Anar al contingut

Denuncien el vot telemàtic

Primàries sota sospita a Ciutadans: "Com segueixis per aquí, et faran fora"

Candidats derrotats per la direcció a Madrid, Múrcia i Cantàbria comproven les dades per descartar irregularitats en les votacions

"El truc és agafar militants d'una altra província i fer-los votar en la teva", explica un militant informàtic expulsat del partit

Juan José Fernández

Primàries sota sospita a Ciutadans: "Com segueixis per aquí, et faran fora"

Els militants que han denunciat públicament les primàries telemàtiques de Ciutadans a Múrcia, Madrid i Cantàbria s’esperen a acarar les seves dades d’emissió de vots amb les que els doni la comissió de garanties del partit, per descartar que els hagin fet un "clementazo".

Així anomenen els afiliats de Múrcia el que es va viure en les primàries taronges de Castella i Lleó. La candidata de la direcció, l’exdirigent del PP Silvia Clemente, va haver de renunciar al seu triomf quan el seu competidor, Francisco Igea, va comprovar que no quadrava la suma de vots (se’n van comptar 81 més dels emesos) i que hi va haver votacions agrupades de matinada, 50 entre la una i les tres del dia 9.

Els derrotats de Madrid, Múrcia i Cantàbria estan en contacte entre si, comparteixen whatsaps, es passen el que publiquen els mitjans. Però "encara no hem decidit cap acció en comú", explica l’advocat José López, derrotat en les primàries càntabres per l’oficialista Félix Álvarez ‘Felisuco’.

Cap dels consultats descarta que la polèmica acabi als tribunals. "Alguns companys m’han demanat que anem a fiscalia, però no en tinc ganes. Una altra cosa és què pugui fer algun votant que se senti perjudicat", comenta el de santanderí López.

Vots a tota màquina

Els denunciants de les primàries viuen tres situacions en comú: tots han perdut contra candidats sostinguts per la cúpula del partit; tots han detectat cadències d’acumulament de vot; i tots han hagut d’esperar que el partit els passés totes les dades que necessiten per verificar les votacions.

Com ja van fer altres exdirigents, com Carolina Punset des de València, critiquen el sistema de votació electrònica.

A l’esquerra, el guanyador de les primàries de Ciutadans a Cantàbria, Félix Álvarez, 'Felisuco'. A la dreta, el derrotat que espera comprovar les dades, José López /EL PERIÓDICO

El cas càntabre és cridaner. A les 10 del matí de l’1 de març s’obria l’urna virtual, i a les deu hores, zero minuts i vint segons van començar a arribar vots. "És poc natural –creu López. Engegar l’ordinador, carregar la web, registrar-te, introduir la contrasenya i votar no es fa en 20 segons. Es diria que alguns esperaven amb l’ordinador encès i el dit a la tecla ‘Enter’".

Segons la candidatura perdedora, entre les deu i vint segons i les 10.45 van arribar 98 vots per a Felisuco: en tres quarts d’hora, el 36% dels sufragis que va obtenir (269). Després va venir una cadència pausada, fins a un altre pic entre les 12:50 i les 13:10: en vint minuts, 40 vots més.

"Com segueixis per aquí..."

L’equip de l’empresari Juan Carlos Bermejo, perdedor de les primàries a Madrid, també ha detectat un frenètic ritme de votació al guanyador, Ignacio Aguado, en els primers 30 minuts de les primàries de l’1 de març. "En mitja hora tenia 250 vots, el 15 per cent dels 1.611 emesos", relata Bermejo.

Avalat per militants de base del nord-oest de Madrid, ha demanat al partit la llista d’IP (indicatius d’internet) que van votar, i el dia i l’hora en què ho van fer. Com a altres descontents, la comissió de garanties de Ciutadans li va donar en principi només una part de la informació. Ara, ja amb tota, l’equip de Bermejo fa comptes "que posarem en coneixement del partit per a la seva valoració i interpretació".

El candidat a les primàries de Ciutadans a Madrid Juan Carlos Bermejo, fa campanya en una parada de Ciutadans. / J.C.B.

A Múrcia, on el derrotat Leonardo Pérez guarda silenci, la seva gent també va notar un ritme irregular de votació i "un resultat poc versemblant", diu un dels seus suports. Va portar al cartell de les generals Isabel Franco per 599 vots contra 237. "A cada candidat particular que l’ha sol·licitat, la comissió li ha donat tota la informació, exceptuant aquella que prohibeix la llei de protecció de dades", expliquen fonts pròximes a la direcció del partit.

Aquests dies, Bermejo, segons explica, ha rebut una trucada conciliadora d’un dirigent dient-li: "Molts afiliats ens han demanat que t’expulsem, però no ho farem". El càntabre López també ha rebut advertències: "Com segueixis per aquí, et faran fora del partit".

Qui maneja l’urna

Una empresa de Barcelona, Monomi Mitjana SL, va desenvolupar el portal de votació el 2014, i, com a administrador de la web, ha dirigit el trànsit electrònic de vots fins al 2018. El seu amo, Raul Enrique Guillén, des d’una societat ja extinta, –Miércoles Comunicación, també de Barcelona– va crear i va registrar l’octubre del 2013 la plataforma electrònica Moviment Ciutadà, eina electoral del líder Albert Rivera.

Monomi no és una gran firma del sector –té el mínim preceptiu de capital social, 3.000 euros–, ni és veterana –opera des de l’octubre del 2014–, ni al·ludeix a les seves tasques en l’objecte social que va inscriure al Registre Mercantil: "Construcció, instal·lacions i manteniment, comerç a l’engròs...". La firma no fa públic un telèfon, només un e-mail, i es presenta lacònicament a la seva web: "Som un equip d’enginyers i dissenyadors capaços de crear solucions tecnològiques creatives i experiències d’usuari".

La relació de Ciutadans amb Monomi es va acabar el 2018 "com es pot extingir amb qualsevol altre proveïdor", confirmen fonts pròximes a la direcció del partit. En les primàries d’aquest any, indiquen, l’han succeït en la seva tasca "responsables tècnics del partit", però amb el mateix ‘software’.

Dues principals queixes de militants pesen sobre el sistema. Una, que no hi ha control neutral: és la direcció, contra la qual es mesuren alguns candidats, qui maneja el trànsit electrònic de vots. I dos, que el partit guarda les contrasenyes dels afiliats, i no exclusivament cada votant.

Missatges com aquest són els que ha estat enviant Ciutadans als seus militants quan s’oblidaven la seva contrasenya, i no en generaven una de nova. La clau que tornava l’administrador de la web era la que el partit té arxivada en el perfil de l’afiliat. /EL PERIÓDICO

Els militants que han perdut alguna vegada la seva contrasenya ho han comprovat al demanar-ne una de nova. L’afiliat es crea el seu perfil inscrivint el seu DNI sense la lletra final i una clau de números i lletres. Si l’oblida, ha de clicar a la petició corresponent. Fins fa molt poc el sistema, en comptes de generar-ne una de nova i enviar-la per correu electrònic, s’ha posat en contacte amb l’administrador de la base de dades –o sigui, Ciutadans–, i aquest li ha recordat per 'e-mail’ a l’usuari la clau que ja té guardada a la seva fitxa.

Ara el sistema genera una clau nova... que continua estant en mans de Ciutadans. "Si el partit té les claus, el partit sap a qui has votat. I un 'hacker' no expert pot entrar al sistema i moure votants d’un costat a l’altre", adverteix Bermejo. "En votacions presencials, amb urna física i compromissaris, ningú pot venir amb 80 vots a la mà. Amb un sistema electrònic com aquest això pot passar. No em tornaria a presentar amb aquest sistema, ni l’hi recomano a ningú", assegura López.

Des de Ciutadans, una font pòxima a la direcció recorda que "hi ha hagut 300 processos de primàries en quatre anys, i el de Castella i Lleó és el primer en què ha sigut necessari canviar el resultat per la detecció d’una error". Raúl Guillén no ha volgut atendre els intents d’EL PERIÓDICO per obtenir la seva versió.

"Una urna-web és com el reiki"

"Com al cine, i menjant crispetes" diu l’exmembre de Ciutadans Javier Carpio respecte als fets. El partit el va expulsar l’any passat després de portar aquest sistema de votació als tribunals. El passat 15 de juliol, en plenes primàries de Ciutadans a Màlaga per a les andaluses, aquest informàtic, exmilitant del PP de Navarra i avui veí de Benalmádena, va presentar una denúncia al Jutjat d’Instrucció 10 de Màlaga.

Al militant de Benalmádena (Màlaga) Javier Carpio, Ciutadans el va expulsar l’estiu passat per denunciar als tribunals el sistema de votació electrònica del partit. /F.J.C.B.

"El compareixent va interpel·lar els candidats sobre si havien rebut garanties sobre l’auditoria del recompte i els vots telemàtics, i la resposta que va ser que no, que el partit segueix sense deixar que ningú aliè a l’aparell o comitè electoral pugui saber els racons de la programació", relata la demanda. El jutjat al qual li va tocar el cas per repartiment el va arxivar setmanes després perquè "la perpretació del delicte no estava degudament justificada".

Una gravació a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO recull el moment descrit en la denúncia.  El 13 de juliol, durant una assemblea a la cinquena planta d’un edifici del carrer Cuarteles, seu de Ciutadans a Màlaga, Carpio va preguntar als contendents Emilio Utrabo, David Santos i Javier Imbroda. "Hem de confiar", li va dir Utrabo.

Diu Carpio que avui està rebent trucades d’excompanys "de tot Espanya". I ironitza sobre la tupinada de Castella i Lleó: "Es van equivocar amb el recompte perquè es veu que alguns no van dormir: com que van estar afegint vots de matinada..."

Aquest exmilitant va perdre la batalla, però la lliuraria de nou si convencés per declarar alguns excompanys que li van confiar que algú, per error o amb intenció, els va poder trasllada de forma virtual del seu poble, Mollina (Màlaga), a Molina (Múrcia) en unes altres de primàries. Se’n van assabentar, explica, perquè se’ls va ocórrer revisar el seu perfil i hi van veure un rebut de votació a la localitat murciana. "El truc és agafar votants aliens a la província, que no revisaran el seu perfil, i fer-los votar –explica. Una urna-web és tan creïble com el reiki".

Carpio critica la política electrònica perquè impedeix el tracte humà: "En les primàries de Ciutadans, la gent de la base som com ratolins ficats en capsetes: no veiem res de cara ni als costats, només podem mirar cap al cel".