Anar al contingut

'Cas Iron'

La policia identifica un comissari que recopilava dades de clients del BBVA per a Villarejo

El nou implicat aconseguia la informació a través de dos empleats de l'entitat bancària

El Periódico / Agencias

La policia identifica un comissari que recopilava dades de clients del BBVA per a Villarejo

La policia ha identificat un nou comissari suposadament implicat en el ‘cas Tàndem’ que, segons un intercanvi de correus electrònics recollits en el sumari, hauria obtingut dades personals de clients del BBVA que després utilitzaria en els seus negocis el comissari jubilat i a presó provisional José Manuel Villarejo.

El cas, que s’instrueix a l’Audiència Nacional, ja té imputat el gruix de la cúpula policial que regia en l’època en què Jorge Fernández era el ministre de l’Interior, però la investigació continua donant noms, com el d’aquest comissari que era cap de Secció Operativa a la Comissaria General d’Informació.

Segons un ofici de la Unitat d’Assumptes Interns adscrit a la causa, l’intercanvi de missatges ha sigut aportat al jutjat per la mateixa entitat financera, que va ser requerida per l’Audiència Nacional a presentar tota la documentació que tingués al seu abast sobre els treballs que Villarejo va estar fent per a l’anterior presidència durant prop d’una dècada i que ha topat amb una sèrie de correus electrònics en què un empleat proporcionava dades privades de clients a petició de l’inspector en cap C. R., no imputat fins ara.

‘Cas Iron’

Aquests correus, no obstant, no eren d’interès per a la peça del ‘cas Villarejo’ relativa a les ‘feines’ que va executar per al BBVA, sinó per a la línia d’investigació 'Iron', sobre l’espionatge  que va escometre sobre el despatx d’advocats Balder IP per encàrrec d’Herrero y Asociados, un bufet de la competència que el va contractar perquè esbrinés si l’altra firma li estava robant clients.

A l’informe que Villarejo va presentar a aquest bufet i pel qual hauria cobrat, d’acord amb la investigació, almenys 600.000 euros, hi constaven a més de llistes de trànsit de trucades, dades de moviments de comptes bancaris al BBVA del despatx al qual estava espiant, els mateixos que recollia aquest comissari per ‘e-mail’ directament de dos treballadors de l’entitat financera que li responen des dels seus comptes corporatius.

En un, datat el 14 d’octubre del 2013, C. R. diu a l’empleat del BBVA que "a la Comissaria General li interessa conèixer la salut financera de l’empresa Balder IP" i proporciona com a dades el CIF, el número de l’oficina del banc on tenen compte obert i el nom dels possibles apoderats. Una empleada de l’entitat li respon l’endemà i li facilita el saldo exacte del compte i del dipòsit a termini que té el despatx d’advocats, sense més detalls.

Dues setmanes més tard, C. R. torna a insistir i sol·licita "conèixer respecte del compte que manté la societat Balder IP si des del juny al desembre del 2012 es va anotar algun ingrés o transferència fora del comú" i es deixa "aquesta valoració" sobre el que està fora del comú al seu "criteri". Li pregunta si pot "veure els moviments" a l’ordinador de l’empleat "i prendre’n nota".

Al·lusió a García Castaño als ‘e-mails’

En aquesta ocasió encapçala el missatge amb la frase "el teu amic Enrique em té boig amb aquest assumpte". La unitat policial que ha analitzat els ‘e-mails’ dedueix que es tracta d’Enrique García Castaño, també investigat en la causa i que llavors era superior jeràrquic de C. R. com a comissari principal de la Unitat Central de Recolzament Operatiu (UCAO) de la Policia Nacional.

La resposta inicial és un "parlem demà", però el 4 de novembre, l’empleat del BBVA li reexpedeix el correu que ha preparat l’altra treballadora del banc amb una llista que recull les transferències, els ingressos en efectiu i els girs des de l’estranger que ha registrat el compte del despatx d’advocats en el període referit.

És la mateixa llista que va aparèixer en un dels registres a casa de Villarejo, dins d’un ‘pen drive’ codificat, que segons el parer de la unitat investigadora, "ve a acreditar que l’esmentada sol·licitud porta causa no d’una investigació de la Comissaria General d’Informació sinó del projecte Iron per al qual Herrero y Asociados va contractar a canvi d’un preu els serveis de l’estructura tenia investigada el titular real de la qual és Villarejo".

Els investigadors relacionen aquest document amb un altre de trobat al mateix ‘pen drive’, un full de Word en què amb el títol ‘Gestions BIG 8.11.2013 enviat i fax’ recull una sèrie de requeriments d’informació que Villarejo li hauria fet o li aniria a fer a Enrique García Castaño, ja que es presumeix que ‘BIG’ era el malnom que li havia posat. Consta en aquestes anotacions, la d’obtenir "tots els moviments de BBVA de Balder des del 31-5-2012 fins al 31-12-2012".

També va demanar les dades de dues clientes

No obstant, C. R. no només va demanar i va aconseguir informació sobre Balder. A la mateixa cadena de correus aportada al jutjat el policia pregunta a l’empleat del banc a més per "la salut financera i les dades personals" de dues dones, mare i filla, de les quals proporciona nom complet i DNI i a qui es refereix com a "dues de les vostres clientes". Li respon el mateix empleat amb el saldo del compte, l’adreça i els telèfons mòbils de totes dues.

Ell demana després més detalls, com "l’origen de les transferències per pagament de factura", i adverteix que en aquest cas "no importa sol·licitar les dades a l’oficina". L’empleada del banc li dona la informació, que inclou el pagament d’una pensió i el nom de qui fa aquests girs.

La defensa de García Castaño ha sol·licitat a l’Audiència Nacional que investigui tots els correus electrònics rebuts i enviats per aquest comissari, així com el seu trànsit de trucades durant el seu pas per la Comissaria General d’Informació per conèixer si existien encàrrecs de les empreses de Villarejo que justifiquessin aquesta recopilació d’informació ja que asseguren que no va passar per les mans del seu patrocinat.

Una cosa similar passa amb les llistes de trucades de telèfons que Villarejo va oferir a aquests i altres clients i que d’acord amb les companyies telefòniques requerides pel jutjat, no haurien sortit dels seus empleats, ja que en uns casos, es monitoren tots els accessos a informació i no consta que s’haguessin consultat aquests números i en d’altres, si es va fer no queda registre perquè periòdicament aquestes dades s’esborren. Sol·liciten que atenent el format de llistes, s’esbrini de quina font van procedir.