INFORMES DE LA GUÀRDIA CIVIL

La república que planejava Puigdemont

Els independentistes volien prohibir els partits contraris a l'Estat català i limitar el dret de ciutadania

La Generalitat pretenia recaptar 4.200 milions a 300 empreses i confiscar-ne 19.000 a l'Estat després d'una DUI

La república que planejava Puigdemont
6
Es llegeix en minuts
Juan José Fernández

El Govern de Carles Puigdemont va planejar per als primers moments d’una Catalunya independent captar 4.200 milions d’euros en cotitzacions socials a les empreses, gastar 499 milions d’euros en activar un fisc propi i confiscar béns immobles a l’Estat espanyol per valor de 19.134 milions d’euros.

Tals xifres es desprenen del conjunt d’informes i altres aportacions de la Guàrdia Civil a la investigació del Jutjat d’Instrucció 13 de Barcelona per delictes connectats amb la preparació de la independència. Entre els elements de prova presentats, un esborrany de constitució catalana que preveia importants limitacions de drets polítics per als partits i els funcionaris que no compartissin l’independentisme. 

Per exemple, i per restar legitimitat a possibles recursos o protestes des de dins, el projecte de constitució catalana confiscat a Vidal preveia la limitació de drets a qui implícitament considera enemics interiors: "No podran obtenir, ni conservar, la ciutadania catalana aquelles persones que, no sent catalans d’origen, hagin sigut militars professionals i/o forces d’ordre públic militar o civil del regne d’Espanya i/o hagin format part d’un govern estranger".

A més, la norma bàsica de la nova república imposaria, segons els papers confiscats, a tots els funcionaris l’obligació d’elegir una sola nacionalitat, i els donaria sis mesos per decidir si exercir a Catalunya com a ciutadans catalans o no ser-ho, però tampoc exercir.

En la república que manejava l’independentisme no totes les idees podrien ser defensades. A l’esbós de Santi Vidal figura un article que preveia permetre "l’existència de tota mena de participació política sempre que el seu programa electoral no vagi contra l’existència de Catalunya com a Estat ni contra aquesta Constitució". En matèria de seguretat interna, els plans proposaven la creació en la policia d’aquesta república d’una "unitat especialitzada en espanyolisme violent" que pogués exercir "pressió policial" sobre els desafectes més enverinats.

Al lletrat del jutjat que va intervenir en el registre, tant com als guàrdies que el van dur a terme i que van analitzar la documentació, els va cridar l’atenció el xocant detall que, per als apunts de la constitució catalana, Vidal va utilitzar centenars de folis de l’Administració de Justícia d’Espanya, paper oficial, amb l’escut de l’Estat, provinent del jutjat en el qual exercia.

La seguretat social, clau

Les indagacions han posat de manifest la participació d’importants firmes d’assessoria, tecnologia i informàtica per preparar les bases de gestió de dades necessàries per crear una seguretat social catalana. No han transcendit fins al moment pagaments realitzats a aquestes empreses, entre les quals Deloitte, IT-Sistems i IBM, però sí pressuposots de tècnics de la Generalitat.

Amb el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) com a pivot, sota la direcció política de la consellera de Treball Dolors Bassa i el seu secretari general Josep Ginesta, i amb tècnics del centre experts en xarxes informàtiques, el Govern va dissenyar un sistema de captació de recursos socials per als inicis d’una Catalunya separada d’Espanya.

Els plans, intervinguts per la Guàrdia Civil en els seus registres portats del 20 de setembre del 2017 –operació Anubis– per ordre del Jutjat 13, inclouen preparatius tecnològics que ja estaven molt avançats abans que el Parlament promulgués les lleis de desconnexió que després va suspendre el Tribunal Constitucional.

Anotacions dels papers intervinguts per la Guàrdia Civil al tècnic del Departament de Treball David Franco el 20 de setembre del 2017. A l’esquerra, un diagrama del sistema de recaptació d’una seguretat social de la Catalunya independent. A la dreta, les xifres d’afiliats i jubilats que preveia el Govern Puigdemont. / el periódico

Per a la Guàrdia Civil, era "clau en la desconnexió assumir el sistema de la Seguretat Social", diu en un informe. Els plans apuntaven la necessitat de comptar amb l’adhesió –o l’acatament– d’almenys 100 empreses principals de Catalunya. Amb les cotitzacions a la Seguretat Social d’aquestes empreses, més les de 233 entitats del sector públic controlat per la Generalitat, els dissenyadors del pla preveien reunir una massa crítica d’ingressos de 4.200 milions d’euros.

Però això era en una primera fase. L’objectiu en matèria de Seguretat Social era recaptar i gestionar les cotitzacions de 3,2 milions de contribuents i controlar 690.000 empreses, inclosos els autònoms, i les pensions d’un milió de jubilats.

Entre la documentació confiscada per la Guàrdia Civil a la seu del Departament de Treball en la tensa jornada del 20 de setembre, figuren apunts del tècnic David Palanques que preveuen que la Generalitat s’erigeix en "l’autoritat que exigeix a Catalunya tots els tributs i totes les quotes i obligacions de qualsevol tipus del sistema de Seguretat Social i classes passives".

L’organisme que els administraria seria una Agència Catalana de Protecció Social. Per al disseny tècnic d’aquesta agència la Generalitat va demanar esbossos a la firma Deloitte, segons apunts intervinguts al tècnic de Treball David Franco. La seva participació estava pressupostada en 197.508 euros, tot i que en els apunts es preveia també un preu "sense IVA": 163.230. En aquests apunts hi ha també al·lusions a la participació en els treballs d’HP; IBM, Itteria i el Cesicat.

Se les necessitava per implementar un Centre de Processament de Dades (CPD) que tindria un pressupost de 1.471.247 euros el 2017 i de 2.537.561 el 2018. El CPD hauria de ser capaç de gestionar les dades dels esmentats 3,2 milions de contribuents i 300.000 afiliacions a l’any.

Hisenda catalana

Més enllà de la famosa Moleskine de Josep Lluís Salvadó, secretari del Departament d’Economia i Hisenda, la Guàrdia Civil ha analitzat també un ‘pendrive’ de Salvadó amb un sol document, “Activitats i mesures adreçades a la creació de l’Estat Catalá”, que conté una quantificació dels recursos necessaris per al desplegament del fisc d’una Catalunya independent el mateix dia 1 de la ruptura.

Segons els càlculs que va fer Salvadó, això suposaria gastar 499.860.737 d’euros, i incrementar la plantilla de l’Agència Tributària catalana en 7.000 persones. Tot això, aclareix la Guàrdia Civil sense comptar amb "l’import necessari per al desplegament de les duanes o de l’agència de la propietat immobiliària", el que seria el cadastre català.

I tot això calculat com a pressupost només d’extensió, sense comptar els recursos ja fets servir, en fase autonòmica, a crear un sistema tributari independent: "S’infereix que s’han invertit al voltant de 17 milions d’euros en el desplegament de l’administració tributària com a pas intermedi per assolir la plena sobirania fiscal del futur estat català", asseguren els investigadors a la jutge Alejandra Gil, continuadora de la instrucció que va iniciar el difunt jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer.

Confiscació de béns de l’Estat

L’apropiació d’altres recursos per part d’un govern català ja separat d’Espanya havia de tenir una cobertura legal en el més alt nivell normatiu de la nova república catalana.

Notícies relacionades

Entre els papers confiscats a l’exjutge Santiago Vidal al seu domicili aquell 20 de setembre, una imitació de constitució catalana. L’últim article és una "Disposició confiscadora", així titulada i que diu: "Passen a la propietat de la República Catalana els béns existents el dia de la declaració d’independència, dins del territori actual de Catalunya, pertanyents al Regne d’Espanya".

El secretari d’Hisenda Salvadó va tenir un equip de 10 persones, investigat per les Forces de Seguretat, treballant a elaborar un inventari de béns immobles de l’Estat i el seu valor. La xifra que els va sortir va ser 19.134 milions d’euros. La confiscació dels béns de l’Estat per una Generalitat desconnectada havia sigut objecte de debats oberts a l’Assemblea Nacional Catalana, quan en conferències o col·loquis s’elucubrava sobre els primers passos d’una Catalunya separada d’Espanya.