EL TAULER CATALÀ
Alerta de maror al Govern després del 28-A
Els resultats i les aliances de l'actual cicle electoral posaran a prova la solidesa de l'Executiu de Torra
El futur de la postconvergència a la tanda de comicis, clau per a un avanç de les autonòmiques

zentauroepp46851233 barcelona 06 02 2019 sesion de control en el parlament de ca190420185424 /
El Govern de coalició entre Junts per Catalunya i Esquerra –teledirigit des de Waterloo i la presó de Soto del Real pels dos grans rivals de l’independentisme, Oriol Junqueras i Carles Puigdemont– sobreviu amb una única boia de salvació en l’horitzó: la sentència del judici del procés, després de la qual probablement els dos socis abandonin la dissimulació i es llancin a una cursa electoral per defensar les dues tesis enfrontades: la rupturista del líder de la Crida i la pragmàtica del líder republicà.
Però aquesta hipòtesi pot saltar pels aires si el present cicle electoral separa ERC de JxCat. És a dir, si es compleixen els pronòstics i els republicans avantatgen notablement la neoconvergència al Congrés i, a més, adopten una actitud molt més oberta respecte a l’eventual investidura del líder del PSOE, Pedro Sánchez. En una entrevista a EL PERIÓDICO, l’exconsellera i dirigent de la Crida Elsa Artadi ja avisava que dues estratègies diferents a Madrid per part dels dos partits seria un fet “preocupant”.
Tampoc és que els postconvergents puigdemontistes, el corrent intern que lidera la candidatura de Junts per Catalunya al Congrés, hagi ofert un discurs únic. No és el mateix escoltarLaura Borràs, la candidata efectiva, que Jordi Sànchez, el cap de llista, per exemple, a la roda de premsa de dijous. El postconvergent no hi va voler ser taxatiu a l’hora de condicionar una possible investidura de Sánchez al referèndum.
Però l’estocada final, el que aixecaria definitivament la destral de guerra seria un pacte postelectoral a Barcelona entre Ada Colau i el candidat d’ERC i excompany d’Artadi al Govern, Ernest Maragall. Sabedors que aquest pacte podria obrir la caixa dels trons, l’exconseller va oferir un pacte de futur a neoconvergents i a postecosocialistes basat en el que els uneix: la defensa del referèndum i la llibertat delspresos. Però la repel·lència que es tenen els dos espais a banda i banda d’ERC és tal que és difícilment imaginable que això passi. Artadi, ex-pes fort al Govern i ara candidata efectiva a l’Ajuntament de Barcelona, ja va dir que no. Per si hi havia dubtes.
Pla pels aires
Llavors, el pla de treball basat a mantenir com sigui el Govern –malgrat no tenir majoria parlamentària, seguir amb pressupostos prorrogats des del 2017 i mancar d’un lideratge compartit– fins a la sentència, podria saltar pels aires. Res trastoca més els plans de Puigdemont que un acord entre independentistes i comuns, per tres motius. El primer, perquè deixa definitivament enrere l’hegemonia postconvergent. El segon, perquè recuperal’eix esquerra-dreta. I el tercer, perquè difumina l’objectiu rupturista i unilateralista de l’expresident per aconseguir la independència de Catalunya.
En sentit contrari, res hi ha més estratègic per a una ERC –ara sí convençuda que cal saltar per sobre del 50% de vot independentista als comicis– que un pacte amb els comuns. Primer perquè visualitza com res el seu paper central en la política catalana, capaç de governar amb els uns i els altres. Segon, perquè Junqueras creu necessari trencar els blocs i sortir de la dinàmica de ‘veure qui és el més votat dels secessionistes’ que actualment es presenta en els comicis, on s’escruta el derbi entre republicans i postconvergents. I tercer, perquè aquest 50% se supera, ara, fent una opa a l’electorat dels comuns. Per això els acords amb els díscolsd’En Comú Podem, els Sobiranistes d’Elisenda Alamany.
El futur de la neoconvergència
Notícies relacionadesI queda una altra variable gens fútil. La potestat de convocar les eleccions al Parlament la té el president Quim Torra. És a dir, serà ell, i de segur Puigdemont, el que decideixi el quan. I si el cicle de primavera (generals, municipals i europees) es resol amb un enfonsament titànic (del Titanic) de l’espai neoconvergent, sembla poc probable que el tàndem de Barcelona i Waterloo corrin a convocar.
El mateix es pot dir de les enquestes. És el gran eix de decisió dels governs per avançar o no eleccions. Sense anar més lluny, no hi va haver repetició electoral i Artur Mas va fer el famós “pas al costat” que exigia la CUP perquè els sondejos no li somreien, després dels comicis del 2015. Si fa no fa el mateix va passar amb l’acceptació d’ERC de la llista conjunta el 2015. Junqueras va acceptar, entre altres raons, al comprovar que el #PressingERC feia mal a la salut demoscòpica del partit.
- Ciència espacial Telescopis de tot el món observen l’arribada d’un gegantí objecte interestel·lar al nostre Sistema Solar
- Investigació en marxa Una desena d’afectats per càncer denuncien la fàbrica de Tenneco a Badalona: «Ho fem pels nostres fills»
- Òbit Qui era Diogo Jota, el jugador del Liverpool mort en un accident de trànsit a Zamora
- Festivals Cancel·lat el concert de Fito Páez que havia d'inaugurar el festival de Cap Roig
- Mor Michael Madsen, actor de 'Kill Bill' i 'Reservoir Dogs', als 67 anys
- Directius Mor l’exdirector de Port Aventura i Riu Hotels, l’empresari mallorquí Lluís Rullan Colom
- Mor Michael Madsen, actor de 'Kill Bill' i 'Reservoir Dogs', als 67 anys
- Ocupacions d'estiu De provador de platges a tastador de gelats: les ocupacions més singulars de la temporada d'estiu
- Incidències Un transformador que fon fusibles deixa més d’una setmana sense llum unes 160 llars i comerços de Barcelona
- Trama Koldo Ministres amb seient a Ferraz donen per fet una «reestructuració» en el PSOE «no només limitada a Organització»