Anar al contingut

Anàlisi

La raó abans que l'emoció

Tant de bo que el vot sigui fruit d'informacions verídiques, de reflexions pausades i de visions a mitjà i llarg termini

Eulàlia Vintró

La raó abans que l'emoció

El resum de les enquestes publicades en diversos mitjans i l’última que ens ofereix aquest diari demostren que no hi ha possibilitat de predir ni els resultats electorals ni el Govern que en pugui sorgir. 

Tenint en compte aquesta última és necessari, en primer lloc, valorar la xifra de persones que encara no saben quin partit votaran, un 25%, una de cada quatre. I, en segon lloc, que un 40% té dubtes sobre quina formació prefereix entre dues o tres opcions. Dins d’aquest elevat percentatge, entre un 20% i un 30% dubten de quina força d’esquerres els agrada més i entre un 12% i un 21% quina de dretes. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Fetes aquestes reserves, es poden identificar les tendències i pronosticar alguns resultats. El partit guanyador en vots i escons al Congrés serà el PSOE; del Senat, no fa falta ni parlar-ne. El PSC recuperarà vots i escons, però no seria el primer partit a Catalunya. El PP quedarà en segon lloc amb fortes pèrdues en vots i escons, fins a 50. Cs millorarà, però hi ha molta volatilitat entre els seus votants i podria ocupar el tercer lloc. Unides Podem està recuperant adhesions últimament, però encara es troba en quarta posició a Espanya i en tercera a Catalunya, on havia guanyat les dues últimes eleccions generals. La descarnada pugna entre ERC i JxCat està decantada a favor d’ERC, que puja en vots i escons, mentre JxCat podria baixar de vuit a quatre escons. Quant a Vox, a Espanya s’estaria desinflant, però podria treure una vintena d’escons, dels quals un o dos serien de procedència catalana.

Acords necessaris

Està assegurat, també, que no hi haurà cap partit amb majoria absoluta i que serà necessari l’acord entre dues o més formacions per poder garantir la investidura del nou president i la formació d’un Govern estable, amb capacitat de legislar, d’aprovar pressupostos, de resoldre la qüestió territorial i d'influir en la política europea i internacional.

Pel que fa als possibles pactes, la preferència es troba en el PSOE i Unides Podem, amb un 48,9% que a Catalunya puja fins al 65,7%; el PP i Cs reben el 45,3% a Espanya i el 17,6% a Catalunya; el PSOE i Cs arriben al 42,9% a Espanya i al 26,8% a Catalunya, i el trio de dretes és rebutjat per gairebé el 70% d’espanyols i el 86% de catalans. Catalunya també aprova amb un 60,7% la suma de PSOE-Unides Podem i partits nacionalistes i la resta d’Espanya només li dona un 37%.

Podríem aventurar, posats a fer, que si es manté la tendència descrita, els tres partits de dretes no arribarien a la majoria absoluta ni tindrien fàcil obtenir més aliats, mentre que les dues forces d’esquerres d’àmbit estatal hi podran arribar, sempre que Unides Podem continuï pujant. Si no hi arriben soles, no obstant, tindran diverses opcions per pactar: ERC, PNB, JxCat, Compromís... Però no oblidem que l’abstenció és el pitjor enemic d’aquest últim escenari.

Tant de bo tots els que diuen que votaran, el 93%, ho facin, i que el seu vot sigui fruit d’informacions verídiques, de reflexions pausades i de visions a mitjà i llarg termini. Gairebé un 90% dels ciutadans les considera importants, i això ens obliga a situar la raó per davant de l’emoció.