Els arguments de la Fiscalia: "Situació clarament insurreccional" en un ambient "hostil i violent"

"Entre el 19 de setembre i el 27 d’octubre la situació va ser clarament insurreccional" a Catalunya. Són pràcticament les paraules amb què el tinent coronel Daniel Baena, cap de la Policia Judicial al capdavant de la investigació del procés, Daniel Baenava descriure el que es va viure la tardor del 2017 des de l’operació Anubis fins a l’1-O. Baena va parlar de "clima" i la fiscalia a les seves conclusions definitives diu "situació", però la referència recollida en l’escrit en què acusa de rebel·lió els líders independentistes condueix a ell, tant com la que reprodueix l’amenaça de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont de declarar la independència, si l’1-O hi havia violènciaporta al comissari dels Mossos Ferran López.

Per si hi havia algun dubte, la contundent expressió s’acompanya de la relació d’incidents que va enumerar Baena per justificar-la: "Als 80 incidents amb enfrontaments i hostilitats que es van produir en els diferents centres de votació davant l’actuació de les forces de seguretat l’1 d’octubre, s’hi han de sumar 47 actes d’assetjament a casernes de la Guàrdia Civil, 23 a comissaries i edificis públics de l’Estat, 11 a allotjaments i hotels de funcionaris policials, 47 atacs a seus del PSC i els greus incidents del 19 i 20 de setembre".

Ni els antiavalots dels Mossos

Els talls de vies fèrries i de carreteres que continuen en l’enumeració ja eren en l’escrit original. Però no hi constava que la Guàrdia Civil va sol·licitar "fins i tot en cinc ocasions, pel conducte reglamentari, la presència de reforços d’ordre públic dels Mossos" a la Conselleria d’Economia, davant la concentració de "més de 40.000 manifestants, la massa dels quals s’amuntegava fins a empènyer, i gairebé fer caure, la mateixa porta d’entrada de l’edifici en un ambient crispat i hostil, cosa que els impedia per complet sortir de l’edifici i complir les diligències judicials que tenien encomanades".

Per aquest relat han sigut clau molts testimonis, però sobretot el del responsable antiavalots dels Mossos que va explicar al tribunal com va haver de "desistir d’acostar-s’hi per establir un passadís i un perímetre de seguretat amb les condicions necessàries per garantir la sortida dels integrants de la comissió judicial".

Notícies relacionades

El PP afirma que Sánchez "ja és passat" i reclama eleccions

En una apagada permanent

Als que dona més credibilitat el fiscal són als comandaments policials i de la Guàrdia Civil davant els dels Mossos, quan ha de descriure el dispositiu d’aquest cos l’1-O. El qualifica d’"ineficaç" i "determinant per a la celebració del referèndum”. Afegeix que, "lluny de complir el mandat judicial al qual estaven inexcusablement obligats per imperatiu legal, van optar per subjectar-se a les directrius dels responsables polítics de la Generalitat, posar a la seva disposició i a la dels seus propòsits secessionistes il·legals tot el poder coactiu que representava un cos policial armat".

Les altres dues novetats incloses pels fiscals a les seves conclusions definitives són la modificació del full de ruta introduït per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) per la qual es va avançar el referèndum al setembre del 2017. Aquesta dada, que creuen ratificada amb la prova documental, podria consolidar l’acusació que formulen contra el seu president, Jordi Sànchez. L’altra és que l’escrit detalla les circumstàncies en què es va firmar de "manera clandestina" el contracte entre Unipost i el Govern català per adquirir el material electoral necessari per a l’1-O.