Hisenda

Renda 2025: aquestes són les deduccions autonòmiques que no se t’han d’escapar

Les comunitats autònomes compten amb avantatges fiscals en matèria d’habitatge, despoblament o educació, entre d’altres

Renda 2025: aquestes són les deduccions autonòmiques que no se t’han d’escapar

Eduardo Parra - Europa Press - Archivo

3
Es llegeix en minuts
Nerea Gastesi (Banqmi)

El moment de fer la declaració de la renda de 2025 ja ha arribat. Milers de contribuents hauran d’ajustar comptes amb l’Agència Tributària i, per fer-ho, és important conèixer a quines deduccions té dret una persona.

Banco Mediolanum recorda que cal tenir en compte tots els aspectes de la vida fiscal del contribuent abans de presentar la renda: “S’ha d’assegurar que inclou tots els rendiments de l’exercici, tant nacionals com estrangers, i revisar qualsevol discrepància entre la informació que consta en les dades fiscals i la que finalment es declararà. L’Agència Tributària podria revisar aquestes discrepàncies i hem d’estar en disposició d’argumentar-les”.

De fet, és molt habitual que els contribuents presentin la declaració de la renda i després s’adonin que no han inclòs algunes deduccions a les quals sí que tenien dret. “Entre els errors més comuns en els ingressos de lloguers hi ha no deduir algunes despeses com determinades assegurances (com la d’impagaments), l’IBI o despeses en petites reparacions. Un altre error molt comú és la classificació entre despeses de conservació i reparació deduïbles enfront d’inversions a l’immoble que n’augmenten el valor d’adquisició, o l’aplicació de la nova escala de reduccions en funció de la zona i del perfil de l’inquilí”, expliquen des de Banc Mediolanum.

Actualment, les desgravacions que solen marcar la diferència entre pagar i retornar en la declaració de la renda són les autonòmiques. Cada regió d’Espanya aposta per un aspecte de la vida quotidiana diferent pel que fa als avantatges fiscals.

Madrid i Catalunya, per exemple, centren les seves principals deduccions en l’habitatge. La Comunitat de Madrid manté una de les deduccions més útils per a joves arrendataris: el 30% del lloguer de l’habitatge habitual, amb un màxim de 1.237,20 euros, per a contribuents que compleixin els requisits d’edat, renda i esforç econòmic sobre les seves bases imposables.

Catalunya, per la seva banda, se centra en el lloguer. La deducció és del 10% i pot arribar a 1.000 euros en el cas de famílies nombroses i monoparentals.

En altres comunitats, el focus es desplaça cap a l’educació i la conciliació. Andalusia permet deduir el 15% de les despeses d’ensenyament escolar o extraescolar d’idiomes i informàtica, un incentiu amb un encaix clar en les economies familiars actuals. Aragó recull una deducció del 15% per despeses de guarderia de fills menors de tres anys, amb un límit de fins a 300 euros per fill. Cantàbria inclou una deducció del 15% i un límit de 300 euros per fill, percentatge que puja al 30% i amb un topall de 600 euros quan el contribuent resideix en municipis afectats per risc de despoblament.

Castella-la Manxa compta amb una deducció del 100% de les despeses de llibres de text i, a més, una deducció del 15% per ensenyament extraescolar d’idiomes i altres despeses relacionades amb l’educació, tot això subjecte a límits i trams de renda.

La lluita contra el despoblament també apareix cada vegada més en la renda. A Astúries, els residents en concells en risc de despoblament o en crisi demogràfica poden deduir-se el 100% de la despesa en abonaments de transport públic, amb un màxim de 100 euros per contribuent. Extremadura manté una deducció específica per residir habitualment en municipis i entitats locals menors amb menys de 3.000 habitants, sotmesa a límits de renda de 28.000 euros en tributació individual i 45.000 euros en conjunta.

Notícies relacionades

A les Illes Canàries se centren més en la seva realitat territorial: disposen d’una deducció de 300 euros per a qui traslladi la seva residència habitual a una altra illa de l’arxipèlag per motius laborals o per desenvolupar una activitat econòmica.

En definitiva, la declaració de la renda és un procediment que, ben utilitzat, pot ajudar el contribuent: “Qui vulgui treure profit de la seva declaració faria bé de no conformar-se amb una revisió superficial, aturar-se uns minuts més en la comunitat de residència i revisar els justificants i requisits concrets. En moltes ocasions és aquí on sovint es decideix si la renda surt simplement correcta o realment ben aprofitada”, assegura Antonio Gallardo, expert financer de Banqmi.

Temes:

Hisenda