Un testimoni va comparar les protestes contra els registres amb el "conflicte basc"

Els guàrdies civils proposats per la fiscalia per declarar en el judici del procés van participar en les diferents diligències d’investigació: registres, confiscació de material electoral, anàlisi de documentació... Per això els seus testimonis passaran de "cares que eren reflex de l’odi" i dels principis del "conflicte basc" a les estructures de l’Estat que la Generalitat preparava sense gairebé transició. Si bé el primer testimoni xifrava en més de 22.000 milions euros els "diners que necessitaven per suportar des de la declaració d’independència fins que tinguessin una capacitat administrativa pròpia", els altres van descriure la seva percepció de les protestes que es van produir a les diligències en què participava.

Qui va portar la descripció més enllà va ser un dels agents que van participar en el registre de la nau de Bigues i Riells (Vallès Oriental), on es van trobar gairebé 10 milions de paperetes electorals. Ho va fer a l’explicar que entenia que el lletrat de l’administració de justícia (abans, secretari judicial) tenia "por". "És que era per tenir-ne –va afegir–. Jo no he viscut el conflicte basc, gràcies a Déu, però companys meus em van dir que els principis s’assemblaven bastant". El va interrompre el president del tribunal, Manuel Marchena, que va demanar una altra pregunta.

Aleshores el testimoni ja havia descrit l’odi que veia en la gent, que els cridaven "us matarem". "Semblaven que els estàvem robant alguna cosa a casa seva", va afegir. No havia sigut el primer a parlar d’odi. "El que vaig veure a les cares va ser elreflex de l’odi", com no havia vist en la vida, havia dit el sotstinent que va participar en el dispositiu que el 19 de setembre del 2017 es va personar a la nau d’Unipost de Terrassa, on es van intervenir 43.000 sobres electorals.

Més tard un sergent primer va introduir aquesta mateixa sensació de l’1-O. Va explicar que, després d’haver actuat a Sant Andreu de la Barca, "va patir mal moral", perquè avui dia encara no sap si el "van insultar per complir una ordre judicial o per ser guàrdia civil". "M’ha quedat com em van mirar, però a mi, per fer la meva feina, mai m’havien escopit i fins ara no entenc que aquelles persones del poble s’haguessin comportat com delinqüents", va explicar. En el centre d’atenció primària on van acudir no van poder intervenir urnes; només, 2.500 paperetes.

Un tinent, que a dir que havia hagut de denunciar l’institut on estudia el seu fill per obligar-lo a protestar contra l’actuació de les forces de seguretat l’1-O, quan ell vol "seguir els seus passos", va explicar davant el tribunal que a ell li van encarregar assistir l’1-O a l’Institut Quercus, a Sant Joan de Vilatorrada. Segons la seva versió, allà "no hi havia pacifisme enlloc" i no oblidarà "mai les mostres d’odi i menyspreu" que va rebre, cosa que l’ha condicionat per demanar el trasllat. "Metafòricament puc dir que es mastegava l’odi. No sé com aquella gent podia viure amb tant odi", va respondre a la defensa.

Va negar haver vist un altre ús de la força que no fos "proporcionat, congruent i oportú". Va negar que fos "sorprenentment", perquè van respondre als atacs. Va dir que no va veure agressions i va admetre que un membre de la seva unitat està sent investigat per aquest motiu.

22.000 milions

El primer testimoni va ser un cap de la Guàrdia Civil que va participar en el registre del despatx del que era vicepresident de Patrimoni, Francesc Sutrias, i va analitzar els correus de Lluis Salvadó, llavors secretari d’Hisenda, va detallar davant del tribunal del procés com es va preparar una Agència Tributària Catalana, que "no tenia sentit sense la independència". 

Segons un dels documents intervinguts, per aconseguir-ho es necessitaven 4.500 milions del sector públic català, 6.000 milions d’ajuntaments, més 1.300 d’impostos propis. A més, calculaven demanar 11.000 milions a la Xina. "Tots aquests diners són el que necessitaven per suportar des de la declaració d’independència fins que tinguessin una capacitat administrativa pròpia que els permetés" viure, va assegurar el testimoni. 

Va explicar que el registre del despatx de Salvadó "va ser espectacular quant a documentació", perquè entre els seus papers hi havia sobre "duanes, cadastre...". Segons el testimoni, "hi havia una preocupació molt gran sobre finançament; sobre com podia sobreviure econòmicament parlant" quan es produís la independència i durant la transició.

I malgrat que "es va detectar que l’Agència Tributària catalana no estava preparada per actuar el dia després de la independència", sí que comptava que "tenien preparat un sistema informàtic queva dissenyar IBM i vam trobar una factura de 240.000 euros", va relatar davant del tribunal.

També va assenyalar que s’havien trobat factures a l’estranger de l’actual vicepresident català, Pere Aragonés, la funció del qual era buscar "finançament internacional", mentre que la funció de Salvadó s’encaminava més a la gestió d’impostos interns, tot i que va ser a ell a qui se li va trobar un correu electrònic que parlava de demanar finançament a la Xina per 11.000 milions d’euros. 

Com a exemple dels viatges d’Aragonès va citar en un a Eslovènia en el qual es plantejava que quan aquest país va adquirir la independència la seva policia es va enfrontar a l’exèrcit iugoslau, cosa que estava delimitatda amb un comentari que deia que "Iugoslàvia era una federació en col·lapse i Espanya no; és un país molt més poderós".

Passar per parella

Després van declarar diversos agents que van participar en registres. Un d’ells va participar en el registre del domicili de Sutrias, a Rubí. Tot i que es va distingir dels seus companys perquè no va descriure una gran tensió, va destacar el bon treball dels mossos, va explicar que per abandonar la vivenda tant ell com la lletrada de l’administració de justícia es van fer passar "per parella" que vivia al bloc per així poder eludir la protesta que s’havia produït al carrer. En el del seu despatx, en canvi, el cap que va participar va explicar que la secretària judicial venia d’Exteriors i estava visiblement nerviosa, i que van haver de donar-li un got d’aigua quan va arribar.

"El que vaig veure a les cares va ser el reflex de l’odi", va dir el sotstinent que va participar al dispositiu que el 19 de setembre del 2017 es va personar a la nau d’Unipost de Terrassa, on el Jutjat número 3 de Terrassa va autoritzar la retirada de material electoral, que el testimoni va explicar com ja estava preparada i organitzada per repartir tot el material electoral encarregat per a l’1-O. Mentre que un altre company que va estar a la nau de Bigues i Riells, on es van intervenir gairebé de 10 milions de paperetes electorals, va comparar l’odi que va veure en els manifestants amb "els principis del conflicte basc", segons li havien comentat els seus companys més veterans.

El sotstinent va explicar com van sortir per un carrer que ell va qualificar de "trampa" o "ratera", en la qual van estar molt a prop dels concentrats. Ell no va veure que es tirés runa al carrer, però va explicar que "treien les tapes de les rases" d’obra perquè les furgonetes caiguessin i van estar a punt. "Els mossos s’estaven esmerçant perquè no arribés a passar això", va dir.

"Cridaven el típic: feixista, fora les forces d’ocupació". Després va afegir que "llançaven clavells als cotxes", tot i que prèviament havia destacat els cops que van rebre els vehicles en la línia de la declaració feta a començaments de setmana per un altre guàrdia, que va explicar en detall com va haver de sortir el secretari judicial en un vehicle, mentre li deien "traïdor".

El següent testimoni, un cap primer, que també va participar en aquest registre va afegir que la concentració no havia sigut espontània, perquè ell va veure com "va arribar un polític" que després ha identificat com el portaveu del PDECat de Terrassa. Es va endinsar en la protesta que es va produir mentre treballaven i que va qualificar de "tumultuària". Però va discrepar del seu company al xifrar "en dos o tres vehicles" els que van caure a la rasa de les obres. A preguntes de la defensa va matisar que van ser les primeres, que quan va passar la furgoneta en què ell anava el testimoni la guàrdia urbana ja l’havia cobert amb taulons.

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

El sergent primer que va intervenir a Sant Andreu va explicar que ja sabien "que molts companys havien tingut moltes dificultats a l’hora de fer complir l’ordre del TSJC, però no t’ho podies imaginar". El que li va fer més mal van ser "les mirades" i que els "escopissin diverses vegades".

Per la seva banda, el sergent primer que va registrar el domicili de José Manuel Gómez, que era cap de riscos del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT) i que va ser arrestat el 20 de setembre, va explicar al tribunal que cinc dies després tant ell com la resta de detinguts van ser citats pel cap del gabinet de Jordi Turull, Alexis Sierra. Segons el testimoni, aquest els va advertir que havien d’entrar per la porta del darrere i que passarien a buscar-los. El guàrdia va explicar que van saber que la trobada s’havia produït, però que desconeixien el seu contingut. L’advocat Jordi Pina li va preguntar si ignorava si aquesta reunió havia sigut publicada pels mitjans i s’hi convidava tots els funcionaris que havien sigut arrestats.