Anar al contingut

VIST PER A SENTÈNCIA

Els 10 moments clau del judici al procés

El tribunal del procés declararà vist per a sentència la vista que va iniciar el febrer després de mig centenar de sessions

Les defenses amb els seus informes finals i els acusats amb l'última paraula posaran fi a les sessions

Ángeles Vázquez

Els 10 moments clau del judici al procés

Amb mig centenar de sessions celebrades el judici al procés quedarà vist per a sentència aquesta setmana amb l’última paraula dels acusats que vulguin fer ús d’aquest dret. En funció d’això, el judici s’haurà prolongat 52 o 53 jornades. En aquestes jornades la vista oral ha permès conèixer episodis menys coneguts, com la mediació del ‘lehendakari’, Iñigo Urkullu, o l’advertència dels Mossos a Carles Puigdemont sobre el risc de violència si no es desconvocava l’1-O. També ha donat peu a una infinitat d’anècdotes, moltes pel president del tribunal, Manuel Marchena, que gràcies al judici s’ha convertit en la cara més visible de la justícia. Els 10 moments que millor reflecteixen el judici són:

1. Violència

En els judicis l’habitual és que la fiscalia demani una condemna i la defensa, l’absolució. En el judici al procés s’ha viscut una situació una mica més atípica a l’acusar la Fiscalia per rebel·lió i l’Advocacia de l’Estat, per sedició. Aquesta divergència amb prou feines s’ha notat durant tot el judici fins al passat dia 4, quan la primera va qualificar de "cop d’Estat" els fets a Catalunya i la segona va dedicar gran part del seu informe a negar que hi hagués prou violència per sostenir l’acusació fiscal en comptes de per defensar la condemna que al seu torn proposa per sedició i malversació.

2. Del polític a l’acusat

Durant el judici els acusats han passat de ser diputats autonòmics a nacionals i fins i tot europeus. Almenys en el cas del líder d’ERC, Oriol Junqueras, pendent que el Tribunal Suprem es pronunciï sobre la seva última petició de sortir de la presó per acatar la Constitució, tràmit necessari per ser eurodiputat. Va ser l’encarregat d’obrir el torn dels acusats i va optar per la pitjor opció per defensar-se d’una acusació: contestar només al seu advocat, el que va fer que les seves paraules semblessin més pròpies d’un míting que d’una sala de vistes. El contrast el va posar l’exconseller Joaquim Forn, que en una estratègia oposada va respondre a les acusacions. Ell també està pendent d’un permís, però per viatjar a Barcelona a recollir l’acta de regidor.

3. Discutir amb els testimonis

El tribunal va optar per separar de la campanya de les generals els testimonis que havien tingut responsabilitat en el Govern. L’expresident Mariano Rajoy, l’exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i l’exministre d’Interior Juan Ignacio Zoido van declarar els primers. Amb ells, Marchena va posar els límits: les parts només podrien preguntar-los pel plantejat per la part que els va proposar i no s’hi podia entrar a discutir. També els va repreguntar perquè el testimoni no es perdés en explicacions. Rajoy va contestar així a si Urkullu havia intervingut entre ell i Carles Puigdemont

4. Vídeos

El que més protestes ha aixecat entre les defenses ha sigut que el tribunal no deixés veure vídeos a mida que declaraven els testimonis per destacar les contradiccions que els atribuïen. Marchena va acordar que totes les gravacions es veurien en la prova documental durant dos dies seguits. Així va concloure la discussió que van mantenir Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, i el coordinador de l’1-O, Diego Pérez de los Cobos, a compte de les càrregues policials. Marchena va proposar al lletrat ser ell qui declarés si s’entossudia a explicar el que suposadament veia en els vídeos en comptes de preguntar al testimoni.

5. Votants davant policies

Les dues formes en què es van viure els fets a Catalunya l’1-O es van veure amb els votants, que fins i tot van dir poder reconèixer el so que provoquen les porres al colpejar els caps, i els policies i guàrdies civils, que van descriure les "cares d’odi" que van veure als concentrats en les operacions que realitzaven per ordre judicial.

6. La pregunta de Marchena

Manuel Marchena amb prou feines ha utilitzat la prerrogativa pròpia del president d’un tribunal per preguntar als testimonis. Però la que va fer acabava d’impedir que la fiscalia l’hi fes al major dels Mossos Josep Lluís Trapero en relació amb la reunió mantinguda el 28 de setembre en la qual la cúpula del cos va advertir Puigdemont del risc de violència que hi havia si no desconvocava el referèndum. El ministeri públic no podia preguntar "per més hàbil que sigui l’interrogador, i més disposició que tingui el testimoni", perquè Vox, que ho havia proposat, no li havia preguntat per això. 

7. Vox

Vox no ha sabut treure partit d’exercir l’acusació popular durant el judici i això que s’han viscut dues campanyes electorals. El seu paper només s’ha salvat perquè va proposar certs testimonis, com Rajoy o Trapero, i perquè no n’hi va haver cap dels de la defensa que no digués que li contestava "per imperatiu legal". Fins al punt que un dia Marchena va haver de replicar-los que en un judici es contestava a totes les parts "per imperatiu legal". Els primers es van negar a contestar per "voluntat democràtica i antifeixista". Van ser els exdiputats de la CUP Antonio Baños i Eulàlia Reguant que van acabar sent multats i denunciats.

8. Català

Vox s’hi ha mirat per no pronunciar en català ni les paraules habituals en aquesta llengua, com ‘mossos’ i ‘Generalitat’. Això ha contrastat amb els testimonis entossudits a declarar en català, malgrat que aquesta prerrogativa fora de Catalunya només està pensada per als acusats. Entre ells va figurar l’exdiputat d’ERC Joan Tardà i un advocat de Manresa, que va provocar malestar al tribunal per la seva manera de plantejar-ho.

9. Groc

L’acusació va protestar per l’ús de símbols grocs pels acusats, però el tribunal va apel·lar a la jurisprudència d’Estrasburg que equipara els símbols ideològics amb els religiosos. Ha tingut gràcia veure com el públic compatibilitzava papallones grogues, amb grans bosses d’aquest color o bufandes. El que no s’ha permès són samarretes amb la llegenda de ‘presos polítics’. Els que la portaven havien de treure-se-la o eren expulsats.

10. Estrasburg

Les defenses del procés mai han negat que les seves esperances no estan posades al Suprem, sinó en la justícia europea. Potser per això Marchena també té molt present el Tribunal Europeu de Drets Humans. El passat dia 4 va contestar als advocats amb els 30 minuts que el tribunal d’Estrasburg concedeix a les parts per fer els seus al·legats finals quan demanaven tenir més temps.