Els feixistes que van profanar les tombes de la Pasionaria i de Pablo Iglesias van anar abans a la manifestació de Colón

“Es van escalfar” en la manifestació per la unitat d’Espanya i contra el Govern de Pedro Sánchez celebrada el matí del 10 de febrer a la plaça de Colón, a Madrid. Després, van acudir al cementiri de l’Almudena per homenatjar elscaiguts de la División Azul, el grup feixista espanyol que va lluitar amb els nazis contra les tropes de la Unió Soviètica en la segona guerra mundial. La investigació de la Policia Nacional sobre la profanació de les tombes de Dolores Ibárruri, ‘la Pasionaria', i del fundador del PSOE, Pablo Iglesias, apunta, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, que un grup de feixistes va ser el responsable d’abocar posteriorment pintura sobre els dos fèretres, ubicats al cementiri civil de l’Almudena.

La policia, que ara intenta identificar els feixistes, disposa de testimonis de treballadors de l’enorme cementiri de l’Almudena sobre el que va passar el 10 de febrer. Alguns d’ells han relatat com van veure arribar un grup d’ultradretans, gairebé tots joves, gairebé tots homes, que estaven alterats i que deien que venien de la manifestació de la plaça de Colón. Segons les investigacions, els feixistes van entrar al cementiri religiós i van arribar fins al lloc on hi ha el monument als caiguts de la División Azul, darrere de la capella principal i molt a prop de la tombad’Enrique Tierno Galván.

'Cara al sol’

Allà, segons els treballadors del cementiri, van començar a cridar a favor d’Espanya i van arribar a "cantar el ‘Cara al Sol’", amb el braç alçat, davant la tomba adornada per un casc de l’exèrcit nazi i una bandera "de l’aguiló". Sobre la tomba, algú havia pintat el símbol anarquista, una “A” dins d’un cercle.

La policia conclou que aquest va ser el detonador que va fer que alguns acudissin després a profanar els sepulcres de la Pasionaria i de Pablo Iglesias, ubicats molt a prop, al cementiri civil. Alguns dels ultradretans s’haurien enfadat i haurien acudit després a "venjar-se d’aquest suposat afront", i per això van fer servir "pintura plàstica blanca" que van abocar sobre les lloses dels dos polítics morts.

Juventud Patriota

Els investigadors han revisat les activitats de grups ultradretans aquells dies. El cap de setmana dels atacs hi va haver dos actes en homenatge a la División Azul. La tarda del dissabte 9 de febrer, un grup anomenat Juventud Patriota va convocar una marxa des del barri d’Ascao fins al cementiri de l’Almudena en què van participar, segons fonts policials, unes desenes de persones. En l’acte també hi van participar membres i simpatitzants de la Falange.

La policia investiga especialment el que va passar diumenge, dia de l’atac als sepulcres. Aquell dia, a dos quarts d’una del matí, hi havia convocada una ofrena en homenatge als espanyols que van morir lluitant amb la División Azul (uns 2.800), també per celebrar el 76è aniversari de la batalla de Krasny Bor, la més important en què van participar, a l’antiga Unió Soviètica. Allà hi van acudir seguidors de grups ultres, alguns dels quals també van participar en la manifestació de la plaça de Colón.

Les indagacions de la policia apunten que l’atac a les tombes de la Pasionaria i de Pablo Iglesias va tenir lloc entre el diumenge a la tarda i dilluns al matí, però temps després de l’ofrena, i que van ser diversos feixistes que van arribar al cementiri posteriorment, procedents de la concentració de la plaça de Colón, els que van llançar la pintura.

La neta i les Tretze Roses

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Cinc (insòlits) dies d’abril

La neta de la Pasionaria, Dolores Ruiz-Ibárruri, va descobrir l’atac el dilluns 11 de febrer. Ella mateixa es va encarregar de netejar la pintura de la tomba de la seva àvia. Una empresa va fer el mateix amb el sepulcre de Pablo Iglesias, tots dos situats a l’entrada del cementiri civil, a l’avinguda de Daroca. Al fons del passadís principal, hi va aparèixer una bandera republicana amb un guixot negre al centre. En contra del que s’havia informat al principi, els feixistes no van profanar el memorial de les Tretze Roses, les tretze dones joves que van ser afusellades el 5 d’agost del 1939 a l’antiga tàpia d’aquest cementiri madrileny.

Tot indica que la pintada anarquista portava molt de temps a la làpida, però que ningú se n’havia adonat. Enrique de Santiago, secretari general del PCE, ha presentat una denúncia per l’atac feixista, i considera aquesta l’opció més probable. Alguns empleats del cementiri ho han ratificat davant de la policia. A la porta de l’Almudena hi ha un edifici o centre social okupat, batejat com La Dragona; fonts policials van explicar que alguns d’aquests joves de vegades fan ‘botellón’ per la zona i podrien haver sigut responsables de la pintada antiga, seca i anarquista. Aquesta làpida va ser atacada ja el 2017 amb pintades de "nazis, no".