La traïció del testaferro de Zaplana, el Porsche de la seva filla i les visites al pis d'una exdiputada a Barcelona, entre les proves contra l'exministre

L’aixecament del secret d’una altra part del sumari del ‘cas Erial’ ha revelat més proves de la instrucció contra l’expresident de la Generalitat valenciana i exministre Eduardo Zaplana, entre les quals hi ha la confessió explícita d’un dels seus presumptes testaferros, l’alt nivell de vida de les seves filles sense gairebé ingressos i les visites de l’exdirigent del Partit Popular al pis d’una exdiputada a Barcelona.

La Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil destaca, als volums a què ha tingut accés Efe, les elevades despeses de les filles de Zaplana, Rosa i María, sense entrada de diners que les justifiquin. Així, per exemple, recullen que Rosa es va comprar una vivenda a Madrid el 2012, després de declarar tot just 15.000 euros per rendiments del treball el 2011 i sense cap altra operació que aclareixi els fons que posseïa. Ja el 2004 havia adquirit per 114.000 euros un Porsche Cayenne tot i que a l’Agència Tributària no consta que tingués ingressos fins al 2007.

Quant a María Zaplana, el 2014 es va comprar en dos dies una vivenda també a Madrid i un Land Rover, valorat en gairebé 68.000 euros. En el seu cas, no consten ingressos fins al 2012, quan va entrar en el Ministeri d’Indústria.

Cotxes i rellotges d’alta gamma

La investigació té acreditades donacions de l’exministre i la seva dona a les seves filles per gairebé un milió d’euros, però sospiten d’un altre mig milió que Rosa ja posseïa abans del 2011. Quan al maig va esclatar el cas es van confiscar diversos cotxes i rellotges d’alta gamma tant a Zaplana i a la seva família com als seus col·laboradors, així com un pla per repatriar les comissions al mateix expresident.

Almenys María i el seu marit, estan investigats en la causa, perquè va ser la filla de Zaplana la que va firmar el contracte del pis del centre de València on vivia l’expresident i pel qual pagaven a través d’una immobiliària 3.500 euros al mes a un búlgar investigat per frau fiscal i blanqueig de capitals que al seu torn l’havia llogat per 2.400. Hi ha indicis de traspassos de diners de comissions al compte del gendre, Luis Iglesias, per atendre els pagaments. També d’un ingrés de 2,2 milions en un compte que aquest tenia a Suïssa.

La confessió uruguaiana

Aquest moviment de comptes va tenir lloc els mateixos dies que un altre d’1,8 milions a l’assessor uruguaià Fernando Belhot, que va declarar el 25 de gener passat i que va confessar que havia gestionat prop de vuit milions de l’exministre i li havia fet arribar en efectiu 2,3 milions.

Va explicar que, durant una reunió juntament amb Zaplana, Joaquín Barceló i Francisco Grau, dos dels seus presumptes testaferros, celebrada el 2009, li van demanar opinió per "optimitzar fiscalment" les seves empreses immobiliàries. En un primer moment li van dir que Barceló tenia problemes fiscals, però el sumari recull que amb el temps Belhot "es va adonar que la figura protagonista era el Sr. Zaplana, a qui consultaven contínuament".

L’assessor va arribar a preguntar directament a Zaplana sobre les empreses i aquest li va reconèixer que "ell en tenia la majoria i ells dos una petita quantitat, i que no havia volgut aparèixer com a titular d’aquests actius financers perquè era una persona amb una activitat pública molt important".

Belhot va afirmar que donava compte tres o quatre vegades a l’any a Zaplana de les seves gestions de forma verbal i que els seus honoraris eren un 0,75% anual dels diners administrats. També va explicar que els diners efectius que li requeria els hi feia arribar a través de Mitsouko Henriques, la seva secretària, d’algun amic o del seu xòfer.

El pis d’Aribau

El conductor també va declarar davant de la jutge i, entre altres coses, va admetre que solia portar Zaplana al pis al carrer Aribau de Barcelona de l’exdiputada popular a les Corts valencianes Elvira Suanzes, també investigada, tot i que va apuntar que no sabia amb quina finalitat.

En aquest pis van acabar alguns dels mobles que tenia Zaplana en una altra vivenda al carrer Núñez de Balboa de Madrid, valorada en mig milió d’euros i que també se sospita que va pagar amb comissions a través de Barceló, que després l’hi va cedir.

Els investigadors creuen que hi ha "indicis" de la participació de Suanzes en el blanqueig i hauria fet de mitjancera en la gestió d’alguns actius de Zaplana a Andorra, a nom de Barceló i del seu germà, l’advocat Saturnino Suanzes.

El paper de Cotino

Segons la investigació, l’import de les comissions que van cobrar Zaplana i Juan Francisco García, el seu cap de gabinet en la Generalitat, del grup d’empreses de la família de l’exconseller Juan Cotino s’haurien cobrat a Luxemburg a través de dues societats controlades per Beatriz García Paesa, neboda de l’espia Francisco Paesa, i creades pels nebots de Cotino per després ser transferides a l’exministre i el seu col·laborador.

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

En la seva declaració, García Paesa va assegurar que va ser el mateix Juan Cotino que, sent director general de la Policia, va anar a Luxemburg a aportar el capital social de les dues societats i que, tot i que només feien falta 30.000 euros per a cadascuna, va aparèixer amb 640.000.

L’UCO creu que els 6,4 milions que la trama tenia a Andorra no procedeixen dels Cotino, així que les suposades comissions cobrades per Zaplana i el seu entorn s’elevarien ja almenys a 12,8 milions, tot i que se sospita que n’haurien pogut ser bastantes més.