30 municipis tenen el mateix alcalde des de 1979

Els veïnsd’una trentena d’ajuntaments espanyols no ha conegut cap altre alcalde que el que tenen des de 1979, 40 anys després de les primeres eleccions democràtiques, que van ser municipals, celebrades a Espanya el 3 d’abril de 1979. Dimecres es complirà l’aniversari.

Aquell dia, un total de 7.870 ajuntaments van celebrar eleccions i van estrenar escoles, urnes i paperetes, segons les dades del Ministeri de l’Interior. El cens electoral el formaven 26,59 milions de persones però van votar 16,6 milions, perquè l’abstenció va ser del 37,49%. Gairebé no hi va haver vots en blanc, només 5.388 (0,03%).

Dies després es van constituir les primeres corporacions municipals amb els primers alcaldes democràtics al capdavant i quatre dècades després, en una trentena d’ajuntaments la tradicional vara de comandament no ha canviat de mans. En algun cas, fins i tot l’alcalde ho era des del franquisme: Ricardo Díez Pascual governa a Castillejo de Mesleón (Segòvia) des de 1964 i José Luis Seguí ho fa a Almudaina (Alacant) des de 1972.

El primer governa un poble d’uns 130 habitants i serà una altra vegada candidat amb el PP el maig que ve. Si guanya les eleccions i completa la legislatura farà 59 anys que és al capdavant del consistori. Uns quants menys sumarà José Luis Seguí, 51, si guanya aquestes eleccions, a les que tornarà a presentar-se, confirmen des del PP.

Entre aquests veterans que repeteixen com a candidats també hi ha Pere Moradell, alcalde amb el PSC de Torroella de Fluviá (Girona), un poble d’uns 700 habitants, o el conegut Juan Manuel Sánchez Gordillo, alcalde de Marinaleda (Sevilla), que intentarà una altra vegada guanyar l’alcaldia amb Esquerra Unida.

Les dades facilitades per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) apunten que són 30 els consistoris amb el mateix alcalde: Castella i Lleó en té nou, quatre són de Castella-la Manxa, tres de Saragossa, tres d’Alacant i uns altres tres d’Ourense, dos de Cantàbria i uns altres dos de Madrid i un, respectivament, de Càceres, Sevilla i la Corunya. A Navarra també hi havia un alcalde des de 1979, al poble d’Enériz, però ho va deixar poc després de les eleccions de 2015.

De 100 a 1.630 dones

Un dels canvis és la multiplicació de dones a les alcaldies, tot i que avui continuen sent minoria: van ser 104 després de les eleccions de 1979, van passar a ser 1.232 l’any 2007 i avui en són 1.630. Llavors equivalien a l’1 per cent del total i van ser triades per tot Espanya, excepte a la Rioja i el Principat d’Astúries.

Avui, són el 20% dels alcaldes, només la cinquena part, tot i que són dues dones les que dirigeixen els ajuntaments més importants del país: Madrid i Barcelona. A més, elles són el 38 per cent de tots els regidors (22.443).

La Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) ha recollit a la seva revista mensual, ‘Carta Local’, una entrevista amb una d’aquelles pioneres, Hermas Concepción Méndez, primera alcaldessa de Villa de Mazo, a l’illa de La Palma. Candidata per l’UCD, va guanyar per majoria absoluta i va mantenir-se en el càrrec aquell primer mandat.

Mestra de professió, recorda que a la campanya electoral va rebre tota mena d’“epítets” i “sobrenoms”. Acudia a les 12 a l’ajuntament, després de l’escola, i assegura que l’experiència va ser dura, amb una oposició “que deia que no a tot”, però que no se’n penedeix.

Segons les dades facilitades pel Ministeri de Política Territorial, també l’edat mitjana dels alcaldes ha pujat. El 1979, gairebé el 10 per cent dels alcaldes tenia menys de 30 anys i un 27 per cent en tenia entre 30 i 40. A la província de Saragossa hi va haver un alcalde de 20 anys i la dona més jove en tenia 22.

Si es revisa la preparació d’aquells primers alcaldes, segons les dades del ministeri, la gran majoria fa 40 anys eren agricultors, ramaders o pescadors, un 45,5%, i un 13% es dedicava als serveis. En el cas de les alcaldesses, el grup més nombrós era el de les mestresses de casa (30%).

Menys joves

Avui, la informació facilitada pel Ministeri recull dades precises de 6.156 dels 8.131 alcaldes del país. I d’aquests, el 60% té de 40 a 60 anys, només el 2,4% està per sota dels 30 i el 19,3% supera els 60.

Quant a la seva formació, l’enquesta recull informació de 5.575 regidors; d’ells, només el 15% es dedica a l’activitat principal el 1979 i són agricultors, ramaders o forestals; és gairebé la mateixa proporció dels que són directors o gerents. Hi ha gairebé tants treballadors de la indústria i la construcció (418) com professors (427) i un altre 10% són jubilats. Només 129 es dediquen a les “tasques de la llar” i són totes dones, tret de 3 homes.

En total, fa 40 anys l’UCD es va emportar el 30% dels vots (28.960 regidors), el PSOE el 28% (12.059), el PCE el 13% (3.727) i les agrupacions electorals independents el 10% (14.684). CiU va sumar el 3,08% de les paperetes (1.756 regidors) i el PNB en va rebre el 2,1% (1.079), entre altres resultats.

Després de les municipals del 2015, el PP va aconseguir el 27 per cent de sufragis i 22.744 regidors; el PSOE va ser segon amb el 25% i 20.858 edils i Cs, tercer, amb el 6,55% i 1.516 regidors. CiU va quedar-se al darrere (2,99%) però va sumar més edils (3.336) el mateix que ERC (2,29%), que té 2.387 regidors.

Notícies relacionades

L''Espanya buidada' pren els carrers de Madrid en plena pugna pel vot rural

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

Els ajuntaments tornaran a celebrar eleccions 40 anys després el 26 de maig que ve. Ho faran 8.132 entitats locals, segons les dades del Ministeri de l’Interior. La seva activitat no s’atura per la convocatòria electoral i continuarà sent la mateixa fins al dia anterior a la votació, perquè el mandat dels regidors acabarà el dissabte 25 de maig.

Les noves corporacions municipals es constituiran 20 dies després de les eleccions, segons indica la legislació electoral: el dissabte 15 de juny.