admet el recurs del Govern

El Tribunal Constitucional suspèn un article de la llei de drets històrics d'Aragó

Afecta la condició d'aragonès que s'atribueix als "ciutadans espanyols amb veïnatge civil" que així ho sol·licitin

Seu del Tribunal Constitucional, a Madrid.

Seu del Tribunal Constitucional, a Madrid. / Efe / Juanjo Martín

1
Es llegeix en minuts
Europa Press

El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs que va presentar el Govern central el 8 de febrer contra la Llei de Drets Històrics d’Aragó i ha suspès la vigència d’un dels seus articles, relatiu a la condició d’aragonès que s’atribueix als "ciutadans espanyols amb veïnatge civil" que així ho sol·licitin.

Segons fonts jurídiques consultades per Europa Press, el Constitucional ha acordat aquesta mesura invocada pel Govern en relació amb un dels apartats de l’article 7, que regula la "condició política d’aragonès i natural d’Aragó". En concret, suspèn l’apartat C del precepte 7.1 pel qual s’estableix que gaudeixen d’aquesta condició "els ciutadans espanyols amb veïnatge civil aragonès, tot i que resideixin fora d’Aragó, sempre que ho sol·licitin d’acord amb el disposat en la llei".

El TC admet el recurs dirigit contra 23 articles d’aquesta llei en la resta dels seus termes i trasllada la seva decisió al Congrés, el Senat, la Diputació d’Aragó, així com als executius nacional i autonòmic perquè presentin al·legacions, d’acord amb les mateixes fonts.

Recurs del Govern central

El Govern central va presentar el seu recurs contra aquesta llei el 8 de febrer després de no arribar a un acord amb l’executiu aragonès perquè modifiqués el text sobre el qual s’estava treballant en comissió bilateral.

Un dels articles impugnats, el primer, a més de fer referència al fet que Aragó és una nacionalitat històrica, assenyala que la participació d’Aragó en el procés històric de construcció d’Espanya "no ha suposat la renúncia als seus drets històrics".

Notícies relacionades

Per al Govern de Sánchez, la llei aragonesa "incorre en diferents retrets d’inconstitucionalitat" que vulneren per exemple la disposició addicional primera de la Constitució, on ja es recull que la Carta Magna empara i respecta els drets històrics dels territoris forals.

A això, s’hi suma que vulnera "els principis de sobirania nacional i constitucional i del dret a l’autonomia, i que suposa una "infracció de les competències estatals en els àmbits específics de patrimoni, hisenda i justícia". Es dona la circumstància que aquesta llei va ser aprovada al Parlament d’Aragó amb el vot favorable del PSOE, soci de govern amb la Chunta, el juny del 2018, així com amb el suport de Podem, el Partit Aragonès i IU. El PP i Ciutadans s’hi van mostrar en contra.