Anar al contingut

Els interlocutors de Rajoy a Catalunya que enerven Casado

Les declaracions al Tribunal Suprem dificulten l'estratègia del PP contra Sánchez

Enquestes internes dels populars revelen una caiguda de gairebé 60 escons i l'auge de Vox

Pilar Santos

Els interlocutors de Rajoy a Catalunya que enerven Casado

Les alarmes es van disparar a la seu del PP la setmana passada per dos motius: les enquestes internes i les informacions conegudes en el judici al procés sobre els interlocutors que Mariano Rajoy va utilitzar per rebaixar la tensió amb la Generalitat i impedir la consulta del 9-N, el 2014, i el referèndum de l’1-O, el 2017.

Segons ha pogut saber aquest diari, els sondejos que gestionen a la planta noble de Gènova estan en línia amb el baròmetre del GESOP que EL PERIÓDICO va publicar fa dues setmanes. Aquest estudi va assenyalar que els populars poden perdre gairebé 60 escons (de 134 a 75-77) i Vox pot irrompre al Congrés amb més de 40 (43-46).

Aquestes dades sobre l’avenç de la ultradreta, que ha fet de l’independentisme català un dels seus cavalls de batalla, han arribat quan Pablo Casado estava digerint encara algunes de les declaracions escoltades al Tribunal Suprem i en els mitjans de comunicació sobre els intents d’algunes persones rellevants de la política i la societat per intervenir entre Rajoy i la Generalitat, primer amb Artur Mas i després amb Carles Puigdemont. Uns fets, aquests testimonis, difícils de conjugar amb la duresa que el PP va exhibir contra Pedro Sánchez quan, fa poc més d’un mes, es va saber que la Moncloa havia acceptat la figura del “relator” en el seu diàleg amb Quim Torra

Fins i tot s’ha pogut escoltar a la Villa de París com l’ex número dos del Ministeri de l’Interior José Antonio Nieto va explicar que el 28 de setembre del 2017, en la reunió de la Junta de Seguretat amb els representants catalans, el Govern central va oferir “simular” el referèndum “a les places dels municipis o en llocs oberts”, perquè no s’incomplís el mandat judicial que impedia la votació. "Quina vergonya que davant del cop separatista intentéssiu aquest potineig infame en lloc de sufocar-lo", va dir, queixant-se, Juan Carlos Girauta de Ciutadans.

Aquí, una breu referència sobre els principals interlocutors que, reconeguts per les dues parts, van provar de servir de pont entre Madrid i Barcelona.

Pedro Arriola

El sociòleg de Rajoy, ara ja desvinculat de Gènova, va ser l’emissari del polític gallec el 2014 per intentar trobar una solució política abans que se celebrés el “procés participatiu” del 9 de novembre. Pedro Arriola, junt amb Joan Rigol (dirigent de Unió i líder del Pacte pel Dret a Decidir) i José Enrique Serrano (diputat del PSOE, ja llavors amb Sánchez com a secretari general) es van reunir diverses vegades per plantejar una sortida i evitar la consulta, segons va publicar aquest diari en exclusiva hores abans de la consulta.  

Tots tres van intentar evitar la ruptura entre els dos Executius i van abordar l’opció de reformar la Constitució per buscar un millor encaix de Catalunya i també van estudiar la possibilitat de modificar el text de la papereta de la votació. Els esforços van ser erms. Finalment les preguntes van ser dues. "¿Vol que Catalunya sigui un estat?". I dues caselles per marcar ‘sí’ o ‘no’. Sota del ‘sí’, un segon assumpte: “En cas afirmatiu, ¿vol que aquest estat sigui independent?” i de nou dues caselles, ‘sí’ o ‘no’. Van votar 2,3 milions de catalans: 1,8 milions van donar suport a la independència i 104.772 s’hi van mostrar totalment contraris.

Íñigo Urkullu

La seva mediació es va conèixer el dijous 26 d’octubre, quan Puigdemont va rumiar per unes hores la possibilitat de convocar eleccions anticipades i desactivar així l’aplicació del 155. Ni llavors ni ara, com s’ha vist quan han declarat Rajoy i l’exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría al Suprem, el Govern va voler informar sobre el paper del ‘lehendakari’ i ha hagut de ser ell, també cridat com a testimoni, el que donés els detalls de les seves gestions.

Íñigo Urkullu, per a desesperació de Casado, va revelar davant dels jutges que va mantenir diverses converses amb Puigdemont i amb el llavors president del Govern perquè el primer no declarés la independència i perquè el segon no intervingués la Generalitat. Urkullu va comentar que va veure “receptiu” l’excap de l’Executiu català a convocar eleccions, però que finalment va fer marxa enrere perquè els independentistes se li estaven rebel·lant al carrer.

Juan José Omella

El cardenal arquebisbe de Barcelona va tornar a admetre aquest dijous que va fer "de pont entre president i president", amb referència a Puigdemont i Rajoy. No obstant, en concret, segons fonts de l’anterior Executiu central, la persona de contacte a la Moncloa de Juan José Omella va ser Sáenz de Santamaría. La relació entra el religiós i l’exvicepresidenta va començar a finals del 2016, quan l’antiga número dos de la Moncloa va assumir el dossier català i es va posar al capdavant de l’anomenada "operació diàleg".  

Omella ja va reconèixer el juny passat a Catalunya Ràdio que havia fet tot el que havia pogut "amb uns i altres en aquells moments de tensió". "Rajoy em va escoltar molt bé. I també el senyor Puigdemont", va afirmar. Omella va arribar a anar a la Moncloa el dimarts 3 d’octubre, dos dies després del referèndum, amb l’arquebisbe de Madrid, Carlos Osoro, a petició del llavors cap de l’Executiu.

Juan Rosell

El president de la CEOE fins al novembre del 2018 va ser, juntament amb Urkullu i Omella, un altre interlocutor clau per a Sáenz de Santamaría. L’empresari català, que va visitar l’octubre passat Oriol Junqueras a la presó per la seva relació personal, va provar de contenir la tensió entre el Govern central i la Generalitat. Va fer aquesta tasca durant molts mesos, fins que l’exvicepresidenta va deixar de confiar en ell el 14 de setembre, tot just dues setmanes abans de l’1-O.

A l’ex número dos li van molestar unes declaracions en què Rosell va advocar per canviar la Constitució per resoldre el problema polític de "gravíssima envergadura" que hi ha a Catalunya i va assenyalar que veia "moltes vies intermèdies entre la independència i la submissió total". Segons fonts de l’anterior Govern, aquestes paraules van ser enteses com una traïció i la Moncloa va deixar de tenir en compte la seva opinió i la seva mediació amb Junqueras, llavors vicepresident i conseller d’Economia

Enric Millo

El que va ser delegat del Govern a Catalunya va explicar al Tribunal Suprem que va dedicar molt temps a intentar convèncer Puigdemont que oblidés el seu "plantejament políticament suïcida" de celebrar l’1-O. Els jutges van escoltar com Enric Millo va relatar que va mantenir diverses reunions "en privat" amb l’expresident i va remarcar la transcendència en concret d’un sopar, el 6 de juny del 2017. "Vam estar xerrant molta estona", va dir abans de detallar que li va proposar trobar una sortida partint de l’interès general dels catalans que no inclogués la independència. "La seva resposta va ser contundent", va afegir. Puigdemont, segons Millo, li va respondre que no podia ja fer marxa enrere i dies més tard va anunciar el referèndum. Aquest pas va suposar un punt d’inflexió "pràcticament irreversible" i aquesta via de comunicació "privada" va acabar entre ells i només va quedar la formal.