L'exhumació de Franco i el procés animen les vendes als bars franquistes

Content, el xinès Chen s’encara amb la pantalla de televisió mentre neteja la barra. El telenotícies està resumint les eleccions municipals, i quan apareix la imatge de Manuela Carmena exclama: "¡S’ha acabat la vella!".

Flanquegen la tele una gran bandera franquista, amb l’àguila negra, i una altra de la Falange, al costat d’una col·lecció de gorres de cossos policials. És la decoració del Bar Oliva, al sud en altre temps obrer de Madrid, on cada vegada menys veïns poden pagar els preus gentrificats del lloguer.

Regenta el bar la societat limitada Hostaleria Kira, de Xianwei Chen, més conegut a la ciutat com "el xinès fatxa". Quan va venir a Espanya, fa 20 anys, es va veure ben acollit per gent d’extrema dreta, i es va fer franquista. El xinès s’ha fet popular en reportatges de televisió, i l’Oliva és un dels més coneguts temples del franquisme, una mutació del bar de carretera que es caracteritza per l’exhibició profusa, i aclaparadora, d’imatgeria de la dictadura, i la guerra civil.

Uns altres set locals semblants a aquest s’han associat a la Ruta 36, una marca grupal. "És com un camí de Santiago", explica el cambrer del restaurant El Cangrejo, de La Solana (Ciudad Real). La ruta inclou la cafeteria del Valle de los Caídos (contracta pública de Patrimoni Nacional) i un local que no és bar, només museu, dedicat a la Guàrdia Civil a Torremejías, al costat d’Almendralejo (Badajoz).

Aquest i els seus aliats formen un cinturó a la Meseta per a amants de l’embotit ibèric, el vi de collita, la carn de caça i els eslògans contra l’exhumació de Franco i contra el procés. Els dos fenòmens, de la mateixa forma que van despertar el vot de Vox, els estan animant les caixes enregistradores.

Franco, intocable

Vuit policies, quatre d’ells nacionals, han anat a berenar a l’Oliva, que freqüenten patrullers de Madrid en la seva estona de descans. "Chini, ¿què passa?  –saluda un dels agents a l’amo. ¿Segueixes amb un Huawei? Ja veuràs com te'l vegi Trump", i Chen, al deixar el mòbil i tornar per atendre’ls, aixeca un tros de barra sota la qual un adhesiu de mida A-3 mostra la cara de Franco, la Cruz de los Caídos i la llegenda: "El Valle no es toca".

El mateix cartell adorna el lavabo d’El Cangrejo, i rep el visitant al restaurant Casa Pepe, al vessant manxec de Despeñaperros, local degà i més visitat de la Ruta 36.

L’exhumació de Franco anima les vendes, admeten a diversos bars de l’aliança. També és motiu de decoració. Un gran cartell al sostre d’El Cangrejo mostra un fantasmagòric regiment en blanc i negre marxant sota la creu de Cuelgamuros. Sota les seves botes, el rètol: "¡¡¡Per què no ens deixeu descansar en pau!!! ¡¡¡Aquí no hi ha enemics. Vam donar la nostra vida per un causa. Vam donar la nostra sang per Déu i una Espanya millor!!!"

L’embotellador del PP

Els bars de la Ruta 36 basen part de la seva facturació, tant com en les canyes i els bocates, en el marxandatge i els souvenirs. Tenen bona venda, diuen al Casa Pepe, els vins que homenatgen Franco. Entre les ampolles més populars, "Francisco Franco. Arriba España" es diu una d’elles, decorada a mà; una altra no porta paraules, només el rostre del general.

El petit celler Bodega Olivares, de Jumilla (Múrcia), de Francisco Selva i Encarnación Olivares, embotella la primera. I la segona es compra a Vinícola de Castella SA, celler molt més gran de vins manxecs.

Però per als assidus les ampolles franquistes ja estan molt vistes. Ara renova el mercat el licor ‘Franco no se toca - Más Cojones’, orujo de 20 graus a 17 euros el flascó, decorada per fotos del dictador i del Valle de los Caídos.

Cap marca llueix l’etiqueta. L’embotellador –ha pogut comprovar EL PERIÓDICO– és Rafael Jesús Zurita. El seu nom era el quart en la llista del Partit Popular per a les municipals a Fernán Núñez (Còrdova), feu que es disputen Esquerra Unida i el PSOE, i en el qual durant tres legislatures ha sigut Zurita president del PP local.

Aquesta vegada no ha sortit regidor. Zurita explica que el licor, que va llançar al mercat per Setmana Santa, "no es ven gens malament. És que com que han remogut això de Franco...". I aclareix: "També servim a les festes del Partit Comunista, ¿eh?". Concretament, a coneguts d’IU els subministra Licor de la Paz, un orujo aromatitzat amb melissa i cànem.

Fetitxes del procés

Tant com l’exhumació de Franco, la Ruta 36 la mobilitza el procés i la saga-fuga de Puigdemont. Al Casa Eladio, dels afores d’Àvila, una làmina mostra Franco braç en alt i el rètol: "Que aixequi la mà el que sàpiga arreglar el problema dels separatistes".

Un gran DNI tunejat decora un racó d’El Cangrejo, amb la cara de l’expresident i l’asserció: "Vas néixer espanyol i et moriràs espanyol. Fot-te, Puigdemont". És només decoració, no es ven, aclareixen al local. Sí que està a la venda per 15 euros –a Casa Pepe, el que té la botiga més gran– una samarreta il·lustrada amb una caricatura de Pedro Sánchez besant-li el cul a Quim Torra, i, més assequible, un dolç a cinc euros, rodó, decorat amb l’escut franquista i la llegenda "Galeta per a independentistes – Espanya una, gran i lliure".

El rastreig del seu registre sanitari porta fins a Dulces Ana, una petita pastisseria de Campo de Criptana (Ciudad Real) que anuncia a escala local "les galetes personalitzades més originals per a qualsevol celebració". Ana, la propietària, explica que la galeta està tenint bona venda: "Faig aquests dolços com a vinyetes polítiques, però mai contra persones", explica, i assegura: "Visc d’aquest negoci. Si em ve Podem i em demana un pastís amb la cara de Pablo Iglesias, l’hi faig".

Diversos locals de la ruta emmarquen també una mena de diplomes de la plataforma radical de policies Jusapol, en record de l’operació Copèrnic, per garantir la unitat d’Espanya i el restabliment de l’ordre constitucional a Catalunya pels actes de l’1 d’octubre", diu el seu text.

Al seu menjador, el Casa Pepe exhibeix una gran senyera separatista doblegada i emmarcada amb el rètol: "Estelada arrabassada a l’enemic independentista, en el transcurs del cop secessionista a Catalunya de l’1 d’octubre del 2017, per patriotes espanyols catalans".

Imatgeria franquista

"Des de fa dos anys passen per aquí molts més catalans a prendre alguna cosa. Seran el 60% dels que venen de fora", explica Fernando Anguita, propietari del bar-museu La Gran Parada, en Cerro Muriano (Còrdova). Ho corrobora Eladio Blázquez, amo del Casa Eladio d’Àvila: "Aquí ve gent de tot arreu, també bastants catalans".

El segon li concedeix al primer el lideratge de la Ruta 36. Anguita ho reconeix: "Charly, un dels impulsors de la Ruta 66 dels Estats Units, és amic meu. I d’ell vaig agafar la idea. Però ¿per què em pregunta per la ruta? També hi ha bars comunistes, i d’aquests no en diuen mai res".

Motards, camioners o turistes que vulguin completar aquest pelegrinatge porten un carnet per segellar a cada local. "I quan l’omplen se’ls convida a menjar", diu Blázquez. El moment de més afluència al seu bar és cada 20 de novembre, quan organitza una missa a la terrassa.

Al cap i a la fi aquests temples del franquisme viuen de la ritualitat i de la delectació de la clientela amb una simbologia proscrita per la llei de memòria històrica. "Arriba España", ni "digui’m" ni "bon dia", contesten al telèfon a El Cangrejo. El local anuncia menús a 20 euros per Carnaval com a "pura tradició espanyola" –obviant que Franco la va prohibir– o pel dia del pare, recordant el dictador com "el veritable pare del nostre país".

A l’assortida botiga del Casa Pepe, el local més visitat, amb 600.000 euros anuals de volum declarat de negoci, conviuen els ‘chapiris’ legionaris a 15 euros amb bustos de Franco d’escaiola apòcrifs a quatre euros, o, a 90, caps de bronze de Millán Astray a la mateixa cantonada on s’ofereixen corretges roig-i-grogues per al pitbull, ‘miguelitos’ de La Roda i ‘piononos’ de Santa Fe, no gaire llunyd’un "portapernils antibacteris" decorat amb la creu de ferro de la Divisió Blava.

La factoria People, del grup HTC, fabrica per al local cullerers amb el jou i les fletxes i davantals amb l’àguila franquista. La mateixa firma assorteix les botigues de turistes de Catalunya de rajoles de Barcelona, miniatures de la Sagrada Família, flamenques i toros de trencadís.

No és l’única firma gran que rep aquests petits encàrrecs. Samarretes amb escuts franquistes de la formació ultra AES, que ven El Cangrejo, tenen el seu origen en el grup madrileny JHK, d’una dinastia tèxtil que va fundar Santos Ángel Cervera, últim alcalde franquista de Getafe.

Només per a parroquians

Al Bar Oliva, la clientela habitual sap que l’amo, Chen Xianwei, li ha posat a un fill el nom de Franco Chen. Però menys parroquians estan assabentats que un gran retrat pintat del dictador que mana a la paret és un regal de Carmen Martínez Bordiú, neta del general, pel nomenament del xinès com a cavaller de la Fundació Francisco Franco.

La imatgeria d’aquests locals dirigeix a la clientela picades d’ullet d’una semiòtica particular a les parets o al menú. Eladio, el d’Àvila, reconeix que els plats més demanats de la seva carta són "els ous trencats afusellats" i les "tripes enceses", més que les "gambes a l’estil Tejero amb all".

Notícies relacionades

El franquisme, aquesta cosa grotesca

El Suprem paralitza l'exhumació de Franco

Chen Xianwei rep animat un parroquià jubilat, revelant el seu passat castrense: "¿Què passa, legionari? Que tard que vens aquest matí. ¿És que has estat de putes?"

Però aquesta cordialitat es reserva només als habituals. Als altres els dirigeix una altra mena d’hospitalitat, que resumeix l’adhesiu de la porta d’El Cangrejo: "Entres en zona nacional. Si no t’agrada, torna per on vas venir". O aquest altre avís, de Casa Eladio, correlat d’un dels arguments de Vox a la campanya electoral, que bé podria recitar Charlton Heston en una convenció de l’Associació del Rifle: "Aquesta casa està protegida per Déu i una arma. Entra sense invitació, i els coneixeràs a tots dos".