Anar al contingut

CITES AMB LES URNES

Conspiració moderada

Campuzano demana un partit independentista "tranquil i serè" després de renegar de la unilateralitat

Els apartats per Puigdemont se citen en la presentació del llibre de l'exdiputat

Daniel G. Sastre

Conspiració moderada

JOAN MATEU PARRA

Si un pensa en una conspiració política, s’imagina reunions secretes en llocs foscos, persecucions provant de despistar la policia, discursos apassionats una vegada ja està tot en marxa. Però la de Marta Pascal i Carles Campuzano és una conspiració, si ho és, amable, discreta, moderada fins i tot en les formes. Aquest dilluns, a la Casa del Llibre del passeig de Gràcia, l’únic estrèpit el va produir una pila de llibres al caure quan un assistent a l’acte buscava un punt de recolzament.

I això que allà hi havia reunits alguns dels principals opositors interns a Carles Puigdemont en l’espai postconvergent. L’excusa era la presentació del llibre de Campuzano, que deixa el Congrés després de 23 anys servint a les diferents sigles de Convergència en aquest temps. Però aquesta afluència, aquesta expectació que va deixar petita la sala, només s’explica perquè els moderats del partit fa uns dies que fingeixen trencar per fi llaços amb l’expresident. “Catalunya no pot estar dirigida des de Waterloo”, va dir per exemple Pascal fa uns dies.

Però la conspiració moderada dels convergents té els seus ritmes. I l’acte d’aquest dilluns no estava marcat al calendari en vermell: el nom de Puigdemont ni tan sols es va citar. Només una frase, l’última de l’acte, permetia intuir l’oient acostumat a les subtileses de la Convergència de tota la vida que alguna cosa passava. Va arribar després que Campuzano, que s’ha quedat fora de les llistes de JxCat, remarqués la importància de comptar amb “majories indiscutibles”, renegués de la unilateralitat i defensés la necessitat de preservar la cohesió social a Catalunya. “Existeix la necessitat evident d’una força política tranquil·la, serena, que posi la independència o l’autonomia al servei d’aquests objectius,” va dir l’autor de ‘Reimaginem la independència’ (Catarata).

Només aquesta frase va enllaçar amb la idea de l’escissió que va deixar caure Pascal –una altra de les defenestrades per Puigdemont– fa uns dies, en el sentit que promoure una nova formació política “podria ser una opció”. Si algun dels presents, entre els quals es trobaven els exconsellers Jordi Baiget i Lluís Recoder, i l’actual líder del PDECat David Bonvehí, esperava una cosa més concreta, es devien quedar amb les ganes.

L’estil de Puigdemont, en canvi, és més directe. Després de les paraules de Pascal, diumenge la va acusar de “passejar el seu dolor pels diaris” i d’apostar per “la política de sempre”. I el vicari de l’expresident a la Generalitat, Quim Torra, també la va reprendre: “Catalunya es dirigeix des de Palau”. Aquest dilluns la conspiració moderada, si és que existeix, va exercir de nou amb temperància i no els va respondre.