Anar al contingut

NEGOCIADOR I VEU DEL FINAL DE LA BANDA

Detingut a França l'històric d'ETA Josu Ternera quan es dirigia a l'hospital

Marlaska apunta a la seva entrega perquè sigui jutjat a Espanya malgrat la condemna gal·la pendent

El Periódico

El que va ser cap polític d’ETA José Antonio Urrutikoetxea Bengoetxea, àlies 'Josu Ternera', ha sigut detingut aquest dijous a França. Històric de la banda de la destral i la serp, ‘Ternera’ estava en parador desconegut des de feia 17 anys i ha sigut capturat a Sallanches, al departament de l’Alta Savoia (Alps francesos), per agents de la Direction Générale de la Sécurité Intérieure (DGSI) en col·laboració amb la Guàrdia Civil. El final de l’escapada de Josu Ternera.

L’arrest s’ha practicat a primera hora del matí, en virtut d’una ordre internacional dictada per la Interpol el 2002. Segons Fernando Grande-Marlaska, ministre de l’Interior en funcions, l’etarra ha sigut detingut "al carrer, caminant, en un aparcament". Podem inferir que la seva salut és raonable", avisava.

Hospitalitzat sota custòdia

Fonts de la Fiscalia francesa han indicat que Ternera ha demanat ser examinat per un metge, informa la nostra corresponsal, Eva Cantón, després ha quedat ingressat sota custòdia policial a l’hospital al qual es dirigia i en el qual era tractat del càncer que pateix. A primera hora de la tarda ha sigut traslladat a la presó de Bonneville, localitat situada entre Ginebra i Sallanches. En les imatges de la televisió pública s’apreciava el dirigent d’ETA emmanillat i amb una caputxa que tapava el seu rostre quan sortia de les dependències policials a l’Alta Savoia, la zona on va ser arrestat després de 17 anys de fuga.

Les forces de l’ordre també van interrogar un home que l’acompanyava, que va quedar en llibertat poc després.

El terrorista té pendent complir vuit anys de la condemna que va rebre el 2017 pel seu paper com a membre de l’aparell polític de la banda.  Mentrestant, la Fiscalia de l’Audiència Nacional (AN) ja estudia les seves quatre causes pendents aquí.  De fet, Marlaska ha apuntat a la possibilitat d’una entrega temporal perquè sigui jutjat a Espanya malgrat la condemna pendent al país veí. 

El terrorista, de 69 anys, vivia sol en un xalet a Saint Gervais les Bains a la zona en què l’Institut Armat sempre va especular que es movia. No obstant, segons experts policials consultats per EL PERIÓDICO, Ternera ja no sortia amb freqüència del seu amagatall. Protagonista del comunicat en el qual ETA va anunciar la seva dissolució, ‘Ternera’ era un dels membres fugits de la justícia, la majoria refugiats a Cuba, Mèxic o Veneçuela.  

Possible entrega a Espanya

L’AN sol·licitarà la seva entrega per les quatre causes pendents amb ordres internacionals i europees vigents. Entre aquestes quatre causes figuren haver donat l’ordre per a l’atemptat del 1987 contra la caserna de la Guàrdia Civil de Saragossa, en què van morir 11 persones –sis de les quals eren nens–. Precisament aquest atemptat ha inspirat el nom de l’operació, batejada com a 'Infància Robada'.

Una vegada reactivades les ordres de detenció i entrega, se’l reclamarà també per l’assassinat del directiu de Michelin Luis María Hergueta Guinea, el 1980.

També té pendent la causa per crims de lesa humanitat pels atacs que van ordenar cometre a partir del 2004, data en la qual va entrar en vigor a Espanya aquesta figura jurídica.

A més, haurà de respondre pel finançament d’ETA a través de les herriko tavernes, el sumari 35/02.

Negociador i veu del final d’ETA 

Nascut a Miravalles (Biscaia) el 24 de desembre de 1950, aquest etarra residia a escassa distància de les fronteres entre França, Suïssa i Itàlia, un enclavament molt apreciat pels amants dels esports d’hivern.  Vinculat amb tots els intents de negociació protagonitzats per la banda terrorista, va ser el protagonista del comunicat del maig de l’any passat en què ETA va anunciar la seva dissolució. Interior assegura que els esforços per localitzar ‘Ternera’ es van intensificar arran d’aquell moment i que van ser moltes pistes seguides per descobrir on era.

Dos anys després d’assumir el paper de número 1 d’ETA, va ser detingut a Baiona (França) el 1989 i condemnat a deu anys de presó per la Justícia francesa, que el va entregar a Espanya el 1996. L’Audiència Nacional el va mantenir pres pel 'sumari de Sokoa' fins que el Suprem va ordenar la seva posada en llibertat el 14 de gener de l’any 2000 a l’entendre que per aquests fets ja havia sigut jutjat i condemnat a l’altre costat del Pirineu.  

Estant a la presó va ser elegit diputat en el Parlament basc per Euskal Herritarrok (EH) i regidor a Ugao-Miraballes, el seu poble natal.  El Tribunal Suprem el va citar a declarar el novembre del 2002 per l’atemptat contra la casa caserna aragonesa, però no va comparèixer en cap de les dues ocasions en què se'l va citar, de manera que es va dictar una ordre de cerca i captura internacional contra ell. Estava en parador desconegut des d’aleshores .

La direcció d’ETA va proposar ‘Ternera’ com a negociador en les converses d’Alger el 1989 i en les de la treva del 1998 malgrat que en els dos casos estava a la presó. També se li atribueix un paper important en l’alto el foc permanent del 2006, i el 2013 se’l va situar a Oslo, juntament amb David Pla i Iratxe Sorzabal –els dos detinguts–, buscant mediació internacional fins que van ser obligats a abandonar el país davant la falta d’avenços.

La política celebra l’arrest

El president del Govern, Pedro Sánchez, ha celebrat la detenció en un missatge a Twitter: "La cooperació francoespanyola torna a demostrar la seva eficàcia", assenyala en aquest missatge. I acaba enviant, "avui més que mai", una "abraçada a totes les víctimes del terrorisme".

El ministre d’Afers Exteriors, UE i Cooperació en funcions, Josep Borrell, va ressaltar que és un èxit per a la cooperació europea, mentre que la titular en funcions de Defensa, Margarita Robles, ha reclamat que no es faci una lectura política de la seva detenció.

En la mateixa línia, el líder del PP, Pablo Casado, ha qualificat de "gran notícia" l’arrest, a més de felicitar la Guàrdia Civil. "La veritat d’ETA, la justícia i la dignitat de les víctimes del terrorisme prevaldran davant la ignomínia", sentencia.

El líder de Ciutadans, Albert Rivera, també ha celebrat l’arrest, abans de desitjar que "caigui tot el pes de la llei sobre aquest terrorista que tant mal va causar a tants innocents". 

Els exministres de l’Interior Jorge Fernández Díaz (PP) i Juan Alberto Belloch (PSOE) també s’han congratulat per la notícia.

Finalment, el ‘lehendakari’, Iñigo Urkullu, ha apuntat que aquest arrest "recorda el passat recent" patit pels bascos, però ha afirmat que la societat basca "està mirant cap al futur".