El Govern treballa en una resposta "combativa" a l'ordre de la Junta Electoral contra els llaços grocs

El compte enrere que va donar la Junta Electoral Central (JEC) al Govern de Quim Torra perquè retiri les pancartes i llaços grocs de les institucions dependents de la Generalitat durant la campanya electoral del 28-A ja està en marxa, mentre l’Executiu català prepara en aquestes 48 hores una resposta que, en paraules de la consellera de Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, serà "clarament combativa". Artadi no en va donar més detalls. Tot queda en mans del president Torra, que decidirà no sense la pressió del seu antecessor, Carles Puigdemont, que a primera hora del matí considerava "arbitrària" i "polititzada" la decisió de la Junta Electoral.

No només això sinó que Puigdemont suggeria, a RAC1 que es pot estar "davant de la construcció d’un altre cas per desobediència", aquesta vegada contra Torra. Però l’expresident es va cuidar molt de respondre a la pregunta de si s’ha d’acatar o no la instrucció de la JEC. De fet, fa una setmana la portaveu del Govern assegurava que l’Executiu català no es plantejava "en absolut” retirar els llaços. Ho deia a la roda de premsa posterior al Consell Executiu. Però 24 hores després, a preguntes de Ciutadans en el ple del Parlament, el titular d’Exteriors, Alfred Bosch, defensava la simbologia però eludia respondre a la pregunta de si desacataria una instrucció de la Junta Electoral.

Torra va contestar a l’anunci de l’òrgan que vetlla pels processos electorals amb un tuit amb una cita del doctor Trueta: "Estic deslligat de tots els compromisos menys del de servir la meva terra com pugui i com sàpiga". El president va consultar els serveis jurídics. però, com ha passat en ocasions anteriors del procés, la seva posició no és vinculant. La resposta del Govern podria traduir-se en un recurs contenciós administratiu contra la sentència de la JEC davant del Tribunal Suprem.

"No pot ser que s’interfereixi d’aquesta manera en la nostra manera de viure i fer política", va asseverar Artadu, mentre ha qualificat l’ordre de "ridícula". 

El Govern ja va avisar que un incompliment d’aquest mandat portarà conseqüències. En una entrevista a la SER, el ministre d’Afers Exteriors, Josep Borrell, ha apuntat que l’Estat compta amb "instruments" perquè Torra no descarrili, i ha afirmat que la decisió de la JEC és "afinada", perquè els llaços grocs són "símbols partidistes" que "envaeixen" l’espai públic i responen a una determinada opció política. Unes declaracions que coincideixen amb les de Ciutadans, el partit impulsor de queixa. 

"L’autoritat de la JEC no és simbòlica"

Des del Parlament, Inés Arrimadas ha tornat a carregar contra l’independentisme per utilitzar l’espai públic com un "tauler d’anuncis de la seva ideologia". "Estem veient com els edificis públics encara continuen plens de simbologia separatista i de les cares dels que són candidats a eleccions generals. És una autentica vergonya. ¿S’imaginen que hi hagués la cara d’Albert Rivera?, s’ha preguntat, i ha tornat a exigir al Govern que "netegi de propaganda separatista" les seus de la Generalitat. I ha tornat a acusar el president del Govern, Pedro Sánchez, de "no voler molestar els seus socis independentistes" quan "prepara la seva tornada a la Moncloa".

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

"L’autoritat de la JEC no és simbòlica. És molt seriós passar olímpicament del que diu la JEC. Que s’ho pensin bé, que després diuen davant dels jutges que ells no en sabien res i que tot era simbòlic. Torra no pot estar per sobre de la resta de ciutadans de Catalunya", ha dit Arrimadas.

El PSC defensa la neutralitat

Els socialistes catalans, per la seva part, han reivindicat l’espai de diàleg com a eina per parlar d’aquestes qüestions, però han lamentat que "el Govern no volgués entrar en aquesta qüestió". "L’espai públic ha de ser plural i mostrar diferents opcions. Pluralisme d’idees, però sempre neutrals", ha postil·lat Eva Granados, i ha conclòs que el seu grup parlamentari respecta la resolució. Els comuns no van voler tirar més llenya al foc i es van limitar a assenyalar els taronges per insistir "en la seva voluntat de dividir la ciutadania".