Anar al contingut

ELS PROGRAMES ELECTORALS

Les propostes dels partits per al 28-A: fiscalitat

El trident de dretes aposta per una rebaixa fiscal que es compensaria amb l'augment de contribuents i la reducció del frau

Unides Podem exigirà la recuperació dels diners prestats per al rescat bancari, que calculen en 60.000 milions d'euros

Berta López

Oficina central de la Agencia Tributaria, en la plaza de Letamendi de Barcelona.

Oficina central de la Agencia Tributaria, en la plaza de Letamendi de Barcelona. / QUM ROSER

La necessitat de reduir el dèficit i el deute públic per complir les exigències de Brussel·les i alhora mantenir l’Estat del Benestar, uns serveis públics de qualitat i una despesa social que s’adeqüi a les necessitats de la població suposarà un repte important per al pròxim partit –o partits– que arribin a la Moncloa. Mentre que l’objectiu final segurament és compartit entre les diferents forces, mantenir el benestar de la població i la sostenibilitat del sistema, les mesures que les diferents forces presenten són antagòniques. A grans trets, el trident de dretes aposta per reduir la pressió fiscal, mentre que l’esquerra aposta per incrementar la progressivitat contributiva, assegurant-se que són les rendes més elevades les que més cotitzen.

"Revolució fiscal"

Pablo Casado està convençut que “on millor estan els diners és a la butxaca dels ciutadans” i pretén dur a terme –en paraules seves– una “revolució fiscal”, amb referència a la baixada generalitzada d’impostos que es va dur a terme durant el primer mandat de l’expresident popular José María Aznar, el 1998. Malgrat que la millor xifra en termes de recaptació va tenir lloc el 2007 amb la presidència de José Luis Rodríguez Zapatero, el cert és que durant els sis anys amb Aznar al capdavant de la Moncloa la recaptació tributària va augmentar de forma important. Els populars proposen una rebaixa de tots els impostos: reduir el tipus màxim de l’IRPF per sota del 40%, amb deduccions per a joves i famílies, baixar el tipus màxim de l’Impost de Societats per sota del 20%, eliminar l’Impost de Donacions i Successions entre pares i fills i entre cònjuges, així com l’Impost d’Actes Jurídics Documentats. Les mesures que proposen des del carrer Génova per equilibrar la falta de recaptació són, d’una banda, la lluita contra el frau fiscal –que amb menys impostos es veuria reduït–, i de l’altra, l’augment del nombre de contribuents, amb la premissa que una menor pressió fiscal es traduirà en més oferta d’ocupació i, per tant, més gent contribuint.

Menys "xiringuitos"

Tot i que plantejat de forma una mica diferent, la política fiscal que presenten el PPCs Vox és gairebé idèntica, totes tres basades en la reducció de la pressió fiscal que pateixen els contribuents. Tant els arguments que utilitzen per justificar la reducció d’impostos com les solucions que proposen per recuperar els diners que l’Estat deixaria d’ingressar són molt semblants, per no dir que són els mateixos. Ciutadans i Vox també són partidaris de baixar els impostos que proposa baixar el Parit Popular. Els ultradretans, amb la seva especial focalització en la família, afegeixen una reducció del 50% en el pagament de l’IBI per a les famílies nombroses.

El partit d’Albert Rivera, que està especialment preocupat per la pressió fiscal que impedeix als empresaris incrementar la contractació, pretén compensar aquesta rebaixa fiscal, i per tant també la recaptació, d’una banda amb “l’eliminació de xiringuitos polítics”, és a dir, amb la supressió d’alguns òrgans administratius que posen en qüestió. D’altra banda, igual que el PP, se centren en la lluita contra el frau fiscal, sota la premissa que amb menys i més simples impostos, la gent estaria més predisposada a contribuir. Els d’Abascal  estan decidits a fer una reducció de la "despesa política": "eliminar  càrrecs i organismes duplicats", "tancar organismes destinats a crear estructures paral·leles d’estat, les televisions autonòmiques, els defensors del poble, etcètera", apunten en el seu programa de ‘L’Espanya viva’.

Devolució del rescat

Els partits que se situen a l’altre costat de l’eix ideològic són partidaris d’un règim fiscal progressiu que asseguri el manteniment de l’Estat del Benestar. Unides Podem fa una aposta per l’augment de la progressivitat fiscal sota el principi de "qui més té, més contribueix". Els podemistes defensen la lluita contra l’especulació i els paradisos fiscals, la imposició d’un impost global sobre la riquesa, un augment dels impostos a les cases d’apostes i l’exigència d’acabar amb les polítiques d’austeritat dirigides des de Brussel·les. El principal incentiu del partit de Pablo Iglesias és la recuperació dels diners que es van prestar per al rescat bancari, que calculen en 60.000 milions d’euros. Les seves polítiques fiscals es poden resumir en cinc propostes dirigides a "acabar amb els privilegis fiscals d’una minoria": recuperar la recaptació de l’impost de societats, acabar amb els avantatges concedits a les grans empreses, inaugurar un impost per a les grans fortunes, millorar la progressivitat de l’IRPF i establir un impost sobre les transaccions financeres i de la banca.

Els socialistes posen de manifest la necessitat de sanejar els comptes públics, reduir el dèficit i el deute i la sostenibilitat fiscal. Proposen prohibir les amnisties fiscals, treballar per acabar amb el frau i els paradisos fiscals i reforçar la progressivitat del sistema fiscal, incrementant a l’aportació de les grans empreses, els contribuents amb ingressos més alts i els patrimonis més grans. D’altra banda, aposten per reduir la càrrega fiscal a les petites i mitjanes empreses.

Esquerra Republicana també denuncia també la falta de progressivitat en el sistema fiscal actual, que consideren que aguditza les desigualtats i posa de manifest que són les famílies les que més contribueixen, amb un 84% de la recaptació, mentre que les empreses només aporten el 13%. ERC també critica que la majoria dels impostos que provenen de Catalunya acaben a les arques de l’Estat, cosa que considera "un atac a la sobirania de Catalunya i a la possibilitat de desenvolupar el seu autogovern". Els independentistes assenyalen la necessitat d’acabar amb el frau fiscal, i remarquen que el 75% d’aquest frau es produeix a les grans empreses i grans fortunes. Així, proposen simplificar les estructures tributàries, reduir l’IVA als productes que consideren bàsics com els bolquers, els productes d’higiene íntima femenina i els serveis veterinaris.

Un nou Estat del Benestar

L’espai postconvergent apunta que per combatre les desigualtats i reforçar l’Estat del Benestar "és necessari tenir un Estat", referint-se a una República catalana. No obstant, "mentre Catalunya continuï a l’Estat", Junts per Catalunya proposa que es reparteixin els ingressos que recapta l’Estat a Catalunya en benefici de la Generalitat i els ajuntaments. Igual que la resta de partits situen com a prioritat la lluita contra el frau fiscal i fan èmfasis en la necessitat de fer una reforma fiscal "en clau verda" és a dir, reflectint el cost mediambiental en els preus dels productes i serveis. El partit de Sánchez Borràs proposa reduir l’IRPF a les famílies amb menors a càrrec i l’impost de societats a les pimes, compensant la rebaixa fiscal que des de l’última reforma fiscal s’aplica a les grans empreses.