20 d’oct 2020

Anar al contingut

DESPRÉS DEL SISME

El relleu a Societat Civil Catalana no rebaixa la tensió

El nou president rep una allau de crítiques per no convocar la manifestació de la triple dreta a Colón

L'entitat constitucionalista es veu obligada a rectificar les paraules del seu líder sobre el 155 i la immersió lingüística

Júlia Regué

El relleu a Societat Civil Catalana no rebaixa la tensió

JUAN CARLOS HIDALGO

Societat Civil Catalana (SCC) torna als seus fonaments per superar el cisma intern, però no aconsegueix rebaixar la tensió. El fundador de l’entitat, Josep Ramon Bosch, ha agafat les regnes juntament amb un petit comitè de cinc persones –Álex RamosManuel MiróXavier MarínEsperanza García i Rocío León– que funciona a tall de “gestora” fins que compleixin amb la seva missió de sanejar i redirigir el barco.

El que fos president, José Rosiñol, va ser destituït per la junta per presumptes “irregularitats comptables i administratives”, i la maniobra va sumir l’organització en un contundent encreuament d’acusacions. La reunió de la junta que el va desbancar es va fer el 19 de desembre i, en aquesta mateixa trobada, es va establir una direcció provisional a càrrec d’Álex Ramos.

En una nova cita, aquesta vegada en forma d’assemblea de socis, van aprovar els comptes que estaven sota sospita. Aïllada de l’equació la qüestió econòmica, que no es va denunciar davant els tribunals i es va quedar en diferències quant a la gestió interna, quedaven les desavinences personals i polítiques, segons expliquen diferents fonts. El catedràtic de Dret Rafael Arenas es va proposar com a candidat de “consens” a la presidència, però Rosiñol va tornar a postular-se, un dilema que es va resoldre amb el pas endavant de Bosch per evitar conflictes més grans. 

El tarannà de Rosiñol i la seva aposta pel diàleg, allunyada de la dinàmica d’acció-reacció, en una etapa d’assossec després de l’agitació de la tardor del 2017, molestava algunes ànimes de la direcció i enfadava alguns partits constitucionalistes que veien com l’entitat no els acompanyava.

Segons diverses veus de SCC, durant el seu mandat es van succeir els xocs entre membres de la junta. Destaquen els episodis que es van desencadenar quan va enviar una carta a l’ANC i Òmnium Cultural per asseure’s i provar de “rebaixar la tensió”, quan es va negar a fer crides en favor de la retirada de llaços grocs a l’espai públic, i quan va decidir que l’aniversari de la gran manifestació del 8 d’octubre del 2017 no havia d’agitar els carrers, sinó apaivagar-los i celebrar un acte a porta tancada. 

El just i necessari

Després de la tempesta, Bosch ha tornat a primera línia. Però en un mes i mig, ja s’ha trobat els primers obstacles. La seva negativa a convocar la manifestació de la triple dreta a la plaça de Colón de Madrid, amb l’argument que l’entitat no secundaria una convocatòria contra un partit constitucionalista, ja li ha valgut baixes i fortes crítiques tant dins com fora de l’entitat. Els membres de la junta directiva Miró i García –diputada del PPC al Parlament després de la marxa de Xavier Garcia Albiol– van anar-hi a títol personal. En un moment d’unió de la triple dreta, SCC se’n desmarca. 

A això se li suma el fet que l’entitat sortís a corregir les paraules de Bosch en una entrevista a eldiario.es, –en què va diagnosticar que no es donen les condicions per aplicar el 155 i va defensar la immersió lingüística a Catalunya–, una cosa que va tornar a reflotar els xocs interns. En un comunicat, SCC va erigir el castellà com a llengua vehicular, va recordar que el 155 figura a la Constitució i va vanagloriar la seva “plena confiança en la independència del Poder Judicial”. Un altre rebuig a les posicions de taronges i populars.

Bosch ja ha avisat als seus que no serà gaire temps al comandament, el just i necessari perquè l’entitat reprengui el rumb. La seva ruta passa per superar les ingerències polítiques i mostrar més altura de mires, des de la visió que cal recuperar un “catalanisme” que propugni “el diàleg entre catalans” com a recepta per al conflicte català. Un camí tortuós en una entitat molt enverinada

Empresari, president de la fundació Joan Boscà, fundador de Somatemps i exmilitant del PP, Bosch va ser acusat de difamar, a través d’un perfil anònim a les xarxes socials, personalitats independentistes, però la querella del col·lectiu Drets va ser arxivada perquè el delicte va prescriure. Un dia després de les eleccions catalanes del 27-S, el 2015, va abandonar la presidència al·legant raons “personals”. Torna, però no per gaire temps.