El fiscal qualifica els fets de Catalunya de "cop d'Estat"

El fiscal de Sala del Suprem, Javier Zaragoza, va ser el primer a defensar les conclusions finals del ministeri públic. No va tenir miraments, ja que va qualificar el que va passar a Catalunya la tardor del 2017 de "cop d’Estat". L’expressió fins ara només havia sigut utilitzada per l’acusació que exerceix Vox, però no pel ministeri públic, que es limitava a qualificar-lo com un atac a la Constitució i contra l’ordre constitucional.

Zaragoza es va encarregar de fer un informe general: Va negar que hi haguessin presos polítics i que el judici criminalitzi la dissidència política i no va dubtar a qualificar de "cinisme" la pràctica d’acusar de no dialogar qui compleix i defensa la Constitució, i d’"expert en sofismes" el líder d’ERC Oriol Junqueras per l’al·legat amb què va començar el judici en què, entre d’altres idees, va plantejar que "votar no és delicte, però impedir-ho per la força, sí".

"L’objecte d’aquest judici no té res a veure amb la criminalització de la dissidència política, no es persegueixen idees polítiques, ni la repressió de projectes polítics. I els acusats i els seus terminals en són conscients. La raó és haver intentat liquidar la Constitució, instrument bàsic de la nostra democràcia; haver atacat l’ordre constitucional amb procediments il·legals i utilitzant la violència quan ha sigut necessària a l’empara d’un suposat dret a l’autodeterminació que no té recolzament normatiu nacional ni internacional", va detallar.

Fins a arribar a referir-se a la violència com a "pacífica", per negar els arguments de les defenses. Després, els seus companys, Fidel Cadena i Jaime Moreno van ser més explícits. Aquest últim va dir que "hi va haver violència. No en va ser necessària més, però tampoc en va ser necessària menys", i va xifrar en 1.093 els ferits i va citar els cotxes "devastats" i "vandalitzats" d’Economia i les pedrades de Sant Carles de la Ràpita amb què es va rebre el comboi policial. També les declaracions, en termes bèl·lics, dels acusats animant a acudir a votar i a enfrontar-se als agents que ho havien d’impedir.

Tots en són responsables

Quan li va arribar el torn a l’informe es va tornar pedagògic: "La rebel·lió sempre ha estat castigada en el Codi Penal", va dir. I va afegir que "la violència física no és indispensable, ja que es pot cometre d’una manera incruenta, ja que el que no ho és, pot convertir-se en violència física en qualsevol moment". Fins i tot va afirmar que amb els arguments de les defenses "es podria discutir la tipicitat de l’alçament del 23-F".

I, d’això, en són responsables tots els acusats: Carme Forcadell, al permetre votar les lleis anul·lades pel Tribunal Constitucional; el Govern, al convocar el referèndum i creant les estructures d’Estat, i les entitats sobiranistes mobilitzant la societat per oposar-se a l’actuació policial contra l’1-O. En un altre moment va incloure "també el que controlava els Mossos". "Tots ells –diu el fiscal– s’han servit com a instrument de les muralles humanes" i de l’actuació del cos policial.

Prèviament l’exfiscal de l’Audiència Nacional no havia desaprofitat fins i tot la possibilitat de recordar l’última sentència d’Estrasburg que va rebutjar la demanda de 76 diputats contra la suspensió del ple del Parlament en el qual s’havia de declarar la independència. Tampoc de les lleis aprovades per aquesta Cambra amb aquesta finalitat, de la qual va dir que tampoc reconeix el dret a l’autodeterminació per als territoris catalans que ho volguessin. "No hi ha ni una sola resolució de l’ONU que empari l’autodeterminació d’un territori en un estat democràtic amb aquest nivell d’autogovern", va dir.

Violació de drets de qui la defensa

Tampoc existeix un dret a decidir, ni "un dret moral a la secessió, sinó que el que hi ha és un dret cívic a defensar la Constitució, la més inclusiva des del XIX", per a continuació dir que "potser cal dir que l’única violació de drets civils que en aquests moments s’està produint a Catalunya és la que estan patint estoicament i pacientment aquells que defensen la Constitució".

I mentre Zaragoza anava parlant filava una cosa amb una altra per fins i tot referir-se a l’informe del grup de treball de l’ONU que qualifica d’arbitrària la presó de nou dels 12 acusats. Així, parafrasejant Junqueras, va recordar que va dir que "votar no és un delicte, però impedir-ho per la força, sí", quan el que es persegueix és incomplir reiteradament les resolucions judicials, incloses les que persegueixen un referèndum il·legal, que ha sigut delicte en tots els codis enals". 

Just abans de referir-se a cadascun dels acusats, encara Zaragoza va validar la declaració unilateral d’independència. "¿Des de quan depèn de la seva publicació al butlletí oficial?", va dir per afirmar que "sempre han consistit en lectures de manifest com es va fer al Parlament".

Acusació un per un un

El fiscal va començar a detallar la responsabilitat de cadascun dels acusats començant per Oriol Junqueras, el màxim responsable de la Generalitat a disposició de la justícia espanyola, després de la fugida de Carles Puigdemont. El va situar al "sanedrí" del procés i el va qualificar de "motor principal de la rebel·lió", en què "la mobilització popular és una de les armes imprescindibles per empènyer el procés". I entre els indicis que va citar en contra seu no hi van faltar les seves mans dretes a Economia Lluís Salvadó i Josep Maria Jové, als domicilis dels quals es van trobar els documents clau d’estructures de l’estat i el full de ruta del procés independentista.

Després li va arribar el torn a Joaquim Forn, pel protagonisme que va tenir en tot just tres mesos a la Conselleria d’Interior, amb les seves declaracions sobre el referèndum i l’actuació dels Mossos. Zaragoza en aquest punt el que va destacar van ser les actes aixecades pels agents, en què els binomis defensen que no podien tancar les escoles per haver-hi persones vulnerables a les portes. 

Quant als líders de les entitats sobiranistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, el fiscal arriba a afirmar que el 20 de setembre de 2017 a les portes de les Conselleria d’Economia "hi va haver un estat d’excepció de facto" i ells "van ser els amos i senyors de l’ordre públic" a Barcelona. Segons la seva opinió, "excepcional” va ser "llançar dos milions de persones" contra les forces de seguretat que van voler impedir el referèndum il·legal.

"No podem acceptar que els que se situen fora de la legalitat democràtica qualifiquin d’antidemocràtics els que defensen aquesta legalitat", com si el que és antidemocràtic fos defensar-la. I va acabar dient que tenen tot el dret a defensar les seves idees independentistes, però "no ens les imposin", va concloure. 

Violència necessària

El relleu el va prendre Jaime Moreno, que va insistir en alguns punts del seu antecessor: "La idea no és si votar o no votar és delicte, sinó que la democràcia no és possible si no es respecta la llei"; o "no s’enjudicia els que van anar a votar, sinó uns dirigents del Govern, mitjançant un cop a la legalitat constitucional, es van servir de la violència per impedir l’actuació dels qui se’ls oposaven".

Com que ja ostentaven els centres de poder no van haver de prendre’ls, va afegir per completar la idea que "només havien de tallar l’amarra" que connectava la "comunitat autònoma amb la resta d’Espanya". L’"ús de la força que resulta legítim, legal i necessari, perquè era la manera de donar compliment a l’ordre judicial". "No crec que després del sentit en el judici es pugui negar que hi va haver violència", pels cotxes destrossats, i contra les persones per les pedrades amb què el comboi policial va ser rebut a Sant Carles de la Ràpita, per exemple, i fins i tot "intimidació perquè la presència en cada centre d’un nombre de persones cridades pels acusats en presència numèrica major" per defensar el referèndum il·legal. 

Moreno va destacar les tres reunions mantingudes entre el 26 i el 28 de setembre en les quals la cúpula dels Mossos i el llavors delegat del Govern, Enric Millo, van demanar la desconvocatòria del referèndum pel risc de violència que comportava. Per si faltava alguna cosa, va recordar el testimoni del responsable de la brigada mòbil dels Mossos que va descriure com Sànchez el va intentar expulsar, perquè no era l’acordat.

"Perquè no s’avorti el referèndum, bé per mi o per les forces de seguretat, m’hi enfrontaré", diu Moreno, que va voler avançar-se a Fidel Cadena i va explicar que per acusar per rebel·lió no n’hi havia prou amb convocar i saber que això generaria enfrontaments, sinó que també calia incitar a enfrontar-se, exaltar a defensar les escoles". Per això, algun dels que eren membres del Govern, com Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Borràs, no estan acusats pel delicte més greu.

I després es va anar aturant en cada acusat, com Josep Rull, de qui va destacar que com a conseller es va vantar que no s’havia deixat atracar el vaixell on anaven els policies, fet que no casa amb l’explicació tècnica que va donar en el judici i sí amb la “testosterònica” per la qual se’ls va dir "piolins". L’expresidenta del Parlament Carme Forcadell va mostrar ostensiblement la seva contrarietat amb l’afirmació del representant del ministeri públic que li va atribuir animar des d’un cotxe "la massa" que es va concentrar a Exteriors.  

"Ha sigut provat que hi va haver violència i que va ser suficient per complir els objectius, i sense ella no hauria sigut possible transitar pels camins necessaris i els acusats ho sabien i van cridar la gent", va concloure Moreno.

Notícies relacionades

Judici al procés de Catalunya | Directe en 'streaming'

La fiscal atribueix als acusats convertir l'Administració catalana "en el seu 'cortijo' particular"

A continuació va intervenir l’ex fiscal general de l’Estat Consuelo Madrigal, que es va centrar en el delicte de malversació, que va xifrar en uns tres milions d’euros. En el seu informe va atribuir als 12 acusats funcionar com "les organitzacions criminals", cosa que "els va resultar molt fàcil a l’ocupar les màximes responsabilitats" a Catalunya. Més endavant els va acusar de fer de l’Administració catalana "el seu particular ‘cortijo’". 

Cadena va tancar la intervenció fiscal qualificant de "clàusula de seguretat" la referència al 36.2 del Codi Penal per evitar que quedi en mans de l’Administració l’aplicació del tercer grau als acusats, de tal manera que en el cas que siguin condemnats com sol·licita, hagin de complir almenys la meitat de la pena imposada.