rebutjada en nombroses ocasions
L'Audiència Nacional torna a negar la llibertat a Villarejo per "extremat risc de fuga"
La interlocutòria afirma que els motius que van justificar l'adopció d'aquesta mesura continuen subsistint en l'actualitat
zentauroepp34595720 espa a ignacio gonz lez gra244 estepona m laga 01 02 2016180813143959 /
La Secció Tercera de la Sala Penal de l’Audiència Nacional ha tornat a rebutjar la posada en llibertat provisional que ha estat demanant el comissari jubilat José Manuel Villarejo, amb una interlocutòria dictada aquest dimecres en què diu que els motius que el van portar a presó després de la seva detenció el 2017 encara persisteixen i, en particular, un "extremat risc de fuga".
La interlocutòria exposa que "els raonaments explicitats" pel jutge d’instrucció i la mateixa Secció Tercera en les successives resolucions amb què ha mantingut Villarejo en presó preventivapresó preventiva "són raonats i raonables, i no s’hi aprecia arbitrarietat ni cap incongruència omissiva".
Concreta que "els motius que van justificar" l’adopció d’aquesta mesura "continuen subsistint en l’actualitat" i davant d’això, la defensa de Villarejo "no exposa nous raonaments pels quals les seves pretensions hagin de ser ateses i es limita a efectuar una valoració negativa del que se li ha raonat" en interlocutòries anteriors.
Notícies relacionadesDe fet, dona "per reproduïts" els arguments de les resolucions pel que fa al risc de fuga, ja que considera que eren "detallats, concrets, relatius a les dades i elements particulars existents en el procediment relatius al recurrent i amb ponderació exquisida de les circumstàncies personals al·legades, que es desestimen per considerar-les insuficients per minimitzar el risc de fuga contemplat".
Quant al risc de destrucció de proves que nega taxativament la defensa de Villarejo argumentant que tot el material obra en poder de l’Audiència Nacional, la Sala recorda que, d’acord amb la llei, aquesta motivació només pot prolongar la presó provisional sis mesos que ja s’haurien superat, així que la raó que impera "no és cap altra que l’extrem risc de fuga" i partint d’això, desestima el seu recurs.
