Sánchez demana «perdó» en nom d'Espanya als exiliats de la Guerra Civil

Pedro Sánchez a Montalban, davant la tomba de Manuel Azaña, president de la Segona República. Sánchez a Cotlliure, davant del sepulcre del poeta Antonio Machado. Sánchez en el camp d’Argelers, també al sud de França, una platja llarga i ampla on el 1939 prop de 100.000 espanyols van malviure, fuetejats pel tifus. "Un infern sobre la sorra", va dir el fotògraf Robert Capa quan el va visitar. Avui no hi queda rastre. És només una localitat turística amb xalets i blocs d’apartaments. El president del Govern, entre crits d’un petit grup d’independentistes que han intentat boicotejar l’acte, ha demanat aquest diumenge "perdó" als exiliats de la Guerra Civil.

"Dues de les persones que es van veure obligats a abandonar Espanya van ser Machado i Azaña. Un dels millors poetes que ha donat la literatura espanyola de tots els temps i el president de la República. Dues persones dialogants, cultes, creatives, pacífiques i assenyades. És tard, molt tard. Han passat molts anys des que van haver de marxar. Espanya hauria d’haver-los demanat perdó molt abans per la infàmia. Ho fa avui, a deshora, però ho fa amb l’orgull de recuperar-los per sempre", ha dit Sánchez. 

La càrrega simbòlica

A dos mesos de les eleccions generals, amb Espanya polaritzada, la visita del cap de l’Executiu té un enorme simbolisme. No només perquè es tracta del seu últim viatge oficial, almenys en aquest agitat mandat que ha durat vuit mesos, més enllà de pròxims esdeveniments multilaterals com el Consell Europeu. També, sobretot, perquè llança un missatge "molt potent i emotiu", segons el seu equip. "El viatge ens entronca amb la nostra memòria democràtica. En aquests moments de populismes i extremismes, encara té més sentit", explica un dels principals col·laboradors del president.

"A tot Europa bufen vents de xenofòbia. Les pàtries, que durant tantes dècades havien sigut espais de trobada, tornen a ser-ho de conflicte. Les fronteres invisibles tornen a tenir murs. Els ports no deixen atracar barcos plens de persones malaltes i famolenques. Com deia Tony Judt al seu ja cèlebre llibre: ‘Alguna cosa va malament’. I no podem consentir-ho. És temps de recordar. Tornem la vista enrere i recordem ara els centenars de milers d’exiliats espanyols que van haver de trencar les seves vides pel fanatisme i la brutalitat", ha assenyalat el cap de l’Executiu. "Cal respectar les tombes, oblidar les races, honrar la llibertat, obrir les fronteres i crear ports hospitalaris. Aquesta és la idea d’Europa", ha afegit.  

Els precedents

José Luis Rodríguez Zapatero va visitar el camp de concentració nazi de Mauthausen, a Àustria, on van morir 5.000 espanyols, el 2005. Felipe González va anar el 1992, juntament amb François Mitterrand, al monument en record dels guerrillers situat a Praiòls (França). "Però no hi ha hagut homenatges tan complets a l’exili, amb el president tan implicat, com aquest", expliquen en l’entorn de Sánchez, que el passat 30 de gener, a Mèxic, va pronunciar una conferència sobre l’èxode republicà. 

Després de visitar la tomba d’Azaña, Sánchez ha acudit al minúscul cementiri de Cotlliure, on descansen les restes de Machadocementiri de Cotlliure, per inaugurar una placa commemorativa i col·locar una corona de flors, com havia fet abans en el sepeli del president de la República. Allà l’esperaven uns 200 manifestants independentistes. Més tard, a Argelers, on Sánchez ha pronunciat el seu discurs, unes 30 persones han intentat, i per moments aconseguit, boicotejar l’acte amb crits de "¡llibertat per als presos polítics!". Al final, amb algun moment de tensió, la Policia francesa els ha desallotjat. 

La falta de diàleg

"Machado té encara molt a dir als espanyols (...). En els seus poemes i en la seva prosa, que és bastant desconeguda, tot gira sobre l’Espanya que s’ha de transformar, l’Espanya que no dialoga. Això és una cosa que té una absoluta vigència avui dia", va dir dijous passat en aquest diari l’hispanista Ian Gibson, que acaba de publicar ‘Los últimos caminos de Antonio Machado’ (Espasa), coincidint amb el 80 aniversari de la mort del poeta. 

El president està d’acord amb Gibson, que ha format part de la comitiva que ha acompanyat aquest diumenge a Sánchez, al costat de familiars d’Azaña i Machado i altres representants de la cultura com el cantautor Paco Ibáñez i l’escriptora Almudena Grandes. La campanya per a les generals del pròxim 28 d’abril gira entorn de la idea del diàleg davant la "crispació de la dreta", amb contínues mencions a una Espanya "exemplar" i "educada". Començant pel nou lema del PSOE: ‘L’Espanya que vols’.  

La República de 1931

L’Espanya que vol Sánchez és la de Machado, emblema de les 465.000 persones que van travessar la frontera amb França després que les tropes franquistes prenguessin Barcelona. "Machado i Azaña són llegits per tots els espanyols perquè les seves paraules no van ser mai de confrontació, sinó de trobada. I aquest fet és una de les proves que la Constitució de 1978 va restaurar els valors de la República de 1931. Va posar de nou en marxa el cor aturat –‘el corazón helado’, que hauria dit Machado– de l’Espanya moderna, audaç i oberta que havien inaugurat les Corts de Cadis el 1812 i que la República va rellançar amb entusiasme. Una Espanya que no ha renunciat mai a la llibertat, malgrat els cops, les cadenes i els exilis que ha hagut de patir al llarg de la seva història. Una Espanya unida, diversa, democràtica, tolerant i en continu progrés", ha insistit el president del Govern. 

Notícies relacionades

Manifestants independentistes diuen «feixistes» a republicans espanyols a Cotlliure | Vídeo

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

La figura de l’escriptor sevillà també permet atacarPablo Casado i Albert Rivera. Els candidats del PP i Ciutadans van lloar Machado a Twitter divendres passat, aprofitant l’aniversari de la seva mort. El PSOE va tardar poc a contestar des del seu compte oficial. "Els mateixos que pacten amb Vox i es neguen a l’exhumació de Franco reivindiquen ara el llegat d’un poeta que va patir el dictador fins a la seva mort –van dir els socialistes-. Quina falta de respecte a les víctimes de la dictadura i quina poca vergonya teniu".