L'enigma Trapero

Una de les primeres decisions del Govern quan va prendre el control de la Generalitat, via article 155 de la Constitució, va ser destituir Josep Lluís Trapero. El BOE no especifica les raons d’aquest cessament, però el llavors ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, les va aclarir: “Vam substituir el major Trapero per la seva situació judicial”.

El 28 d’octubre del 2017, data de la destitució, el major dels Mossos d’Esquadra ja estava imputat a l’Audiència Nacional per sedició, i després ho estaria per rebel·lió. Aquest judici, que se celebrarà quan acabi el dels 12 líders del procés al Tribunal Suprem, condiciona la seva declaració d’aquest dijous com a testimoni. Encara ningú sap del cert si Trapero, un dels protagonistes indiscutibles de la vista oral de moment, respondrà les preguntes d’acusacions i defenses o s’acollirà al seu dret a no contestar per estar processat en una altra causa.

La seva advocada, Olga Tubau, manté la incògnita. Però el fet que s’hagi canviat l’hora de la seva declaració davant de Manuel Marchena –de la tarda al matí– pel risc que finalment no tingués temps a intervenir permet intuir que Trapero té ganes de parlar. Una altra cosa és que, segons la seva defensa, no li convingui fer-ho. Però el major dels Mossos, un home orgullós i pertinaç segons diuen els qui el coneixen, té motius per voler dir la seva veritat.

Canvi de rumb

Aquesta setmana, les declaracions del judici al procés han servit perquè les acusacions miressin de provar que els acusats van malversar diners públics per celebrar el referèndum de l’1 d’octubre. Però aquest dijous s’imposa el canvi de rumb: a més de Trapero, estan citats a testificar Josep Maria Jové, ex número dos d’Oriol Junqueras, al qual li van confiscar el document ‘Enfocats’, amb plans per dur a terme la secessió; el jutge Santi Vidal, que va fer unes precisions públiques sobre les estructures d’Estat que van significar l’inici de la causa contra el sobiranisme; i el jurista Carles Viver Pi-Sunyer, assenyalat com a arquitecte institucional de la Catalunya independent. Tots estan processats en altres jutjats, i per això, si declaren davant de Marchena, poden triar quines preguntes respondre.

Després d’unes primeres jornades en què els fiscals van tenir molts problemes per fer aflorar en el relat dels fets de l’octubre del 2017 la violència necessària per a unes eventuals condemnes per rebel·lió, la marxa del tema ha canviat en les últimes sessions. En les declaracions d’Enric Millo, José Antonio Nieto i, sobretot, Diego Pérez de los Cobos, van proliferar les al·lusions a l’actitud “violenta” tant dels manifestants davant de la seu d’Economia el 20-S com dels votants que s’oposaven a la policia l’1-O.

Però no només això, sinó que van posar el focus en l’actitud dels Mossos aquells dies, i molt especialment en la de Trapero. El més dur va ser el coronel de la Guàrdia Civil Pérez de los Cobos, coordinador del dispositiu policial del dia del referèndum, que va arribar a qualificar d’“estafa” el pla del cos català per complir el mandat judicial d’impedir la votació.

L’adjectiu i el substantiu

Pérez de los Cobos va admetre que la seva relació amb Trapero va ser “difícil des del principi”. Segons ell, el major dels Mossos d’Esquadra mai va acceptar la seva autoritat i no va fer res per evitar el referèndum. “Tot el que van fer [els Mossos] estava pensat per facilitar-lo”, va assegurar. El major de la policia catalana, sempre segons aquesta versió, es va posar del costat del Govern català, i va prioritzar “l’adjectiu” de les ordres judicials –preservar la convivència– a “el substantiu”, impedir la votació.

Trapero, des de la seva destitució, oficialment es dedica a tasques administratives en un despatx de la comissaria de les Corts dels Mossos, però també ha fet servir aquests 16 mesos per preparar la seva defensa. S’ha allunyat a consciència de les càmeres: res a veure amb la sobreexposició mediàtica que li van oferir els atemptats terroristes d’agost del 2017. A la cresta d’aquesta onada, va arribar el mes d’octubre d’aquell any convertit en un heroi per a l’independentisme. Al Govern li interessava suggerir que la policia catalana es posaria del seu costat a l’hora de la veritat, i Trapero, la frase més emblemàtica del qual –‘bueno, pues muy bien, pues adiós'– ja s’havia imprès aleshores en samarretes i etiquetes d’ampolles de cervesa, no va deixar les coses clares en públic.

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

Sí que ho va fer en privat, conforme han declarat aquesta setmana dos dels seus subordinats de llavors, Manuel Castellví i Emili Quevedo. Tant l’excap d’Informació com l’excap de Planificació dels Mossos van explicar que Trapero va demanar dues vegades al Govern –el 26 i el 28 de setembre del 2017– que desconvoqués el referèndum perquè hi havia “risc de violència”, però que Carles Puigdemont es va negar a fer-ho.

Les seves declaracions, clarament exculpatòries cap a la tasca del major dels Mossos, posen en dubte la versió de les defenses dels acusats, que minimitzen els perills associats a la jornada de l’1 d’octubre. En unes hores es comprovarà si Trapero, semideu de l’independentisme durant uns mesos, insisteix en aquests arguments o si prefereix el silenci fins que arribi el seu torn a l’Audiència Nacional.