Anar al contingut

CITA AMB LES URNES

Els presos d'ERC i JxCat pugnen pel vot útil

Sànchez blinda l'exigència d'un nou referèndum però evita ara fixar terminis

Romeva avisa el PSOE que ERC no es rendirà «mai» pel que fa al referèndum

Júlia Regué Xabi Barrena

Els presos d'ERC i JxCat pugnen pel vot útil

Guillem Roset

Els empresonats al Centre Penitenciari de Soto del Real (Madrid) han entrat de ple a la campanya electoral per donar un cop d’efecte. Amb les autoritzacions de la Junta Electoral Central que els permeten celebrar rodes de premsa i mítings comptats, els candidats d’ERC  JxCat han recuperat el clic de les càmeres i els micròfons per guanyar-se els 300.000 catalans que, segons el CEO, dubten entre la papereta republicana i la postconvergent. Uns minuts de presència mediàtica que han sabut esprémer per consolidar el seu lideratge i cridar al vot útil. Al de cadascú. 

El candidat de JxCat, Jordi Sànchez, va agafar ahir les regnes del discurs de la seva formació davant un Carles Puigdemont desaparegut del focus mediàtic i per sufocar les anades i vingudes d’alguns dirigents del partit. En una roda de premsa organitzada per l’Agència Catalana de Notícies, aquesta segona ocasió amb el pla tancat i deixant fora del marc el retrat del Rei (a diferència de l’agència Efe) i la bandera espanyola apuntalada, va provar de sobreposar-se al debut d’Oriol Junqueras a la mateixa sala. 

Si el republicà havia demanat als catalans que el 28-A no s’equivoquin de papereta i elegeixin la seva, Sánchez va emfatitzar que el vot que més podria beneficiar els presos és el postconvergent. “Qui cregui en el referèndum, en la llibertat, a obrir les presons i les fronteres i acabar amb la judicialització, que sàpiguen que tot anirà millor si JxCat és forta després del 28-A”.

Llavor, dic i herència

En plena disputa per l’hegemonia independentista i amb les enquestes en contra, Sànchez va erigir JxCat com a “llavor de la unitat”, dic contra un nou 155 i l’extrema dreta, i hereu de l’“esperit de l’1-O”, un últim missatge que va combinar amb l’exigència d’un nou referèndum, això sí, aquesta vegada sense fixar terminis: “El debat no és quin dia i quin mes, el que volem és desbloquejar la situació. No volem quedar-nos atrapats en una data concreta”, va assegurar, mostrant-se convençut que el PSOE assumirà una consulta sobre la independència tard o d’hora si el sobiranisme s’uneix. Una reflexió que van compartir les files republicanes, que creuen que “no només és possible, sinó imprescindible” mesurar el suport al desancoratge de Catalunya de la resta d’Espanya a les urnes.     

El també dirigent de la Crida, que va defugir parlar d’escenaris postelectorals, sí que es va atrevir a assegurar que no facilitarà un govern de la triple dreta; un extrem amb el que prèviament Junqueras ja s’havia compromès. Van coincidir a refusar que el 28-A es disputi entre Pedro Sánchez i un govern de dretes, es van mostrar convençuts que si sumen el PSOE preferirà una aliança amb Cs i van situar el debat davant les urnes en “l’1-O o el 155, la repressió i la judicialització”.

Efecte dinamitzador

A les bases d’ERC l’aparició de Junqueras en campanya té un efecte dinamitzador. A més, els republicans veuen com els postconvergents s’acosten als seus postulats i ja no parlen d’unilateralitat. “Vam veure un gegant immens”, somreia Gabriel Rufián. La passió del líder i cap de llista des d’aquella petita sala de la presó madrilenya es va repetir aquest diumenge, aquesta vegada al costat de Raül Romeva, en un míting a Cambrils (Tarragona). 

Intercalant-se en les intervencions, els caps de llista republicans al Congrés i al Senat van provar d’inocular orgull als seus simpatitzants. “És cert que anem a un ritme [cap a la independència] més lent del que voldríem, però mai, mai, mai ens rendirem”, va dir l’exconseller d’Exteriors, i, igual com Sànchez, va avisar que ni han tirat la tovallola ni tenen cap intenció de fer-ho. 

El mateix mantra va repetir el candidat de JxCat per Tarragona, Josep Rull, que va avisar des del seu primer míting a distància, dirigint-se explícitament a Pedro Sánchez, Pablo Casado i Albert Rivera, que no renunciarà a l’1-O, ni demanarà mai perdó per això, “perquè és patrimoni del poble de Catalunya”.