judici al procés

La fiscal atribueix als acusats convertir l'Administració catalana "en el seu 'cortijo' particular"

Considera la seva actuació pròpia d'una "organització criminal" que actua des de la màxima responsabilitat catalana

Afirma que el compromís de pagament adquirit per la projecció d'anuncis de l'1-O l'assumeixen tots els contribuents

32bb4f8f-8df6-4f06-8c4e-d6b212b5c294-hd-web / periodico

3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

La fiscal de Sala del Tribunal Suprem Consuelo Madrigal va ser a qui va correspondre defensar l’acusació pel delicte de malversació de cabals públics. Al seu informe va atribuir als 12 acusats funcionar com "les organitzacions criminals", la qual cosa "els va resultar molt fàcil a l’ocupar les màximes responsabilitats" a Catalunya. Més endavant els va acusar de fer de l’Administració catalana "el seu particular ‘cortijo’". 

Ha sorprès la referència realitzada pel ministeri públic a un delicte del qual només acusa l’acusació que exerceix Vox. La fiscalia entén que queda inclòs dins del de rebel·lió que atribueix a nou dels acusats, igual com el de malversació, pel qual demana set anys de presó per als exconsellers Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Borràs

En aquest sentit, va afegir que "tots els membres del Govern són responsables únics i màxims d’aquestes distraccions patrimonials i desviacions de fons públics" i aquesta actuació agreuja el delicte principal que s’atribueix a nou d’ells. "El desviament il·legítim de fons públics multiplica qualitativament i quantitativament l’entitat del procés rebel", va explicar en un informe molt tècnic.

L’exfiscal general de l’Estat va atribuir una actuació similar a la de les organitzacions criminals als acusats quan es va referir als empresaris contractats per realitzar anuncis, que "només cecs" no veurien que eren per al referèndum, perquè en un fins i tot es veia com se separava Catalunya d’Espanya.

"El silenci i les respostes elusives són eloqüents sobre el temor de viure i negociar fora de la càlida empara dels contractes marcs que l’administració renova anualment", es va referir la fiscal. Sobre aquesta idea va tornar recurrentment sense arribar a esmentar l’organització criminal al referir-se al "tal Toni" que es va ocupar de la cartelleria, malgrat que diversos testimonis van assegurar ignorar si era en realitat Toni Molons i si actuava en nom de la Generalitat.

Madrigal va anar repassant totes les partides en què la fiscalia basa la mala utilització dels diners públics. Entre aquests, els fons públics destinats a "comprar recolzaments i opinions favorables al referèndum", a través dels quals van denominar "observadors internacionals". "Per descomptat que no va ser una missió internacional d’observació, que ha de plantejar-se a organismes acreditats per un Estat sobirà", va sentenciar la fiscal.

Assumir per tots

Prèviament s’havia referit al compromís de pagament adquirit amb la Corporació Catalana de Mitjans Audivisuals (CCMA) per l’emissió d’anuncis a favor del referèndum. "Tot i que la CCMA per ser un organisme públic prestés els seus serveis gratis, cosa que no va fer, això no vol dir que no tingui un cost, els serveis públics tenen un cost per a les hisendes públiques catalanes i espanyola, que hem assumit en última instància tots els contribuents", va insistir Madrigal. 

I a Unipost, a la qual es va encarregar el material electoral a través d’una contractació "il·legal", segons la fiscal, per la qual es van lliurar diverses factures, les últimes proforma. 

Notícies relacionades

Segons la fiscal, l’ús de les escoles públiques és traduïble a termes econòmics i va qualificar de "disbarat" la pericial desplegada per les defenses per provar de neutralitzar aquest import en el còmput total de la malversació que se’ls atribueix. "Els que afirmen que els béns públics no costen són els que amb més freqüència estan més disposats a abusar-ne", va sentenciar.

Afirma que els 12 acusats són responsables de la malversació, perquè tots ells van subscriure l’acord de setembre, "imprescindible" per repartir-se la despesa per a l’1-O. "Crec que sostenir un mer acord polític i no una ordre de despesa és un insult al tribunal", va assegurar la fiscal, que va qualificar en uns tres milions els diners que considera malversats.