RADIOGRAFIA

JxCat es juga a Girona el seu principal feu

Els resultats de les generals han acostat ERC a la victòria de les municipals a l'única capital que governen els neoconvergents

El pròxim govern local haurà d'abordar la falta de vivenda assequible, una problemàtica agreujada per la proliferació de pisos turístics

zentauroepp43019105 graf8965  girona  21 04 2018 la alcaldesa de girona  marta m180421145540

zentauroepp43019105 graf8965 girona 21 04 2018 la alcaldesa de girona marta m180421145540 / Robin Townsend

4
Es llegeix en minuts
Berta López

Igual com en la resta de capitals catalanes, el 26-M es presenta incert a Girona, amb el temor per part del partit en el govern, CiU, de perdre l’alcaldia. A diferència de Tarragona Lleida, no és el PSC que podria cedir el govern municipal, sinó Junts per Catalunya. L’actual alcaldessa, Marta Madrenas, sembla que ho tindrà complicat per revalidar els resultats de les últimes eleccions –quan el candidat era el llavors desconegut Carles Puigdemont–, ja que en aquests quatre anys han anat perdent manxa, començant per la designació d’Albert Ballesta  com a successor de Puigdemont, que va forçar una allau de renúncies i acabant per les crítiques per la gestió de l’augment massiu del turisme concentrat en el Barri Vell.

Aquesta tendència en detriment dels neoconvergents i en favor dels republicans va quedar plasmada en els resultats de les eleccions generals. El 2015, CiU va guanyar les municipals amb més del doble de vots i escons que ERC –10 i quatre, respectivament–, que va quedar en segon lloc. En les eleccions generals que es van celebrar aquell mateix any, l’espai neoconvergent, que es va presentar com a Democràcia i Llibertat, va guanyar per la mínima –menys de 200 vots de diferència– a ERC. No obstant, en la repetició electoral de l’any següent, van ser els republicans que es van erigir en primera força, a 1.200 vots dels neoconvergents. En la convocatòria del 28 d’abril passat, l’augment de la participació va reforçar en vots les dues formacions, mantenint els mateixos vots de distància a favor d’ERC.

Tot indica que el duel pel consistori serà entre Madrenas i l’exsenador d’ERC Quim Ayats. La CUP –tercera força amb quatre regidors–, es presenta en aquesta ocasió com Guanyem Girona, un espai que pretén ser "un relleu polític en clau municipalista" del govern actual i disposat a governar. La llista que encapçala Lluc Salellas, germà de l’advocat i exparlamentari de la CUP Benet Salellas, ja ha mostrat la seva predisposició a formar un govern amb ERC, conscient que governar en solitari serà gairebé impossible per a qualsevol partit.

Clima favorable per als socialistes

Més enllà del bloc independentista, que a Girona guanya per golejada i actualment ocupa 18 dels 25 escons que formen el ple, els socialistes tornen a presentar-se amb Sílvia Paneque –que va ser primera tinenta d’alcalde durant el temps que va durar el pacte entre CiU i el PSC– com a cap de llista i miraran de mantenir o incrementar els quatre edils, amb un clima també favorable després dels bons resultats del 28-A: van passar de tercera a segona força, amb 3.500 vots més que el 2016. Paneque compta amb el recolzament de la Plataforma Tornem a ser Girona, que denuncia l’abandonament de la ciutat en favor del procés per part de l’ajuntament i de l’alcaldessa i defensa "el municipalisme i el catalanisme" com a base de l’èxit de transformació de la ciutat. Entre els signants del manifest es troben Joaquim Nadal –exalcalde socialista que va abandonar el partit el 2015–; Josep López de Lerma, exdiputat al Congrés per CiU, o Pius Pujades, fundador del 'Punt Diari'.

Ciutadans i elPP lluitaran per ser primera força en l’espai de la dreta no independentista. En les municipals del 2015, els taronges van ser cinquena força a 600 vots dels populars, que van quedar sisens. Després de la patacada del PP en les generals, tot indica que Cs tornarà a quedar per davant. No obstant, el 'factor carisma' –que té un pes important en les municipals– pot jugar en favor del PP, la llista del qual encapçala Concepción Veray, exdiputada al Congrés i vinculada al partit des de jove, davant el jove candidat de Cs, Daniel Pamplona, la inexperiència política del qual pot jugar en contra seu.

Girona en Comú i Vox miraran de fer-se un lloc en el ple, que a l’haver superat el llindar dels 100.000 habitants, en el pròxim mandat comptarà amb dos seients més. Els ultradretans ho tenen pràcticament impossible donats els resultats que van aconseguir el 28-A, mentre que en el cas dels comuns l’interrogant serà si aconseguiran mantenir els gairebé 5.000 vots que van aconseguir en les generals o si una part important aniran a la candidatura de Salellas.

Els temes de campanya

Notícies relacionades

L’augment del preu del lloguer i la falta de vivenda social assequible és un dels temes principals que haurà d’abordar el pròxim govern de la ciutat. Un fenomen que té a veure amb l’augment massiu del turisme, concentrat en el Barri Vell, fet que ha fet proliferar els pisos d’ús turístic, i s’han superat els 700 al barri.

Mentre els veïns del Barri Vell demanen una pacificació del centre de la ciutat, la resta de barris reclamen més atenció especialment en qüestions com ara mobilitat –millora d’horaris, freqüència i reducció de les tarifes del transport públic–, infraestructures i sobretot en matèria de seguretat, un tema que preocupa especialment els veïns, per la qual cosa reclamen la recuperació de la figura del regidor de barri i una presència policial més gran.