Urkullu: "Rajoy no era gaire partidari d'aplicar el 155"

El ‘lehendakari’, Iñigo Urkullu, ha declarat aquest dijous davant del tribunal del procés que va intermediar entre el Govern de la Generalitat i el Govern central des del 19 de juny del 2017, aniversari de l’atemptat a l’Hipercor de Barcelona, per "intentar encarrilar una solució acordada, pactada, entre els dos governs" davant de la situació "bloqueig absolut" que existia. Aquesta tasca, revelada per EL PERIÓDICO, li va permetre una perspectiva privilegiada per la qual va entendre que el llavors president del Govern, Mariano Rajoy, "no era gaire partidari de l’aplicació del 155" i va traslladar aquesta intuïció al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, quan es debatia entre convocar eleccions o declarar unilateralment la independència, opció per la qual finalment es va decantar el 27 d’octubre.

Ha afegit que la seva intuïció era que "la possibilitat que, un cop convocades eleccions, la disposició del PP i del PSOE era que diguessin que no s’aplicaria el 155, però no hi va haver una resposta taxativa de Rajoy", en aquest sentit. Quant a Puigdemont, ha dit que "no volia declarar la independència" el 10 d’octubre, dia en què va deixar en suspens la declaració d’independència després dels resultats del referèndum. Segons Urkullu, l’expresident fugit sempre es va mostrar obert al diàleg i receptiu als seus plantejaments, partidaris de buscar el consens, fins al 26 d’octubre, quan cap al migdia li va dir que "no podia procedir a l’acord que s’havia adoptat de dissoldre el Parlament i convocar eleccions", perquè els congregats a la plaça Sant Jaume "s’estaven rebel·lant" i hi havia tensió en el seu propi grup parlamentari.

El testimoni d’Urkullu és especialment rellevant desprésd’escoltar l’expresident del Govern Mariano Rajoy el dia anterior dient: "Aquí no hi va haver cap mediador ni res", a les preguntes de l’advocat Jordi Pina. L’exlíder del PP sí que va admetre haver parlat amb ell i ambAndoni Ortuzar, president del PNB, la qual cosa en certa manera va coincidir amb el testimoni, perquè el ‘lehendakari’ va explicar que "renuent" al fet que la seva tasca s’"interpretés com una mediació sobre el dret a decidir".

Des del juliol

Aquest dijous, a preguntes de Francesc Homs, com a advocat de l’exconseller Josep Rull, Urkullu ha afirmat que el mateix dia que Puigdemont li va demanar intermediació, el juliol del 2017, va parlar amb l’exvicepresidenta del Govern Soraya Sáenz de Santamaríaal mateix aeroport de Barcelona, per demanar una reunió amb el president Mariano Rajoy, amb qui va parlar aquell mateix dia i es va reunir dues hores el 19 de juliol.

Notícies relacionades

Tercera setmana del judici al procés

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Segons el ‘lehendakari’, a partir d’aquí "van ser moltes les comunicacions i trobades mantingudes amb diverses responsabilitats del món econòmic, polític i empresarial de Catalunya, totes coneixedores de la realitat política a Catalunya". 

El 21 de setembre, després dels fets a la Conselleria d’Economia, va tornar a parlar amb Rajoy per dir-li que "no s’havia de seguir aquell camí i que se’ls estava escapant de les mans” i s’estava "arribant a un punt de crispació en la vida catalana que no era admissible”. El 4 d’octubre es va tornar a sol·licitar la seva intermediació i va tenir converses amb tot aquell que podia saber alguna cosa sobre la realitat catalana fins al 27 d’aquell mes, quan es va fer la declaració unilateral d’independència.