Anar al contingut

MEMÒRIA HISTÒRICA

El Govern decideix exhumar Franco el 10 de juny

La Moncloa anuncia que les restes del dictador seran traslladades al cementiri d'El Pardo

Només el Suprem, al qual la família ha recorregut, i un nou Executiu podrien parar la decisió

Juan Ruiz Sierra

L’exhumació de Francisco Franco, la mesura més simbòlica del Govern socialista, ja té data. El 10 de juny, dilluns, al matí, a una hora no especificada, el cadàver del dictador sortirà del Valle de los Caídos, segons els plans de l’Executiu. La seva destinació, ha anunciat aquest divendres la vicepresidenta, Carmen Calvo, serà el cementiri de Mingorrubio, a El Pardo (Madrid), on reposen les restes de la dona del general colpista, Carmen Polo.

A la Moncloa confien que l’exhumació, per fi, pugui executar-se aquell dia, després que s’hagin incomplert tots els terminis que ha anat anunciant. Primer, el president, Pedro Sánchez, va assegurar que el cadàver sortiria del Valle de los Caídos durant el juliol de l’any passat. Després, quan va aprovar el decret que permet el trasllat de les restes (una modificació de la llei de memòria històrica), Calvo va anunciar que tindria lloc abans que acabés el 2018.

El Govern considera que només dos actors podrien paralitzar l’exhumació. D’una banda, el Tribunal Suprem, al qual han acudit els familiars de Franco, sempre que adoptés entre les seves mesures cautelars, abans de resoldre sobre el fons del recurs, la suspensió del procediment. Però els socialistes creuen que el més probable és que els magistrats no prenguin aquesta mesura, perquè l’exhumació, assenyalen fonts de l’Executiu, és “reversible” si l’alt tribunal acaba fallant en contra de la decisió de treure les restes. Els col·laboradors del president assenyalen aquí el precedent del general José Sanjurjo. A començaments del juliol passat, un tribunal de Pamplona va ordenar la devolució del cadàver, que havia sigut exhumat per l’ajuntament de la capital de Navarra, a la cripta on estava enterrat originalment.

D’altra banda, un nou Govern, sortit de les eleccions generals del pròxim 28 d’abril. Però aquest Executiu hauria de derogar abans el decret que permet el trasllat de les restes del dictador. Si no, hauria de dur a terme l’exhumació. “Aquesta decisió l’ha de complir qualsevol Govern, llevat que modifiqui tot el procediment”, ha dit Calvo. “Llevat que hagi modificat la norma, el nou Govern ho haurà de fer. Som en un Estat de Dret. Només és possible la modificació o l’execució”, ha afegit la vicepresidenta.

Per als socialistes, ni el jutge que ha suspès l’informe tècnic de l’Ajuntament de San Lorenzo del Escorial (Madrid) per exhumar el dictador, ni el prior del Valle de los Caídos, contrari al trasllat de les restes, poden tirar per terra aquesta decisió. El primer, perquè l’Administració General de l’Estat no necessita cap llicència per a aquesta actuació. I el segon, perquè deu obediència al Vaticà, que ja ha assenyalat que no s’oposarà a l’exhumació.

No interferir en les eleccions

“Hem escollit aquesta data perquè no estigui en els procediments electorals que ara afrontem”, ha explicat Calvo, amb referència a les generals del 28 d’abril i a les europees, autonòmiques i municipals del 26 de maig. Tot i així, amb aquesta decisió, Franco tindrà un paper molt destacat en aquestes campanyes, amb els socialistes defensant que han complert els seus plans i que l’exhumació pot córrer perill si no continuen a la Moncloa. Quant al lloc triat, el cementiri de Mingorrubio, l’Executiu considera que és l’idoni perquè allà es troba el cadàver de Carmen Polo i perquè “compleix les condicions idònies de seguretat per rebre amb decòrum i respecte unes restes humanes”. Una cosa que no passa amb la cripta de la catedral de La Almudena, en ple centre de Madrid, on els nets de Franco volien traslladar el seu avi. Davant aquest desig, els socialistes disposen d’un informe de la Delegació del Govern de Madrid en contra d’aquesta possibilitat, pels problemes de seguretat i ordre públic que podria portar.

“L’exhumació no serà cap espectacle”, ha dit Calvo. No hi haurà convocatòria oficial, ni tampoc imatges de les restes. Però la família del dictador “si hi vol ser, pot ser-hi”, ha continuat la vicepresidenta, per dur a terme una “cerimònia íntima”. I a partir d’allà, el Valle de los Caídos passarà a ser un lloc de “respecte, repòs i record” de la guerra civil i les 30.000 víctimes dels dos bàndols que allà es troben, sense la “pertorbació” que suposa que descansin al costat de Franco.