Un ex alt càrrec del Govern afirma que Puigdemont va dir que l'1-O el pagarien particulars

Després d’escoltar ni més ni menys que 422 testimonis, el tribunal del procés ha posat punt final a aquesta prova per endinsar-se de ple en la pericial. Entre els últims testimonis escoltats ha destacat el de Pau Villoria, que va ser número dos de Santi Vila a Empresa, que va dir que aquest li havia dit que “el president de la Generalitat (Carles Puigdemont) li havia dit que l’1-O es finançaria amb donacions de particulars”.

Villoria declarava a petició de Vila, al qual s’acusa de desobediència i malversació, per la qual cosa el seu testimoni enllaça perfectament amb la prova pericial realitzada aquest dimecres, en què quatre expertes d’Hisenda van xifrar en almenys 917.648 euros sense IVA les despeses que la Generalitat va comprometre per finançar el referèndum unilateral.

Els últims quatre testimonis que han comparegut davant del tribunal han seguit la línia dels acusats davant del tribunal i han negat que es destinessin diners públics a l’1-O, en concret les despeses que, segons les acusacions, es van repartir entre diverses conselleries per sufragar el referèndum il·legal. Tot va sortir de particulars, amb la qual cosa es neutralitzaria no ja una causa com la que se segueix contra els 12 acusats, sinó com la que es va obrir al Tribunal de Comptes contra l’expresident Artur Mas pel 9-N. 

Els experts discrepen

Després dels testimonis van comparèixer, tots junts, els pèrits de les acusacions i els de les defenses per quantificar la despesa que va suposar la utilització de locals per a la votació il·legal. Aquesta coincidència ha provocat que la prova fos confusa i que el que mantenien uns experts fos qüestionat pels següents. 

Els pèrits proposats per la fiscalia i l’advocacia de l’Estat afirmaven en un informe que “la hipòtesi de la posada en lloguer al mercat, és a dir, de la renda potencial que se’ls pot assignar d’acord amb les seves condicions físiques i de localització” ascendeix a 900.906 euros per dia.

Davant del tribunal, tots van defensar les seves conclusions, però els de la defensa van destacar que ni tan sols havien determinat la titularitat dels immobles, quan només es podria haver hagut de calcular els pertanyents a la Generalitat, que són aproximadament la meitat dels utilitzats. Un altre motiu de la discrepància va ser el criteri amb què es va calcular la quantia que es va deixar de percebre per l’ús il·lícit d’una instal·lació pública. 

Sense informe sobre Enfocats

I els pèrits que més expectació produïen: els guàrdies civils que van analitzar la documentació intervinguda al número dos d’Oriol Junqueras a Economia, Josep Maria Jové, no han pogut declarar.

Un ha sigut expulsat per haver comparegut ja com a testimoni i l’altre, perquè la seva compareixença s’ha fixat en la condició de testimoni expert, no com a pèrit, la qual cosa li vetava realitzar valoracions. El problema ha sigut que a cada pregunta que li dirigia el fiscal Javier Zaragoza, el sergent en feia una. L’última ha consistit a declarar que "la mobilització ciutadana estava coordinada des del govern". Davant de la impossibilitat de pronunciar-se sobre l’intervingut al domicili de Jové, on es va trobar Enfocats i la seva agenda, i no fer valoracions, la seva compareixença es va comprovar que era inútil.

Notícies relacionades

Feijóo demana el vot a qui aposta per Cs i Vox contra el sobiranisme

Sallent, major dels Mossos d’Esquadra dos dies abans dels comicis

Els pèrits que van analitzar les lesions patides pels agents –prova proposada per la defensa de Junqueras– han conclòs que era impossible determinar que es van produir per agressions d’altres persones. A preguntes de les acusacions han admès que també poden produir-se per aquesta raó, com una puntada de peu o un cop de puny, però ells només han pogut examinar la lesió, sense cap altra referència. 

Sense obligació

La responsable del departament de Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans s’ha permès impartir una classe lingüística sobre les diferències entre el castellà i el català. Després d’afirmar que l’"espanyol és més ric en perífrasis" que el català, ha assegurat que la policia havia inclòs un sentit d’obligació en una declaració de l’exconseller Joaquim Forn que en català no existeix. Per això se li atribueix que el referèndum "s’havia de celebrar", quan només volia dir que "se celebrarà" o "s’estava a punt de celebrar".