La tensió política crispa el relleu en la direcció de l’UCO

De totes les pressions de variat tonatge que solen envoltar els treballs de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, pot ser que les que més irritin la seva cúpula militar siguin les especulacions polítiques sobre el relleu en la direcció. Avui no va a l’ordre del dia del Consell de Ministres cap ascens a l’ocupació de general de la Guàrdia Civil, el procés que obriria la porta a canvis en l’UCO, ni en l’institut armat preveuen imminència de nomenaments, però això no apaga les brases sobre un relleu que, en cas de produir-se, té un horitzó màxim del febrer del 2026, calculen fonts del cos.

Des del maig, el PP denuncia maniobres del Govern i del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, per fer canvis en l’escala de comandament de l’UCO a fi de lligar-la de mans quan investiga casos clau per al Govern.

Notícies relacionades

El Govern rebaixa l’alça de quotes als autònoms arran del rebuig del pla inicial

Permís de 15 dies per cures pal·liatives

"L’especulació només fa mal als implicats", diu un alt oficial de la Guàrdia Civil ja fora d’aquesta unitat, que mana un coronel de la Guàrdia Civil: Rafael Yuste. Es refereix a un principi no escrit de la vida militar segons el qual, si un és coronel i el seu nom entra al bombo dels candidats a general, quan més es parli d’ell, més s’espatllen les seves possibilitats d’ascens. L’altra raó per sostenir-lo és que, atesa la tensió que envolta el tema, qualsevol que sigui promogut al lloc de nou coronel en cap de l’UCO en plena tempesta quan Yuste, clar candidat al generalat de la Guàrdia Civil, ascendeixi, inexorablement serà presentat per alguna facció política com a home pròxim al Govern. "En aquesta casa estem acostumats a la pressió exterior, va en el sou i es treballa sense fer-li massa cas, però això no implica que aquestes coses no molestin", explica un veterà de l’UCO.

La llum verda a un ascens a general és una prerrogativa de l’Executiu que es porta a Consell de Ministres una vegada consensuats els noms, en el cas de la Guàrdia Civil, entre Interior i Defensa. Marlaska pot desencadenar el canvi, o no, segons calgui.