Anar al contingut

EN PLENA CAMPANYA ELECTORAL

Torra declara davant del jutge que l'ordre de retirar els llaços grocs era "imprecisa"

El president de la Generalitat afirma que la Junta Electoral Central no era competent per acordar aquesta mesura

El mandatari no respon a les preguntes de Vox, que exerceix l'acusació popular, per "decència democràtica"

J. G. Albalat / Fidel Masreal

El president, Quim Torra, va argumentar davant del jutge que l’ordre de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar els llaços grocs dels edificis públics era "imprecisa", alhora que va remarcar que aquest organisme electoral no era el competent per acordar aquesta mesura, sinó les juntes provincials catalanes. L’equip jurídic del mandatari considera que aquest requeriment és legalment nul. El cap de l’Executiu ha invocat la llibertat d’expressió i pensament polític consagrada en els drets humans per mantenir els llaços i símbols de recolzament als independentistes presos.

Torra estava citat a declarar a les 10.30 hores per la seva imputació arran de la querella per desobediència presentada per la fiscalia a l’haver desatès al març l’ordre de la JEC de retirar els llaços grocs. Des de primera hora del matí, el magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i instructor de la causa, Carlos Ramos, l’estava esperant per al seu interrogatori com a imputat. El president ha acudit al Palau de Justícia de Barcelona acompanyat pels membres del seu Govern, excepte els titulars dels departaments de Justícia i Interior, així com per diputats sobiranistes.

Davant l’edifici judicial de Lluís Companys, la comitiva ha sigut rebuda per unes dues-centes persones convocades per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Culturall’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM), que han denunciat, segons un comunicat conjunt, que s’hagi tornat "a posar en evidència la vulneració dels drets i les llibertats fonamentals per part de les institucions judicials". 

Torra ha expressat a primera hora d’aquest matí via Twitter les intencions amb què acudeix al TSJC: "Aniré a acusar l’Estat d’aquesta deriva autoritària i a defensar la llibertat d’expressió fins a les últimes conseqüències".

La declaració de Torra ha durat 45 minuts. El president, segons les fonts consultades, ha respost a cinc preguntes del fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, i a les del seu advocat, Gonzalo Boye. En canvi, ha rebutjat contestar al lletrat de Vox, que exerceix l’acusació popular, per "decència democràtica". Segons fonts de la defensa del president, el magistrat Carlos Ramos els ha comminat a no revelar als mitjans de comunicació dades sobre l’interrogatori del cap de l’Executiu "fins després de les eleccions". Boye, això sí, ha assegurat que el seu representat ha sigut "coherent" amb les afirmacions realitzades fins ara respecte a la polèmica dels llaços.

Informe del Síndic de Greuges

Després de la declaració, el jutge Carlos Ramos ha requerit al gabinet de comunicació del president que entregui una còpia de dos comunicats de premsa relacionats amb els requeriments de la Junta Electoral precisant l’hora i els mitjans en què van ser publicats. També ha demanat al Síndic de Greuges una còpia de l’informe que va realitzar sobre l’exhibició de símbols. 

La querella interposada pel fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, acusa Torra de desatendre "reiteradament" les ordres de la Junta Electoral Central quan va mantenir simbologia "partidista" en edificis públics, entre els quals el Palau de la Generalitat, fet que segons la seva opinió revesteix "especial gravetat en el que incideix directament en el dret de participació política de la totalitat de la ciutadania".

Missatge desafiador

En una compareixença posterior al Palau de la Generalitat, Torra va remarcar el to polític desafiador contra el Govern i l’Estat espanyol, als quals va acusar de perpetrar una "maniobra" repressiva contra l’independnetisme fent servir les institucions i aparells de poder. Va assegurar que "si la democràcia espanyola no aguanta aquesta defensa [de drets i llibertats] pagaré el preu que faci falta" i en aquest sentit va dir que aniria "fins a les últimes conseqüències", obviant que finalment sí que va obeir la JEC i va retirar els llaços i estelades. I en termes jurídics va destacar que la resolució de la JEC prohibint els llaços era nul·la perquè no era l’òrgan competent.

Actitud conscient i deliberada

Per la seva banda, l’acusació pública afirma que el mandatari català va desatendre "conscientment i deliberadament" el requeriment "clar i exprés" emès per la JEC i va mantenir els elements que la Junta li demanava retirar, "tot i que fos de manera encoberta i simbòlica".

Després de rebre l’ultimàtum de la Junta Electoral, el 18 de març passat, Torra va anunciar que seguiria les recomanacions del Síndic de Greuges sobre l’assumpte i, tres dies després, va substituir la pancarta pels dirigents independentistes presos del Palau de la Generalitat per una altra amb el mateix missatge, però amb un llaç blanc amb una franja vermella, en comptes de groga. Això va motivar una nova resolució de la JEC, que va acordar portar el cas a la fiscalia i obrir un expedient sancionador al president català. El delicte de desobediència està castigat amb multa i inhabilitació.