L'Advocacia de l'Estat demana imputar votants de l'1-O

L’Advocacia de l’Estat ha presentat un recurs al jutjat de Barcelona que investiga les càrregues policials per reclamar que s’imputin votants de l’1-O, al considerar que van actuar com una “massa tumultuària” contra les forces i cossos de seguretat de l’Estat.

En el recurs, avançat per ‘eldiario.es’ i al qual ha tingut accés aquest diari, l’Advocacia de l’Estat es suma a l’escrit del Sindicat Professional de la Policia i demana que s’investiguin 36 votants ferits en quatre escoles que van denunciar la Policia, així com que s’identifiqui gent concentrada davant de les escoles, pel seu possible paper d’“organitzadors de la resistència” i la seva relació amb els CDR.

El titular del Jutjat d’Instrucció número 7 de Barcelona va rebutjar en un auto investigar els concentrats argumentant que eren víctimes de la situació de confrontació generada pels poders públics, que “van traslladar al carrer” els seus conflictes. Justícia ha precisat que el recurs és per rebutjar la negativa del jutge de la competència de les forces i cossos de seguretat de l’Estat de carregar contra els votants.

En l’escrit, l’advocacia recalca que la ciutadania ja sabia que el referèndum havia sigut prohibit pel Tribunal Constitucional, i per aquest motiu van impedir amb coneixement de causa la tasca dels agents de requisar urnes i paperetes. I posa com exemples d’aquesta actuació que els votants s’“amunteguessin” a les portes de les escoles.

“Quan un ciutadà observa que la policia vol entrar en un lloc en l’exercici de les seves funcions, sap que la seva obligació jurídica és deixar lliure el pas sense plantejar-se altres qüestions. Impedir el pas és antijurídic”, argumenta l’advocat de l’Estat Severo Bueno de Sitjar de Togores.

Votarem, votarem

“La massa cantava cridant ‘votarem, votarem’, que revela aquest coneixement que la policia intentava impedir una votació il·legal i que ells volien impedir que ho impedís. En cap elecció ordinària la gent va a votar cridant ‘votarem, votarem’”, sentencia. A més, afirma que “les lesions patides pels obstruccionistes” serien imputables al “poder públic autonòmic, per creació d’una situació de perill, com qui envia algú altre a un lloc on segur que patirà algun mal”. Aquest recurs de l’Advocacia de l’Estat se suma al presentat pel Sindicat Professional de Policia. 

Notícies relacionades

El jutge imputa uns altres quatre policies nacionals per les càrregues de l'1-O

¿Marejol a Euskadi?

La fiscalia s’ha oposat a imputar els votants perquè considera que el fet de ser al lloc “no permet inferir l’existència de cap indici de la seva participació en un delicte de resistència o desobediència a l’autoritat”.

L’Ajuntament de Barcelona, personat com a acusació popular, també rebutja la reclamació de l’advocat de l’Estat al considerar que en les imatges dels fets només s’observa una “actitud passiva” dels votants.