Un testimoni identifica el "tal Toni" com l'exsecretari de Difusió del Govern

El dissenyador gràfic Enric Vidal ha continuat la línia del que va ser directiu d’UnipostFrancisco Juan Fuentes davant el tribunal del procés i s’ha entossudit a assenyalar"un tal Toni", com la persona que li va encarregar treballs relacionats amb l’1-O. Una tasca que tots dos van realitzar malgrat no conèixer més dades identificatives d’ell, com ara el seu cognom o el seu càrrec.

La diferència entre tots dos és que Vidal ha acabat dient que "suposa" que aquesta persona era Antoni Molons, llavors secretari de Difusió i Atenció Ciutadana del Govern, segons ha deduït per les notícies, ha dit. Tot i que per a això el fiscal Jaime Morenos’ha hagut d’esforçar de valent, perquè de primeres Vidal s’ha aferrat que "un tal Toni" li va encarregar "redimensionar" els cartells de la campanya Civisme, en la qual apareixien unes vies del tren, que havia de portar a imprimir a les empreses que ell mateix li havia indicat. 

Vidal, que va proporcionar a la Guàrdia Civil el telèfon des del qual el “tal Toni” li havia trucat, ha acabat dient que “suposa” que en realitat és Antoni Molons, tot i que no n’està segur, perquè ho va deduir per les notícies que va veure sobre el seu arrest, que es va produir el 15 de març de l’any passat per la seva imputació en la causa seguida pel Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona.

El testimoni ha dit que, malgrat que va fer la gestió que li va demanar el “tal Toni” amb les tres empreses d’impressió que li va indicar, no va cobrar per la seva intermediació ni ho va facturar. Ha afirmat que ell havia de redimensionar els cartells que el "tal Toni" li havia entregat en un port USB i que no va saber que tenien relació amb la Generalitat fins que va obrir el document i va veure el seu logo.

I ha negat categòricament que sabés que es facturaria a la Generalitat, cosa que ha sigut immediatament desmentida pel següent client. Una de les empreses amb les quals va contactar Vidal era Artyplan i un dels seus comercials, Enric Mary, ha sigut el següent testimoni davant el tribunal. Molt més directe que Vidal, ha explicat que aquest li va indicar que havia de fer la factura a la Generalitat, que seria la que pagaria la impressió, l’encàrrec de la qual va ascendir a 17.250 euros, que no es van cobrar.

Segons Mary, primer va rebre una trucada d’Aitor Sampere, director creatiu d’Òmnium Cultural, per demanar-li un pressupost per a un treball de "volum considerable". Normalment, segons ha explicat, es facturava a Òmnium, "però hi havia excepcions", com ara "facturar a l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) o a algun partit polític".

Notícies relacionades

Joan Carles I, davant l’Assemblea de França: «Només jo mateix podia escriure la meva història»

El PSOE busca la complicitat del PP per dedicar un «espai important» del Congrés a Rubalcaba

I que va acceptar l’encàrrec per la llarga experiència que tenien treballant amb Òmnium. Per al treball es va reunir amb Vidal cinc minuts i va ser ell el qui li va dir que havia de facturar a la Generalitat i que "corria molta pressa".

Les preguntes de la fiscalia han sigut molt qüestionades per la defensa. Primer, discutint si la pertinença a Òmnium del testimoni tenia transcendència i no vulnerava la seva llibertat ideològica, cosa que ha sigut negada pel president del tribunal, Manuel Marchena, i ha quedat aclarida quan s’ha sabut que el primer contacte per a aquest treball va venir just d’aquesta associació sobiranista. Després el problema ha vingut perquè, segons Jordi Pina, el fiscal preguntava en funció a la declaració que constava en la causa del 13, però no al Suprem, extrem negat categòricament pel ministeri públic.