Anar al contingut

JUDICI AL PROCÉS

La defensa de Junqueras sobre el 20-S: "40.000 manifestants, zero ferits, zero intents d'assalt"

Van den Eynde aposta per "retornar la pilota a la política" i reclama una sentència que "resolgui el conflicte"

L'advocat afirma que "s'està confonent la desobediència amb la rebel·lió" i que "indignació no és violència"

Ángeles Vázquez / J. G. Albalat

La defensa de Junqueras sobre el 20-S: "40.000 manifestants, zero ferits, zero intents d'assalt"

J J Guillen

El lletrat Andreu van den Eynde, en nom del líder d’ERC, Oriol Junqueras, i de l’exconseller Raül Romeva, ha sigut l’encarregat d’inaugurar el torn de defenses. Al seu informe, molt col·loquial, va insistir en el "biaix" i l’"exageració" de les acusacions al qualificar de rebel·lió o sedició els fets de la tardor del 2017 a Catalunya. Com a exemple, el 20 de setembre, amb què va ser molt contundent: "40.000 manifestants, zero ferits, zero intents d’assalt, zero armes sostretes dels cotxes" de la Guàrdia Civil, la destrossa de la qual ni tan sols es va esmentar en les cròniques del dia, tot i que després es convertís en símbol de l’“apocalipsi” per a Fiscalia i Advocacia de l’Estat. Per aquest advocat, s’està "confonent la desobediència amb la rebel·lió".

Van den Eynde va aprofitar els seus informes finals per instar a "tornar la pilota a la política". "Som aquí, amb la mà estesa", va dir, mentre va reclamar una sentència que "resolgui el conflicte".  Prèviament havia negat al violència necessària per a la rebel·lió i la sedició que defensa l’Advocacia de l’Estat. "Si s’ordena a la gent que se’n vagi i no se’n va, això és desobediència, no sedició. El problema és que amb la desobediència no en tenen prou, les acusacions", va sostenir. 

El lletrat va utilitzar els arguments que va mantenir en les qüestions prèvies per demanar l’absolució de tots dos insistint que el cas del procés és una "causa general prospectiva", la qual cosa hauria d’haver provocat la seva nul·litat radical, en la qual s’ha aplicat "el dret penal de l’enemic". Va afirmar que es tracta d’un cas que "generarà un Codi Penal aplicable a la dissidència política", en el qual s’haurà d’explicar "quina resposta penal es donarà a un tuit que tindrà l’influx de regenerar una insurrecció popular o a una entrevista a un diari en la qual una persona fa una invocació amb més o menys fortuna".

Des del 2015

Segons l’advocat, la causa va començar el 2015 amb les diligències iniciades per la fiscalia de l’Audiència Nacional contra els municipis que van subscriure la declaració sobiranista després anul·lada pel Tribunal Constitucional. L’acusació "es basa a repetir mil vegades Enfocats, que no és res, és fum, i seria motiu de riure", si no hagués servit per a una cosa tan greu, va lamentar que està tan poc clara que ni Fiscalia ni Advocacia es posin d’acord i es va vantar que es basi en afirmacions com que "un mosso no parla per telèfon, utilitza el codi 51".

"L’acusació de la fiscalia és molt vistosa", però "causa confusió" i transita des de lleis del segle XIII fins a delictes de futur, la rebel·lió impròpia", va afirmar per continuar dient que no troba "referències a la prova, sí a batibull de categories dogmàtiques". Va afegir que "s’ha d’inferir" el paper dels Mossos, tot i que al principi va ser la prova principal, per després oblidar-los. I quant a Vox, al qual va treure "la patent d’investigació", es va limitar a dir que creu que la seva acusació "ultra no influirà el tribunal". 

"Zero ferits"

"Quan es parla de la ratera i les cares d’odi, en el registre d’Unipost [on es va intervenir el material electoral] hi ha zero ferits i zero danys", va dir burlant-se del lletrat de les declaracions dels policies proposats com a testimonis per la fiscalia. En aquest sentit, va recordar la "música despreocupada de ska" que es va tocar el 20 de setembre i va insistir que ningú va parlar de cotxes destrossats llavors, perquè només van ser "un símbol", ja que hi va tornar a haver "zero ferits". "Escuts humans, atrinxerats, devastació, por; tenim dos cotxes trencats i ells parlen de l’apocalipsi, i quan un mosso truca per telèfon no truca per telèfon, utilitza la clau 51. I això és biaix i exageració", va argumentar el lletrat.

Quant als comandaments de la Guàrdia Civil que van declarar respecte a la conselleria d’Economia, Van den Eynde va afirmar que un d’ells va ser també el que va redactar els informes realitzats contra l’expresident del Barça Sandro Rosell, que va acabar sent absolt. Però amb qui es va centrar més va ser en la lletrada de l’Administració de Justícia del Jutjat d’Instrucció número 13, Montserrat del Toro, a qui va imitar al declarar i va recordar que és seguidora de grups antiindependentistes a Facebook. "Aquesta és la lletrada que va sortir per la teulada", es va vantar. 

"El que hi va haver va ser una incomoditat. Ella se’n va anar per la porta del darrere, perquè a tots els edificis públics hi ha dues portes. Això també ho hauria de saber la policia", va assenyalar. "El registre es va poder fer, ¡i tant que es va poder fer! Si van registrar més despatxos dels previstos a la interlocutòria. Els detinguts no hi van anar perquè no hi volien anar", va afirmar. 

Quan va ser l’alçament

"No tinc clar el moment en què les acusacions han situat l’alçament", va assegurar l’advocat de Junqueras i Romeva respecte a un dels elements que componen el delicte de rebel·lió. "Aquí hi ha un problema acusatori", va al·legar, i va recalcar que “exercir els drets no és alçament”. "La gent no va sortir al carrer per enderrocar l’Estat. Va sortir per manifestar-se i votar [l’1-O]”.  I va insistir: "Desafecció i indignació no és violència". I va anar més enllà: “L’1-O la gent no va anar a parar la policia, sinó que va ser la policia qui va anar a parar la gent”.

El lletrat va incidir que la "població havia fet bandera de la pau en totes les manifestacions" i que els acusats no van promoure en cap moment accions violentes, sinó el pacifisme. "No hi ha violència, ni alçament, ni armes, ni dol", va concloure, al·ludint als requisits jurídics que s’han de produir per a una rebel·lió. "Votar i defensar la independència no és delicte [...]. La fiscalia ha basat moltes proves en articles o editorials de premsa", ha argumentat.