MANIFESTACIÓ

El sobiranisme tenyeix Madrid de groc contra el judici al procés

La Delegació del Govern dona la xifra de 18.000 manifestants, mentre que els organitzadors l'eleva fins als 120.000

L'Executiu del PSOE reitera la seva aposta pel diàleg amb la Generalitat "dins de la Constitució"

zentauroepp47385607 madrid 16 03 2019  politica  manifestacion independentista e190316202115

zentauroepp47385607 madrid 16 03 2019 politica manifestacion independentista e190316202115 / JOSE LUIS ROCA

3
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El sobiranisme va desembarcar aquest dissabte a Madrid per impugnar el judici al procés i treure múscul contra l’extrema dreta al crit de 'No passaran’. Els manifestants van tenyir de groc el passeig del Prado, des dels voltants d’Atocha fins a Cibeles, per reclamar l’absolució de tots els processats per l’1-O i reivindicar el dret a l’autodeterminació. La marxa, impulsada per les entitats catalanes i col·lectius republicans madrilenys, va comptar amb unes 70 organitzacions també d’Andalusia, Galícia, el País Basc, les Canàries i Astúries.  

"Escolta, Espanya, el cant per la llibertat. Escolta, Espanya, que no hi ha lluites petites. Escolta, Espanya, i aprofita l’ocasió de democratitzar-te", va entonar el president de la Generalitat, Quim Torra. Encara que van mirar de relegar-lo a la segona fila, al costat de l’expresident Artur Mas, tots dos van ocupar tots els tirs de càmera, escortats per mig Govern; el president del Parlament, Roger Torrent, i els màxims representants d’ERCJxCat i la CUP. En un clima d’obligada unitat, van mantenir les maneres malgrat les esbroncades que els demanaven estratègies unitàries en plena precampanya electoral. Però a qui van trobar més a faltar van ser als representants de Podem i d’IU. Per la banda dels comuns, hi va acudir Gerardo Pisarello, encara que va atendre els mitjans en nom de l’Ajuntament de Barcelona.

El ball de xifres va tornar a generar polèmica. La Delegació del Govern va afirmar que hi van acudir unes 18.000 persones, unes 120.000 a ulls dels organitzadors, que van criticar que només comptant els 500 autobusos que van contractar ja superaven les 27.000 persones, sense sumar els 15 AVE i el transport privat. I és que en aquesta ocasió la demostració de força passava per superar la concentració de la triple dreta a Colón i a no rebaixar la manifestació que es va celebrar a Brussel·les el desembre del 2017.

"No passaran"

Fragments audiovisuals del judici van donar el tret de sortida a l’acte polític, avivant xiulades als fiscals i aplaudiments als acusats. Els parlaments van arrencar després d’un minut de silenci per les víctimes de la matança ultra de Nova Zelanda. 

A menys d’un quilòmetre del Tribunal Suprem, els dirigents de l’ANC i Òmnium Cultural, Marcel Mauri i Elisenda Paluzie, van assegurar que "no han vingut a provocar ningú, sinó a defensar junts els drets fonamentals" i a fer front a l’extrema dreta: "Som els nets dels que van fer front al feixisme, els que mai van abaixar el cap. És la nostra responsabilitat", va afirmar Mauri. I va tornar a exigir al Govern central que insti l’Advocacia de l’Estat a retirar les acusacions.

«L’Estat, des del Rei fins a la justícia, està disposat a impedir que acabem amb els seus privilegis. Van alçar un ‘a por ellos’ que és un ‘a por todos’. Però som un mur humà i no passaran", va proclamar, no sense alertar que "la democràcia a Espanya passa per defensar els drets i les llibertats de Catalunya".

"Madrid us estima. Gràcies per la vostra lluita a favor de la democràcia i per la república", va entonar la portaveu de la Coordinadora 25S, Elena Martínez, i va censurar com a "enemic comú el règim monàrquic postfranquista". 

La marxa va concloure sense incidents, tot i que un membre del secretariat nacional de l’ANC va ser detingut perquè tenia una ordre de recerca i captura per no comparèixer davant d’un jutjat quan el va citar, acusat dels delictes d’ultratge a Espanya i desordres públics per haver despenjat la bandera espanyola de la delegació de la Generalitat d’aquesta localitat per l’aniversari de l’1-O.

La rèplica del Govern central

Notícies relacionades

Tot i que fins ara el Govern havia optat per no manifestar-se públicament sobre aquesta marxa, la seva reacció va arribar en ple acte polític. L’Executiu central va tornar a reiterar que «dins de la Constitució tot, però fora res», i va replicar que «la mateixa democràcia que protegeix la llibertat dels que es manifesten és la que jutja els que se salten les seves normes».

"El Govern sempre ha sigut ferm, oferint diàleg per garantir la convivència entre catalans i entre tots els espanyols, i ha mantingut una voluntat sincera de solucionar el problema a Catalunya", va dir l’equip de Pedro Sánchez.