Anar al contingut

JUDICI AL PROCÉS

Un guàrdia civil a Economia: "Ens haurien destrossat. Hi havia un risc objectiu i evident"

El capità que va dirigir el registre afirma que des de les 10 h "hi havia una multitud cridant, assetjant i intimidant"

Declara que malgrat que Sánchez "deia que tenia una actitud col·laborativa, mai va cedir a cap petició"

Ángeles Vázquez

Un guàrdia civil a Economia: "Ens haurien destrossat. Hi havia un risc objectiu i evident"

El tinent de la Guàrdia Civil encarregat dels registres de la Conselleria d’Economia el 20 de setembre del 2017, actualment capità, va declarar aquest dilluns davant del tribunal del procés que, malgrat acabar els registres cap a les 21.30 o 22 hores, l’últim equip no va sortir fins a les 7 del matí, perquè no van tenir "la gosadia" d’exercir el seu dret a la "llibertat de moviment". "Ens haurien destrossat. Hi havia un risc objectiu i evident", va asseverar el testimoni, que va afegir que no només era la seva impressió, sinó que entén que obeïa a això que ni el llavors president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, ni el d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, els van dir que no sortissin pel passadís de voluntaris que els oferien fer uniformats amb les caixes del registres. "¿Si no hi havia un risc, per què els hauria importat?", va afegir. [Seguiu el judici del procés en directe.]

El capità, que prèviament havia assenyalat que al plantejar aquesta possibilitat dues mosses els van preguntar que "si estaven bojos", perquè si sortien amb les caixes a través del cordó els "matarien", ha reforçat així el controvertit testimoni que va prestar la lletrada de l’Administració de Justícia del Jutjat d’Instrucció número 13 (abans, secretària judicial), Montserrat del Toro, que es va veure obligada a sortir de matinada pel terrat de la Conselleria a un teatre pròxim. Segons el guàrdia civil al capdavant dels registres en aquest edifici, Del Toro va decidir sortir sense la resta de la comissió, acompanyada per mossos, després d’"haver mobilitzat tothom", fins i tot el mateix jutge del 13. Va afegir que la secretària judicial primer havia dit que ella sortiria amb la comissió amb la qual havia entrat i al final, després d’haver fet les corresponents trucades, va optar per fer-ho amb els mossos a l’edifici annex.

El testimoni va explicar que ell ja va informar els altres equips que participaven en l’operació Anubis que descartessin traslladar a l’edifici els tres detinguts els despatxos dels quals es volien registrar, perquè que a les 10.30 hores ja "hi havia una multitud cridant, assetjant, intimidant, fins al punt que estaven pujats als vehicles". 

El testimoni va afegir que "els crits de 'fora les forces d’ocupació' impressionen, però quan els veus damunt els cotxes ja t’adones que és una bogeria". Per això va evitar que Josep Maria Jové i dues de les arrestades més, Natalia Garriga i Mercedes Martínez Martos, fossin traslladades. "Jo ja dono per perdut que puguin acostar-se per fer els registres", va asseverar.

Sànchez i Laplana

Segons el seu relat, a les 9.15 hores va veure "a través de la porta que comença a créixer el nombre de gent hi ha", que xifra en "unes 400-500 persones", i va observar que la via de circulació està tallada, per la qual cosa entén que "hi ha una afectació d’ordre públic" i el cos competent és els Mossos, perquè es dirigeix a la intendenta Teresa Laplana perquè acompanyin els manifestants "fins a la zona de bulevard, per alliberar l’accés".

"Ella em va dir que no observava cap tipus d’afectació a la seguretat ciutadana, per la qual cosa mantindria la situació". El testimoni, contrariat amb aquesta actitud, més endavant va atribuir a l’agent acusada de sedició a l’Audiència Nacional que en totes les converses que es va mantenir amb Sànchez, "es mantenia en un segon pla, acatant les decisions" que adoptava qui s’havia presentat com "l’interlocutor vàlid de la massa". Més tard va incloure en aquesta categoria el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, però amb el qual només va parlar en la reunió que van mantenir a les 9.30 del vespre. Responent les preguntes de Vox, va atribuir al primer "la capacitat de lideratge" necessària per poder fer "un passadís de 200 metres" en "una concentració de 45.000 persones".

"Cap va tenir la gosadia de sortir fora davant d’aquesta massa", va dir amb els seus crits constants de ‘no sortireu’ o ‘avui dormireu aquí’. Per això, la comissió va compartir els entrepans que una mosso d’esquadra els va fer va arribar. 

"Esperpèntic"

El guàrdia civil va dir que li semblava "esperpèntic" haver de gestionar la seguretat amb representants d’associacions, com Sànchez, del qual va dir que "malgrat que deia que tenia una actitud col·laborativa, la veritat és que mai va cedir a cap petició", com fer un cercle per protegir els cotxes, en què hi havia armes, tot i que això a ell no se li va fer saber. I els passadissos que va oferir no donaven seguretat als uniformats, ni als agents que sortissin amb caixes pròpies del registre. Sànchez, va explicar, va rebutjar l’opció que entressin en cotxes i volia que els detinguts hi anessin "lliures", "a peu a través de la massa", acompanyats d’agents, una opció que "no donava cap tipus de seguretat" als arrestats. 

Va assenyalar que la valoració del risc era competència del següent testimoni, el tinent de seguretat. Va recordar les opcions que havien tingut per sortir van consistir a fer-ho "amb els voluntaris; primer tots junts de paisà, després primer la secretària i després ells". "Ja hi va haver un moment en què no podíem sortir amb evidències, necessitàvem sortir amb vehicles per un passadís de mossos", va precisar preguntat per la defensa. 

Segons la seva explicació, abans de les 3.30 de la matinada hi va haver un intent d’entrar a la conselleria pels concentrats que va obligar la comissió judicial a fer força per evitar aquesta entrada, fet que no es coneixia, perquè a la nit es creia que la majoria de les persones que s’havien concentrat s’havien dispersat. De fet Del Toro va situar aquest episodi cap a les 9 del vespre. Tampoc van coincidir exactament els dos testimonis que una de les opcions que se li proposés a aquesta per sortir fos fer-ho escortada per mossos fins que la deixessin al metro i que els antiavalots de la policia de la Generalitat participessin en l’encapsulament.

No obstant, sí que va reconèixer que la secretària havia proposat allò de l’helicòpter, opció que, tot i que es va valorar, va preferir respondre de forma jocosa, per intentar "treure risc a l’assumpte, ja que s’havien rebut trucades de familiars plorant" i estaven "nerviosos".

Altres investigacions

El capità també va examinar la documentació que es va intervenir en els registres i això li va suposar un parell d’advertències per part del president del tribunal, Manuel Marchena, perquè no fes conclusions i es limités a donar respostes objectives. Una mica més tard li va demanar el "mateix aplom amb què contestava al fiscal" i que no es limités a utilitzar el "no ho recordo", perquè li hauria de recordar que estava sota jurament.

La primera es va produir quan al descriure els documents en què es descrivia el necessari per aconseguir la independència de Catalunya va dir que part de l’execució d’aquest "nou Estat català era responsabilitat de l’ANC". També va assenyalar, segons un document que es va trobar trencat al despatx de l’exsecretari d’Hisenda Lluís Salvadó, l’exconsellera i actual número dos en la candidatura de Junts per Catalunya a l’Alcaldia de Barcelona, Elsa Artadi. "Respongui les preguntes amb el mateix to objectiu amb què pregunta el fiscal", li va recriminar Marchena.