Anar al contingut

JUDICI AL PROCÉS

Puigdemont va amenaçar de declarar la independència el mateix 1-O

El número dos de Trapero diu que l'expresident volia precipitar la DUI si hi havia violència durant el referèndum

Les versions irreconciliables de Mossos i Guàrdia Civil provoquen una petició d'acarament

Daniel G. Sastre

Puigdemont va amenaçar de declarar la independència el mateix 1-O

Per a Carles Puigdemont, l’1-O era el que es coneix com un ‘win-win’. Segons el plantejament de l’expresident de la Generalitat, el Govern no tenia res a perdre aquell dia, tot i que la cúpula dels Mossos l’havia advertit en dues ocasions que podien produir-se incidents violents. No va considerar suspendre el referèndum, com li demanaven, perquè si l’Estat permetia que es votés hauria complert el “mandat ciutadà” i s’hauria sortit amb la seva; i si no ho permetia i l’actuació policial propiciava incidents durant la jornada, estava disposat a declarar aquell mateix 1 d’octubre la independència.

Així que avancen les sessions, el judici del procés va donant llum sobre el que va passar a Catalunya el convuls octubre del 2017. Aquest dimecres, mentre al Congrés Pedro Sánchez s’apuntava una important victòria reunint de nou la majoria que el va portar a la Moncloa –inclòs el PDECat– entorn dels seus decrets socials, al Tribunal Suprem es vivia una regressió que parla de com d’enverinades estaven les posicions fa amb prou feines un any i mig.

El llavors president de la Generalitat, que avui viu a Bèlgica i és candidat de JxCat a les eleccions europees, estava tan determinat a celebrar el referèndum que no li van importar els avisos dels Mossos. Ni el fet que no hi hagués res preparat per al dia després de la secessió –segons han declarat al judici la majoria dels seus exconsellers– ni el risc de “conflicte” per la “polarització extrema” de la qual el van informar el major Josep Lluís Trapero i el seu segon, Ferran López, el van dissuadir.

Segons López, que va declarar aquest dimecres al Suprem, la determinació de Puigdemont era irreductible. Malgrat que després va dubtar molt sobre la declaració d’independència, i fins i tot va estar a punt d’avortar-la i convocar eleccions autonòmiques, pocs dies abans de l’1-O estava molt convençut. “Recordo que va dir que si es produïa aquest escenari que nosaltres prevèiem [el dels enfrontaments seriosos entre votants i policia], ell, en aquell mateix moment, declararia la independència”, va assegurar.

Conflicte probable

Aquesta reunió entre la cúpula policial i la del Govern –a més de Puigdemont hi eren presents Oriol Junqueras i Joaquim Forn– va tenir lloc el 28 de setembre. Dies abans, els caps dels Mossos ja havien advertit sense èxit del “més que probable conflicte” durant l’1-O. Però les paraules de Puigdemont sobre una DUI imminent aquesta vegada se’ls van quedar gravades. “¿Així ho va dir?”, es va interessar el fiscal per la textualitat. “És una frase que recordem tots perfectament perquè és difícil d’oblidar”, va respondre López.

Les acusacions van interpretar aquesta revelació com la prova que al cap del Govern no li importaven els enfrontaments; és més, que pensava utilitzar-los, si es produïen, com a argument perquè l’opinió pública internacional aprovés els seus plans unilaterals. No obstant, un dels acusats, i no precisament dels més pròxims a l’expresident, va interpretar la seva advertència que declararia la independència en cas de violència com una “boutade”. “En qualsevol cas, a nosaltres mai ens ho va dir”, va afirmar aquest exmembre del Govern als passadissos del Suprem.

L’altra notícia del dia va ser que, per fi, algú dins de la sala va prendre nota del fet que algunes coses que han dit els testimonis fins al moment han de ser falses per força. Tot i que estan obligats per llei a dir la veritat, algunes versions del que ha passat són tan contradictòries que s’exclouen. És el que va passar amb un altre passatge de la declaració de López: l’exnúmero dos de Trapero va assegurar que el coordinador del dispositiu policial de l’1-O, el coronel Diego Pérez de los Cobos, coneixia i fins i tot va validar el pla dels Mossos d’Esquadra per al referèndum.

No obstant, quan Pérez de los Cobos va parlar al Suprem, el 6 de març, va qualificar d’“estafa” l’actuació de la policia catalana, que segons la seva opinió estava pensada per ajudar que es produís la votació més que per impedir-la. Aquell dia, a preguntes de l’advocat de Joaquim Forn, Javier Melero, va assegurar que va ignorar fins dies després de l’1-O com procedirien els Mossos durant aquella jornada. No obstant, Ferran López va dir aquest dimecres que el 29 de setembre el coronel de la Guàrdia Civil havia aprovat el pla, inclosos els famosos ‘binomis’ –les parelles d’agents que es van desplaçar als col·legis electorals–, que van ser ridiculitzats per Pérez de los Cobos en la seva declaració judicial.

Flagrant contradicció

Davant de la flagrant contradicció, Melero va demanar per primera vegada en el que portem de judici un acarament entre tots dos, per acarar les seves versions irreconciliables. Després d’unes hores de deliberació, el tribunal no va dir ni que sí ni que no. El president de la sala, Manuel Marchena, va dir que és millor esperar que acabin de desfilar els testimonis pel Suprem i que acabi de conèixer-se el “material probatori” per decidir si aprova el cara a cara. Si ho fa, constituirà, sens dubte, un nou punt àlgid d’un judici que, tot i que no ha arribat ni a la meitat del seu desenvolupament, ja ha deixat jornades històriques i elements per a la reflexió durant molts mesos.