Pérez de los Cobos: «Els Mossos van fer una crida per no haver d'actuar l'1-O»

El coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, que va coordinar l’operatiu policial el dia del referèndum unilateral, va declarar aquest dimarts davant del tribunal del procés que els Mossos van anar comunicant a les escoles que serien centre de votació l’1-O que no actuarien en centres plens i davant de nens, persones grans i vulnerables, una circumstància que el testimoni va donar a entendre que els convocants del “referèndum il·legal” van utilitzar precisament perquè es produís aquest “escenari definit” per la policia de la Generalitat “per no poder actuar”. Va ser quan van informar els centres que havien d’estar desallotjats a les 6 del matí de l’1-O, moment en què es personarien de nou i haurien d’intervenir, “tret que hi hagués tal massa de ciutadans que ho dificultés”. I va qualificar el dispositiu dissenyat pels Mossos com “una estafa”.

A preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal, Pérez de los Cobos va dir que van saber “després que les visites” als centres de votació “havien tingut una finalitat contrària” al mandat judicial, “ja que es traslladava per part dels Mossos”, a més que el local havia d’estar tancat el dia 1, que haurien d’actuar “tret que hi hagués molta gent que ho dificultés, ja que sempre actuarien tenint en compte la proporcionalitat i la contenció i que en cap cas farien ús de la força”. Els impulsors del referèndum “van fer una crida” així perquè acudissin a les escoles a les 5 hores “prou gent” com perquè a les 6 fora una patrulla dels mossos “no pogués actuar”, en la mateixa línia que el majorJosep Lluís Trapero havia expressat en la junta de seguretat, quan va dir que no s’actuaria contra persones vulnerables.

Muralles organitzades

El coronel va explicar que “desgraciadament” els efectius dels Mossos eren “insuficients, inadequats i inapropiats”, el que va fer que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil actuessin “per pròpia iniciativa”. “L’actuació de les nostres unitats va pretendre ser el més escrupolosa possible, professional i proporcional. En cap cas es va encaminar sobre les persones que eren allà, ni es van desallotjar els locals. Dins d’aquestes muralles humanes havien grups perfectament organitzats i jerarquitzats. Vam veure gent encaputxada i persones que alertaven de la proximitat de la nostra arribada per impedir la nostra intervenció de forma contundent. En cap cas hi va haver intervenció contra votants, tret de contra aquelles persones que impedien l’accés als centres”, va assegurar. Crec que amb 6.000 efectius dels policies i guàrdies civils haurien servit amb la col·laboració dels Mosos, mentre que el binomi dels mossos “només va servir per dispersar efectius”.

Com també va fer l’exdelegat del Govern Enric Millo, Pérez de los Cobos va afirmar que quan el president de la Generalitat “va fer una crida per defensar les urnes, es van complicar molt més les actuacions policials, perquè el grau de virulència d’aquests grups que volien aturar la seva actuació es va incrementar”. Malgrat això va negar que hi hagués alguna “càrrega policial aquell dia, que es destinen a desallotjament d’un lloc, però com aquestes forces es regeixen per “un ús exquisit de la proporcionalitat”, van intentar impedir el referèndum amb el “menor cost possible” per al ciutadà i els agents, però atès el nivell d’agressivitat que es va detectar les conseqüències lesives haurien sigut molt superiors a les que vam conèixer. En cap moment es va donar ordre a parar l’actuació. 

“Des de la direcció dels Mossos es va posar en marxa un operatiu més encaminat a facilitar el referèndum il·legal que no a impedir-lo”, i allà va emmarcar tant els mecanismes amb què les parelles d’agents havien de demanar reforços i les vigilàncies a què es va sotmetre els agents policials i guàrdies civils. I en quan a les escoles tancades per la policia de la Generalitat, va assenyalar que després es va comprovar que no havien retirat cap material electoral i que s’hi havia votat, fins i tot per més persones que les censades.

En general l’actuació dels Mossos, al seu entendre, va ser d’“una passivitat absoluta”, tret de quan van intentar obstruir la de la policia i la Guàrdia Civil, cosa que va situar en una desena de locals, una cosa que per a ells “era molt greu, perquè dificultava” la seva “actuació, però, a més, els deixava en evidència” davant dels qui intentaven impedir la seva intervenció. Va insistir que se’ls va demanar recolzament per 233 locals i que “a 12 d’aquests no van trobar una actitud pacífica”. Com a exemple va posar les imatges en què es veu Mossos subjectar urnes mentre ciutadans votaven.

Ingerència

Pérez de los Cobos va dir que el seu nomenament com a coordinador de l’operatiu per part del fiscal superior català, el difunt José María Romero de Tejada, va ser considerat “una ingerència” i “una invasió de competències” per part del major dels Mossos Josep Lluís Trapero. El testimoni va relatar una proximitat total entre el màxim responsable policial del cos policial i l’exconseller Joaquim Forn o l’expresident Carles Puigdemont en relació amb l’actuació del cos l’1-O, en la mateixa línia en què l’exdelegat del Govern Enric Millo va definir com a “alienació política”. Ha afegit que l’actuació de Trapero era la de “posar pals a les rodes”.

I així ho va manifestar en algunes trobades. A la del 23 de setembre, el fiscal superior va abordar el pla d’actuació i li va dir que el que van aportar els Mossos no semblava “encaminat a evitar un referèndum prohibit, sinó unes eleccions”. Pérez de los Cobos diu que ell va afegir que “aquest pla d’actuació no impedia el referèndum”, cosa a la qual Trapero va respondre dient-li al fiscal superior que no reconeixia en el coronel “la potestat per donar-li instruccions”.

El testimoni s’ha mostrat sorprès per la resposta de Trapero sobre els operatius, en què va anunciar un “ja tindreu la resposta”, amb referència a la carta que l’exconseller Joaquim Forn havia donat al ministre de l’Interior, José Ignacio ZoidoJosé Ignacio Zoido, en què nega que els Mossos d’Esquadra necessitessin recolzament de la Policia i la Guàrdia Civil. Segons el testimoni, l’imputat a l’Audiència Nacional “coneixia el contingut d’aquesta carta remesa pel conseller i, pel que sembla, compartia la seva opinió”, perquè la va tornar a fer a la reunió del 27, moment en què també va plantejar la necessitat de saber què és un referèndum, perquè “a veure si haurien d’actuar amb quatre votant en una capsa de sabates”.

Segons Pérez de los Cobos, “els dubtes sobre l’actuació dels Mossos per a l’1-O els tenien tota la ciutadania i tota la societat. La pregunta que es feia tothom era què farien els Mossos, si se’ls ordenava per l’autoritat judicial”. Va assenyalar que de fet ja ho havia tractat qui va ser director general de la policia de la Generalitat, Albert Batlle, fins a l’arribada de Forn a la Conselleria d’Interior. Segons el testimoni, Batlle li havia dit que mentre ell hi fos sempre complirien les ordres judicials. Ferran López li havia dit una cosa similar.

Reunió kafkiana

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

El coronel va utilitzar el mateix adjectiu que l’exdelegat del Govern Enric Millo per definir la junta de seguretat convocada pel president de la Generalitat Carles Puigdemont per coordinar els dispositius de seguretat per al referèndum: “kafkiana”. Pel mateix motiu: “els que eren a l’altre costat de la taula eren els que havien convocat el que s’havia d’impedir”. 

Segons el testimoni, Trapero va perdre "una oportunitat d’or” per no assistir, perquè no formava part de la junta de seguretat i per evitar “els comentaris que compartia amb els que eren al seu costat de la taula”. Aquests consistien en el fet que “el bé suprem o sagrat era la convivència ciutadana”. “Semblava que volia agafar-se com a una taula de salvació a aquesta expressió per condicionar una actuació policial. Li vaig dir que no es podia confondre l’objectiu, que era impedir el referèndum il·legal”, va explicar el testimoni.