Les dones ja són majoria en la carrera judicial en 15 de les 17 autonomies

El nombre de dones és igual o més gran al dels homes entre els jutges i magistrats de 15 comunitats autònomes, segons un informe que ha publicat aquest divendres el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). 

El 2019, el nombre d’homes i dones jutges que donen servei a Espanya ascendeix a un total de 5.419. D’aquests, 2.923 –en termes percentuals el 53,9%– són dones, mentre que els homes sumen 2.496 (el 46,1%). 

Aquesta dada confirma la tendència a l’alça del nombre de dones en la carrera judicial, ja que fa cinc anys, l’1 el gener del 2014, la xifra de jutges i magistrades no arribava al 50% en un total de vuit territoris. 

Segons l’informe sobre l’estructura de la carrera judicial a 1 de gener del 2019, a començaments d’aquest any només a la comunitat d’Aragó, amb un 48,7%, i a la Regió de Múrcia, amb un 45,5%, el nombre de dones entre els jutges i magistrats no ha arribat al 50% del total, tot i que també en aquests territoris, molt pròxims a aquest percentatge, la tendència es manté a l’alça.

La comunitat autònoma en què més dones jutges i magistrades hi ha torna a ser el País Basc amb un 61,6%, on el percentatge de dones es manté de forma ininterrompuda per sobre del 60% des de l’any 2013. El segon territori amb més dones en la carrera judicial és aquest any la Comunitat de Madrid amb un 58%; seguida per Galícia (57,9% per @PoderJudicialEs www.poderjudicial.es), Comunitat Valenciana (57,1%) i Catalunya (56,7%).

Tendència femenina a l’alça

Les dones són minoria a les franges d’edat compreses entre els 51 i els 71 anys, mentre que pràcticament dupliquen en quantitat el nombre d’homes entre els 20 i els 50 anys.

L’informe explica que la diferència de jutges homes i dones en funció de l’edat es deu al fet que entre els jutges de nou ingrés en la carrera judicial les dones venen superant en nombre els homes almenys des de l’any 2004. L’última promoció de jutges que van ingressar en la carrera judicial pel torn lliure està integrada per 86 dones (amb una edat mitjana de 30,9 anys) i 42 homes (amb una edat mitjana de 29,6 anys), cosa que suposa que les jutges representen el 67,2% del total.

Més dones en els òrgans unipersonals

L’anàlisi per tipus d’òrgan dona xifres molt dispars segons es tracti d’òrgans unipersonals, on tret d’alguna excepció el nombre de dones és superior al dels homes, o d’òrgans col·legiats, en els quals les xifres s’inverteixen. Així, les dones ocupen la major part dels llocs als jutjats penals  (62,7%), menors (74,2%), primera instància i instrucció (66,6%) o violència sobre la dona (71,6%), entre d’altres. Al contrari, en els òrgans centrals, tribunals superiors de justícia i audiències provincials, els homes són majoria.

Entre l’1 de gener del 2014 i la mateixa data del 2019, el nombre de magistrades del Tribunal Suprem ha augmentat de nou a 15. En l’actualitat, les cinc sales de l’alt tribunal compten amb almenys una dona entre els seus integrants.

El Tribunal Suprem també compta per primera vegada en la seva història amb una sala de composició paritària: la Sala Quarta –la social– està integrada, a més de pel seu president, per sis magistrats i sis magistrades.

A l’Audiència Nacional, les magistrades són 28 i els magistrats 35; als Tribunals Superiors de Justícia, les dones representen el 37,4% d’un total de 505 magistrats, i a les Audiències Provincials sumen 365 d’un total de 947.

Per edat i experiència

L’edat mitjana dels jutges en actiu a Espanya és de 50,4 anys i la seva antiguitat mitjana en la carrera judicial, de 19,2 anys. La mitjana d’edat i l’antiguitat mitjana de les jutges i magistrades és una mica inferior a la dels homes: 48 anys davant 53,2 i 17,1 anys d’antiguitat davant 21,7.

Per territoris, Extremadura, amb una edat mitjana de 46,5 anys, és la comunitat autònoma que compta amb els jutges més joves, mentre que la Comunitat de Madrid és la que té els de més edat, amb una mitjana de 54,1 anys. Si es té en compte l’antiguitat en la carrera judicial, Aragó (23,4 anys) és el territori en el qual donen servei els jutges i magistrats més veterans. En l’extrem contrari se situa Catalunya, on l’antiguitat mitjana és de 15,2 anys.

Notícies relacionades

Els jutges que vulguin accedir a especialitat, obligats a fer un curs de perspectiva de gènere

Uns sis milions de persones secunden les aturades parcials del 8-M

Els òrgans centrals (Tribunal Suprem i Audiència Nacional) són els tribunals on es troben els jutges de més edat (61,9 anys de mitjana) i els que més anys porten en l’exercici de la funció jurisdiccional (31 anys de mitjana).

Finalment, la mitjana de jutges i magistrats per habitant el 2019 és d’11,6 per cada 100.000. Fa deu anys aquesta mitjana era de 9,6. Per comunitats autònomes, el Principat d’Astúries es manté com el territori amb una major ràtio de jutges  per habitant (14,5) mentre que l’últim lloc el torna a ocupar Castella-La Manxa amb una mitjana de 9,4. Per sobre o al mateix nivell que la mitjana nacional hi ha Cantàbria (14,1); Galícia i Castella i Lleó (12,8); les Canàries (12,4), les Balears (12,1); La Rioja (12) i Aragó (11,6).