28 set 2020

Anar al contingut

26-M

ERC guanya per primera vegada les municipals a Catalunya amb un PSC a l'alça

Els republicans es beneficien de la caiguda de JxCat i vencen a Barcelona i Lleida

Els socialistes es col·loquen segons i mantenen la seva força al cinturó vermell

Daniel G. Sastre

ERC guanya per primera vegada les municipals a Catalunya amb un PSC a l'alça

JORDI COTRINA

El projecte a llarg termini de Oriol Junqueras per convertir Esquerra en el partit de referència a Catalunya avança sense escarafalls però amb pas ferm. Malgrat que el president d’ERC va perdre la seva batalla personal contra Carles Puigdemont a les eleccions europees, la seva força política es va emportar la grossa: la victòria a la ciutat de Barcelona. A més, els republicans van guanyar per primera vegada unes eleccions municipals a Catalunya, tant en vots com en nombre de regidors.

Més de 800.000 catalans han confiat aquesta vegada en les eleccions municipals en Esquerra, que tindrà més de 3.000 regidors a tot Catalunya. És, de llarg, el millor resultat del partit en la seva història: el 2015 es va quedar en poc més de mig milió de paperetes, i 2.384 regidors. El salt en percentatge de vot és notable: del 16,2% al 23,5%.

A més de la victòria de Barcelona, Esquerra pot presumir d’un espectacular creixement a la resta de capitals de província catalanes. El partit, per exemple, aconsegueix un triomf històric a Lleida, on sempre havien guanyat els socialistes. Miquel Pueyo es va imposar al fins ara alcalde Fèlix Larrosa per 81 vots. A Tarragona, ERC va empatar a set regidors amb el PSC, tot i que Josep Fèlix Ballesteros es va imposar en nombre de paperetes. Només a Girona, el feu de Puigdemont, el partit s’ha quedat amb el mateix resultat del 2015 (quatre regidors) i ha perdut el duel particular amb Junts per Catalunya.

Canvi en l’hegemonia sobiranista local

Perquè el creixement d’ERC es produeix sobretot a costa dels seus principals rivals en l’àmbit independentista. Els neoconvergents no han pogut evitar la caiguda a les grans ciutats, i només gràcies als petits municipis aconsegueixen la segona posició en nombre de regidors, amb una mica més de 2.700. Però la resta dels números són molt lluny dels del 2015, quan encara es van presentar sota les sigles de CiU: llavors, la federació nacionalista va ser la força més votada, amb un 21,2% i més de 660.000 recolzaments. En quatre anys, Junts per Catalunya s’ha deixat més de 100.000 vots, i, el que és més important, ha perdut l’hegemonia del sobiranisme a escala local.

La formació, que portava dècades presumint de la seva inspiració municipalista, va quedar ahir tercera en nombre de vots a Catalunya i només es va consolar amb els resultats de les eleccions europees. Només en aquest àmbit va funcionar el vot emocional i Puigdemont es va imposar amb claredat a Junqueras. JxCat també va destacar la victòria global de l’independentisme; però ni en les europees els sobiranistes van arribar al seu anhelat 50% (es van quedar al 49,7%). A les municipals, les forces independentistes no van arribar al 43% dels vots.  I els hereus de Xavier Trias es van enfonsar a Barcelona: només van retenir la meitat dels 10 regidors que l’excalcalde va aconseguir el 2015.

"El final de la travessia del desert" socialista

Els somriures més grans de la nit, a més dels que es van veure a ERC, eren a la seu del PSC. "El resultat de les europees certifica el final de la travessia pel desert del socialisme català", va dir ahir a la nit Javi López, candidat del partit a l’Europarlament. Aquesta frase serveix també per resumir el gran resultat dels socialistes a les municipals: perquè, a més de superar ERC a les europees (són segons, darrere de l’'huracà Puigdemont'), reforcen la seva hegemonia al cinturó vermell. De fet, el PSC guanya les eleccions a la província de Barcelona, i a la seva capital Jaume Collboni aconsegueix doblar amb vuit regidors els seus números del 2015.

Només el resultat en alguns ajuntaments i comunitats –sobre tot Madrid– enfosquia els rostres dels socialistes. Però aquesta petita inquietud no era res si es comparava amb la de la família de Podem i els ‘comuns’, que en una nit van perdre les dues principals alcaldies d’Espanya i la possibilitat d’influir en diversos governs autonòmics. Amb una mica més d’un 8% dels vots a les municipals catalanes continuaven sent la quarta força en aquest àmbit, però amb poca incidència. Ciutadans, amb poc més d’un 5%, i la CUP, amb prop d’un 3,5%, es van col·locar darrere. Quant al PP, va continuar el seu camí cap a la irrellevància a Catalunya amb poc més d’un 3% dels vots.