El Govern central recorrerà la comissió d'investigació sobre la Monarquia del Parlament

La comissió d’investigació del Parlament sobre la Monarquia té els dies comptats. Creada dijous passat per la Cambra catalana, l’organisme pretén estudiar les "activitats irregulars o delictives de persones vinculades a la família reial". Però el Govern espanyol ja ha decidit que anirà al Tribunal Constitucional (TC) per impedir els seus treballs.

Fonts de l’Executiu assenyalen a EL PERIÓDICO que la comissió serà recorreguda en els pròxims dies, en el Consell de Ministres d’aquest divendres o en el de la setmana que ve. Els socialistes recorden que el Parlament no pot dur a terme aquest tipus de treballs, ja que el seu reglament deixa clar que les comissions d’investigació de la Cambra catalana només poden abordar "assumptes d’interès públic que siguin competència de la Generalitat". La Monarquia, explica el Govern, està fora d’aquestes atribucions.

Amb la previsible admissió a tràmit del recurs d’inconstitucionalitat, el TC suspendrà la comissió d’investigació, que encara no s’ha constituït. Abans, no obstant, el Govern haurà d’encarregar al Consell d’Estat un informe preceptiu, però no vinculant. De fet, l’Executiu socialista ja ha desatès en els últims temps una resolució del seu màxim òrgan consultiu.

A finals de l’octubre passat,la Moncloa va anar al Constitucional en contra d’una resolució del Parlament que condemnava la posició de Felip VI després del referèndum de l’1-O i apostava per l’"abolició" de la Monarquia com a "institució caduca i antidemocràtica". El Consell d’Estat va desaconsellar fer aquest pas al Govern, al concloure que no hi havia base jurídica per impugnar el text de la Cambra catalana perquè era declaratiu i mancava d’efectes legals. Però l’Executiu va seguir endavant, i va acusar el Parlament de reobrir la via "unilateral". Aquesta vegada, no obstant, els socialistes donen per fet que l’òrgan consultiu recolzarà la seva posició davant d’aquest recurs, el tercer que activa Pedro Sánchez com a president del Govern davant una iniciativa del Parlament. El primer, al juliol, poc després d’arribar Sánchez a la Moncloa, va venir motivat per una moció que apostava per la desconnexió d’Espanya. Alhora, el Govern central ha retirat tres recursos d’inconstitucionalitat més contra lleis del Parlament (una que apostava per la universalitat de la sanitat i dues més sobre vivenda) que al seu dia va presentar Mariano Rajoy. 

Davant les crítiques del PP i Cs d’haver "cedit" davant d’ERC i el PDECat i fins i tot "traït" l’Estat, fonts de l’Executiu remarquen que mai han deixat d’actuar contra les decisions "il·legals" de l’independentisme.

Triple objectiu

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La comissió d’investigació sobre la Monarquia va ser impulsada la setmana passada per JxCat, ERC, els comuns i la CUP. El seu objectiu és triple: indagar en les "actuacions destinades a forçar el trasllat de domicili social de bancs, grans empreses i multinacionals fora de Catalunya" després del referèndum de l’1-O, escrutar les "estructures de corrupció vinculades a la família reial espanyola" i estudiar els "presumptes comptes irregulars de l’anterior cap de l’Estat a Suïssa i altres paradisos fiscals a nom de terceres persones".

La iniciativa va comptar amb els vots en contra de Cs, els socialistes i el PP. Aquests tres grups ja van rebutjar al setembre una comissió d’investigació similar al Congrés dels Diputats, al·legant que a la Cambra baixa, com al Parlament, tampoc tenia cabuda un organisme d’aquestes característiques, perquè el poder legislatiu, van defensar, controla l’Executiu, però no la direcció de l’Estat.