EL TAULER CATALÀ

Torra promou un pacte parlamentari i social sobre la immigració

El president ha traslladat un document de nou punts amb mesures com ara evitar el partidisme

El Govern de Montilla va aprovar el 2008 un Pacte Nacional rebutjat pel PP i Ciutadans

zentauroepp47444990 graf7911  barcelona  21 03 2019   el presidente de la genera190321205732

zentauroepp47444990 graf7911 barcelona 21 03 2019 el presidente de la genera190321205732 / Quique Garcia

2
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal / Berta López

El president de la Generalitat, Quim Torra ha promogut un pacte polític i social en relació amb el fenomen de la immigració. La proposta consisteix en un document amb antecedents i descripció de la situació actual i que consta d’una proposta d’acord de nou punts, basats en un tractament just de la qüestió, en especial davant de l’imminent cicle electoral. El promotor de l’entitat Volem Acollir, Ruben Wagensberg va proposar la idea el passat dia 11 i Torra va recollir el guant, que s’ha transformat en un document amb propostes.

La iniciativa de Torra, articulada conjuntament amb el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, i el secretari d’igualtat, migracions i ciutadania del Govern, Oriol Amorós, l’ha portat a contactar amb nombroses entitats vinculades a la immigració durant els últims dies per aconseguir un recolzament transversal a la seva proposta, així com traslladar al conjunt de forces polítiques del Parlament el document també amb l’objectiu d’aconseguir una suma majoritària de partits a aquesta iniciativa, que serà presentada ben aviat.

Els precedents

No és la primera vegada que es planteja a Catalunya una iniciativa similar, amb l’objectiu, entre d’altres, de frenar l’ús de la immigració com a eina electoral. El desembre del 2008, els partits que formaven el Govern de José Montilla –PSC, ERC, ICV-EA– van firmar, amb CiU, el Pacte Nacional per a la Immigració. El document, que no va comptar amb el recolzament ni del Partit Popular ni de la llavors nova formació Ciutadans, el van firmar 32 agents institucionals, polítics, econòmics i socials amb l’objectiu d’“afavorir la gestió, l’acollida i la integració de la immigració”. El pacte es va vertebrar en tres eixos principals: gestió dels fluxos migratoris i accés al mercat de treball, adaptació dels serveis públics i integració en una cultura pública comuna. En el marc d’aquest tercer eix es va acordar la necessitat de la “no utilització instrumental del fet migratori en els períodes electorals per part dels partits polítics amb representació a Catalunya”.

El ‘no’ de Cs i el PP

Notícies relacionades

Ciutadans va justificar la seva no adhesió al pla considerant que aquest “instrumentalitzava el fenomen de la immigració per posar-lo al servei de la construcció nacional de Catalunya” i que el seu objectiu era “l’establiment d’una política migratòria al marge de l’Estat” envaint, segons el seu parer, les competències del Govern central. Així mateix, Ciutadans va considerar que amb l’acord de no utilitzar el fet migratori per fer campanya electoral “es furtava a la ciutadania un debat sobre un dels temes que els catalans consideraven entre els tres més importants”. El PP tampoc va firmar l’acord. Tres anys més tard, en les municipals del 2011, els populars van obtenir els millors resultats de la seva història a Catalunya. Xavier García Albiol es va convertir en alcalde de Badalona, la tercera ciutat catalana, amb un discurs que relacionava delinqüència i immigració i que, segons Xavier Bosch –director general per a la Immigració de la Generalitat entre el 2011 i el 2016– promovia la demagògia i “posava en perill la convivència”.

Durant la campanya electoral de les següents eleccions després del pacte Nacional, el 2010, Joan Puigcercós, president d’Esquerra Republicana en aquells moments, va advertir al líder de Convergència i Unió, Artur Mas, que no utilitzés la immigració com una eina de “desgast” electoral i li va recriminar que la seva coalició no havia assistit a l’última reunió de seguiment del Pacte.