Sánchez busca desdibuixar els rivals i enfortir la seva imatge presidencialista

“Des d’agost que no rebo una trucada. ¡Soc el líder de l’oposició!”. Pablo Casado va esclatar contra Pedro Sánchez en l’últim ple de la legislatura, dolgut perquè el president del Govern no li ha atorgat l’estatus d’adversari principal, perquè no ha reconegut la seva preeminència com a rival davant els líders de la resta de forces polítiques. I no ho farà ara, que ja no hi ha necessitat: el pròxim dimarts es dissolen les Corts i arrenca oficialment la precampanya d’unes eleccions, les del 28-A, que crearan un nou cicle polític, amb un més que probable primer Govern de coalició de la democràcia a Espanya i l’entrada de la ultradreta al Congrés.

Davant d’aquest escenari, amb els estudis electorals sobre la taula, el PSOE ha dissenyat una estratègia que passa per evitar la confrontació directa amb el que hauria de ser el seu adversari natural, el líder de l’oposició. La intenció és equiparar PP, Ciutadans i Vox; ficar els tres partits indistintament al mateix sac de la “dreta reaccionària” sense concedir a cap dels seus dirigents el rang de líder rival i reforçar la idea que el nou PSOE és l’únic gran partit en una arena política atomitzada.

L’estratègia socialista persegueix diversos objectius. Un, desactivar el votant del PP evitat un xoc constant amb Casado. Sánchez respondrà a l’envit del número u dels conservadors, però no li concedirà un excessiu protagonisme. Dos, els socialistes busquen atrapar el votant moderat d’Albert Rivera, desencisat amb la proximitat a Vox. Per a això necessiten confrontar amb Ciutadans, evidenciar que un partit que va néixer amb esperit liberal s’escora cap a posicions fèrries de la dreta.

I tres. Situar l’electorat davant la dicotomia que ha d’elegir, segons el relat socialista, entre un país obert que mira al futur o la nostàlgia estreta dels qui idealitzen el passat. En termes discursius, Sánchez va resumir aquesta idea en la seva última intervenció davant del Congrés: “El 28 d’abril hem d’elegir entre dos models de societat: una Espanya on capiguem tots o una Espanya on només càpiguen els que vulguin Casado, Rivera i Abascal”.

Duel a dos, en l’aire

L’estratègia socialista d’equiparar PP, Cs i Vox definirà també la presència del PSOE en els debats electorals. L’equip de Sánchez ha mostrat la seva predisposició a participar en aquests programes, però no confirma encara a quins assistirà. Fonts pròximes al president del Govern suggereixen que podria rebutjar el cara a cara amb Casado, enèsima mostra del poc que els interessa rivalitzar amb el cap dels conservadors. Recorden que Mariano Rajoy no es va enfrontar a Sánchez en la repetició electoral del 2016 (tot i que sí que ho va fer el 2015).

És llei no escrita del manual de campanyes electorals que el candidat que parteix com a perdedor reclama espais de confrontació per guanyar visibilitat i revertir les enquestes. El que surt com a guanyador hi té més a perdre, perquè els debats suposen sempre un risc. Però el cert és que Sánchez sempre ha defensat la participació en aquests formats, de manera que resultaria incoherent que no assistís almenys a un. Una altra cosa és quin debat acceptarà. 

L’última decisió no està presa però, d’acord amb l’estratègia marcada, el que és presumible és que accepti un debat a quatre amb els partits que ja tenen representació al Congrés (PSOE-PP-Units Podem-Cs). ¿Aniria a un a cinc que inclogués Vox? Fonts governamentals expliquen a aquest diari que estan estudiant que en aquest cas sigui la vicepresidenta, Carmen Calvo, qui assumeixi la representació del PSOE pel seu valor com a dona que enfronta el discurs antifeminista de Santiago Abascal.  El duel arribaria en tot cas després de la influència del  8-M, en el qual el PSOE té posades grans esperances. Els socialistes consideren que la imatge del dia de la dona es contraposarà a la de la plaça de Colón. Dos símbols que resumeixen la seva campanya.

PSC, primera força

Notícies relacionades

Un finançament que no convenç

Aliança Catalana, el sobiranisme d’ultradreta

Mentrestant, l’equip de Sánchez mira de reüll com Cs no puja a les enquestes. No volen llançar campanes al vol, però creuen que el PSC serà la primera força a Catalunya el 28-A, en part perquè part de l’independentisme apostarà pel vot útil perquè Sánchez segueixi a la Moncloa. Fonts governamentals indiquen que no és fútil que el ministre d’Exteriors, Josep Borrell, flagell dels secessionistes, sigui cap de llista a les eleccions europees i no número u per Barcelona, lloc que assumirà la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet.

Poques veus en el Govern volen parlar de pactes però la majoria admet que en política els ponts mai es trenquen del tot i per això resten valor a la intensa confrontació entre Sánchez i Rivera que s’ha vist en els últims dies. A tots dos els convé, en definitiva. Al PSOE per evidenciar la radicalització de Cs, pescar els seus votants moderats i sembrar dubtes sobre un Casado que cau però segueix segon. I a Ciutadans per aconseguir focus en una campanya que necessita agitar perquè parteix com a tercer a les enquestes i no avança el PP.