Una observadora de l'1-O admet que va cobrar 8.000 euros del Diplocat

Aquest dimecres, el judici al procés va semblar viure dues jornades en una, per la disparitat d’assumptes que va abordar. En la 'primera' van declarar dos observadors, un que va venir des d’Alemanya a supervisar l’1-O, gratis, i una altra, neozelandesa, que va admetre haver cobrat 8.000 euros, despeses a part, del Diplocat per dirigir un equip que va fer "un informe històric" sobre el que passava a Catalunya, sense saber, segons va declarar davant el tribunal, que havia passat el 20 de setembre durant l’operació Anubis. En la 'segona', un guàrdia civil i cinc mossos van explicar al tribunal com van resultar lesionats durant l’operatiu que aquell mateix dia es va desenvolupar a Sabadell.

El primer a comparèixer va ser el polític socialdemòcrata alemany, ja jubilat, Bernhard von Grünberg, que l’1-O va ser en cinc centres de votació, acompanyat per algú del Diplocat. L’home es va mostrar "sorprès i admirat" per l’actitud de "contenció i tranquil·litat" que va mostrar la ciutadania, perquè "en cap moment" va sorgir "violència", malgrat la "situació d’intimidació" que va patir per l’actuació policial, en la qual va incloure la vigilància des d’helicòpter i el llançament de pilotes de goma que, va destacar, va produir ferits.

El seu testimoni, proposat per la defensa del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i de l’exvicepresident Oriol Junqueras, va contrastar amb el de la següent testimoni, Helena Catt, que va romandre a Catalunya entre el 4 de setembre i el 6 d’octubre per fer un informe que anava més enllà de la mera "observació electoral". L’advocat Benet Salellas li va preguntar si també incloïa vulneracions de drets humans, però el president del tribunal, Manuel Marchena, li va impedir contestar: "No il·lustrarà la sala sobre si es van vulnerar", perquè determinar-ho li correspon en exclusiva a aquesta. La protesta de la defensa va ser replicada dient que "l’actitud de les forces i cossos de seguretat és objecte del judici des que va començar i a l’abril declararan més agents".

Catt va declarar que l’1-O va ser a la seva oficina i que no recordava amb qui de la Generalitat s’havia entrevistat ni tampoc els seus càrrecs, tot i que després va situar l’exconseller Raül Romeva en alguna d’aquelles reunions. Es va limitar a dir que havia enviat el seu informe a Rosa Navarro, que treballava en l’organisme. Segons la fiscalia, ella i els 12 membres del seu equip van cobrar en “honoraris un total de 114.592,15 euros, i en concepte de despeses d’allotjament, viatges i d’altres, 62.712 euros”. 

En l’altra jornada hi va haver una altra picabaralla amb Marchena. Va ser quan Jordi Pina, en nom de l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sànchez, va intentar que es deduís testimoni per fals testimoni contra un dels mossos lesionats a Sabadell, perquè havia negat que l’atestat aixecat fos per atemptat contra l’autoritat. El magistrat va recriminar al lletrat que provés de discutir el delicte pel qual es jutja els acusats a partir del que pogués dir aquella acta policial, que potser ni tan sols va fer aquest agent.

Observador electoral

Per la seva banda , Von Grünberg havia afirmat que no va permetre que se li pagués ni l’allotjament ni el menjar, malgrat que això és l’habitual amb qualsevol organització internacional, que, com és natural, almenys cobreixi les despeses que genera el desplaçament. Va explicar que va sol·licitar a Diplocat ser observador electoral, però que el seu interès anava més enllà de l’1-O, perquè "el que volia era presenciar sense partidisme el que passava a Espanya en aquells moments".

Va dir que visita Espanya des dels 70, tant per la seva tasca en una associació d’arrendataris com pel seu lloc de vicepresident a Alemanya de l’ACNUR (comitè per als refugiats de l’ONU). També hi va ser el 9-N i el 27 d’octubre. Es va permetre recordar l’entrevista del llavors ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, en què va dir que no s’havien destinat diners públics al referèndum il·legal, per afirmar que havia pogut comprovar que no l’organitzava l’Estat, sinó la societat civil. A preguntes de la fiscalia, va admetre saber que el referèndum era il·legal, i amb l’Advocacia de l’Estat va afegir que havia sigut organitzat per ciutadans, però no podia assenyalar els col·lectius responsables.

Pilotes de goma

Sí que va reconèixer que en el seu passeig per les escoles va estar acompanyat per un representant del Diplocat i que els trucaven per indicar-los on havien d’anar, però va dir no saber qui. El testimoni va declarar que va veure ferits per pilotes de goma –l’ús de les quals està prohibit en els Mossos– traslladats a centres hospitalaris. Cap dels testimonis amb els quals va parlar va sentir avisos de la policia previs que desallotgessin la zona, després de saltar tanques i trencar portes.

Va assenyalar que els ciutadans van mantenir una "fèrria disciplina" malgrat els helicòpters que els sobrevolava i haver d’esperar hores per votar, per problemes amb el cens i internet, cosa que va descriure com una "situació d’intimidació". Però malgrat això, la violència no va sorgir, tot i que la "policia hagués segrestat les urnes".

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

El president del tribunal, Manuel Marchena, li va impedir fer valoracions sobre la necessitat de diàleg i li va reclamar que es limités a parlar de fets. Von Grünberg va esmentar llavors converses amb el PSOE i amb el Govern català per intentar promoure iniciatives de diàleg" i va afegir que Catalunya "suscita gran interès a Alemanya". Va afirmar que coneix tots els presidents catalans des de Jordi Pujol, també coneixia el fugit Carles Puigdemont, l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, amb qui va dir mostrar-se "especialment emocionat", i l’exconseller Raül Romeva. Més tard hi va afegir contactes amb Ciutadans i amb el PP.

I es va veure obligat a interrompre la fiscal Consuelo Madrigal quan es va interessar per l’opinió que el testimoni podia tenir sobre Baviera. Li va recriminar que el que es jutja en el judici "són fets jurídics" i ella amb aquesta pregunta pretenia desqualificar el testimoni. "Sí, el vull desqualificar", va respondre espontàniament la representant del ministeri públic.