Torra dilata la recuperació de les lleis suspeses pel TC

El president va prometre a l'octubre aprovar-les abans del 2019

La Generalitat preveu ara portar les noves normes al Parlament abans d'acabar l'any

zentauroepp47605458 el president del govern  quim torra  signa la notificaci  de190408095956

zentauroepp47605458 el president del govern quim torra signa la notificaci de190408095956 / Govern

2
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal

Una de les promeses més fermes del sobiranisme per demostrar que manté vigent el seu desafiament independentista és la de tornar a aprovar les 14 lleis i normes que el Tribunal Constitucional (TC), a instàncies del PP, va suspendre en els últims anys. Una d’aquestes, la de pobresa energètica i emergència habitacional, la 24/2015 va ser restituïda gairebé en la seva totalitat fruit d’una negociació entre el Govern i l’Executiu del PSOE durant la legislatura anterior. El president Quim Torra, en el debat de política general de l’octubre passat, va posar termini a la promesa: “Si el Govern socialista de Pedro Sánchez no retira els recursos contra aquestes lleis socials les tornarem a aprovar una altra vegada en el termini de la resolució que va aprovar aquest Parlament, és a dir, el desembre d’aquest any”. El 24 d’abril passat, el Govern va confirmar que aquestes lleis pendents no seran aprovades per l’Executiu de Torra fins al segon semestre d’aquest any. Després d’això, hauran d’iniciar la seva negociació parlamentària, un procés que acostuma a durar mesos.

Al desembre, en una resposta per escrit a la CUP –amb qui Junts per Catalunya va pactar la resolució citada per Torra–,  el Govern fiava la sort de les lleis socials retallades parcialment pel TC  a la negociació amb el Govern socialista. L’Executiu català no havia emprès cap maniobra per impulsar la seva efectivitat. 

Les quatre primeres

Al gener aquest compromís de recuperació de les lleis es va reduir a posar en marxa la memòria preliminar d’una llei que englobava quatre de les normes suspeses –la llei d’igualtat entre homes i dones, de l’Agència Catalana de Protecció Social, de consumidors de cànnabis i la del canvi climàtic– i amb un redactat que no col·lidís amb les objeccions del Constitucional.

Notícies relacionades

Els càlculs del Govern eren llavors tenir aprovades aquestes quatre lleis en dos mesos i portar-les al Parlament. La voluntat era aconseguir una interpretació positiva del Govern del PSOE i de l’alt tribunal al nou redactat, com va passar amb la llei de pobresa energètica i vivenda, en la qual els dos governs van acordar que gairebé tot el nou text encaixa en el marc legal.

La "nova redacció", pendent

En una resposta parlamentària del març passat, el Govern es limita a confirmar que treballa en "una nova redacció" de les quatre primeres lleis retallades pel TC perquè els seus objectius puguin aplicar-se. També indica que la part de la llei de vivenda encara bloquejada pel TC –sobre el reallotjament de famílies en risc d’exclusió residencial– prova de compensar-se amb alternatives com l’ampliació del parc de vivendes públiques o un decret aprovat pel Govern per fomentar el lloguer. Decret que la Generalitat no ha sotmès a votació al Parlament per falta de recolzaments. Sobre la llei d’igualtat al·lega que treballa en un decret per crear el registre de plans d’igualtat a les empreses. I en relació amb la de l’Agència Catalana de Protecció Social es treballa "en la preparació del desplegament" de la norma.