Anar al contingut

JUDICI AL PROCÉS

Equilibris davant el jutge

Turull admet que la declaració d'independència va ser només "política" i que l'Executiu la va portar al Parlament "per cortesia"

Romeva es declara "pres polític" i home de pau com Junqueras, i no respon a les acusacions

Daniel G. Sastre

El judici als líders del procés en el Tribunal Suprem està obligant l’independentisme a un complicat exercici d’equilibrisme. En la primera fase de la vista, la dels interrogatoris, els acusats intenten desvincular-se dels delictes que se’ls imputen i, alhora, proven d’evitar, mitjançant circumloquis o omissions, admetre que, després del referèndum, no van fer res per dur a terme la secessió.  

Els 12 processats s’enfronten a llargues penes de presó per greus delictes i és lògic que es defensin de les acusacions. Però també són dirigents polítics, molts d’ells, en actiu. Ho és, per exemple, Jordi Turull, el primer dels declarants d’aquesta segona setmana de judici. L’exconseller de Presidència es va postular fa unes setmanes per liderar la candidatura de l’espai postconvergent a les eleccions europees del maig.

Per això Turull –que, a diferència de l’altre interrogat del dia, Raül Romeva, ha triat respondre a les acusacions– s’ha estès molt en el caràcter pacífic del poble català o en la violència policial de l’1-O, però el fiscal li hagut d’extreure amb tirabuixó precisions sobre la declaració d’independència del 27 d’octubre. No obstant, Turull ha admès, finalment, el caràcter simbòlic de la DUI. En realitat, tots els que han declarat fins al moment han fet el mateix.

La declaració d’independència va ser, segons ha dit a preguntes del fiscal Jaime Moreno, només “una expressió de voluntat política” que buscava recollir “el sentiment majoritari del poble”. És més, ha assegurat que si el Govern va portar els resultats de l’1-O al Parlament no va ser perquè l’obligués la llei del referèndum que es va aprovar a la cambra –i que després va suspendre el Tribunal Constitucional–, sinó “per cortesia”.

Independència en el preàmbul

De fet, Turull ha accedit a la sala proveït amb una còpia del document que el Parlament va aprovar el 27 d’octubre, el dia de la DUI. Ho ha fet per remarcar davant el tribunal que el jutja que, malgrat que la Generalitat va repetir centenars de vegades abans del referèndum que el resultat seria “vinculant”, la part en la qual es declarava la independència era en el preàmbul, que no es va votar.

Com en el cas de Forn, que va declarar la setmana passada, la substància política de la declaració de Turull ha estat en l’admissió que les grans fites que han quedat en l’imaginari col·lectiu independentista del mes d’octubre del 2017 van ser poc més que focs d’artifici per intentar que l’Estat s’assegués a negociar. Si l’exconseller d’Interior va afirmar que l’1-O va ser “il·legal”, el de Presidència, que va arribar a ser candidat a president de la Generalitat, ha rebaixat la DUI en diverses ocasions a la categoria de “declaració política”.

També s’ha conduït amb molta cautela quan el fiscal s’ha interessat per saber d’on van sortir les urnes –que ell mateix va presentar en roda de premsa dos dies abans del referèndum–, qui va elaborar el cens o com es va posar en marxa el sistema informàtic que va permetre que els ciutadans poguessin votar a qualsevol col·legi electoral. No sap res d’això.

To desafiador i eslògans

Turull ha intentat sepultar el reconeixement que tot va ser un artifici sota un to desafiador contra el fiscal i sota diverses desenes de les idees que l’independentisme ha posat en circulació en els últims anys. Ha afirmat al Suprem algunes de les afirmacions més sentides a Catalunya durant el procés, com la que el moviment independentista va “de baix a dalt”, la que un 80% de la població demana un referèndum, la que qualsevol que qüestioni la influència del relat del Govern en el recolzament dels ciutadans al sobiranisme els està tractant de ximples –“els catalans no són ovelles”, ha dit– o la que votar “mai pot ser un il·lícit” en una democràcia.

Aviat es veurà què opinen els ciutadans d’aquest desdoblament de discurs. Malgrat que des dels entorns de la Crida i de Junts per Catalunya s’intenta posar de relleu la part èpica de les declaracions de Turull i de Forn –que aspira a convertir-se en alcalde de Barcelona–, la raó de ser de les dues marques polítiques és la necessitat de “restituir” el Govern cessat pel 155 i la legitimitat emanada de l’1-O, aquell referèndum que, segons han admès els dos candidats davant el jutge Manuel Marchena, en realitat no va facultar la Generalitat per declarar la independència.

Turull ha remarcat moltes vegades que no hi va haver cap violència en les mobilitzacions independentistes del 2017 i ha patit una mica més quan li ha tocat defensar-se davant la suposada desviació de diners públics per finançar el referèndum. També ha admès que, en la disjuntiva entre fer cas a les prohibicions del TC o complir el seu "compromís amb els ciutadans", el Govern va fer un "exercici de ponderació" a favor del segon camí. Fonts de les defenses assumien ahir que hi ha la possibilitat que els acusats siguin condemnats per desobediència –que no comporta penes de presó– o per malversació, però mai per rebel·lió o sedició, els delictes més greus.

Romeva, també “pres polític”

Quant a Romeva, conseller d’Exteriors quan es van produir els fets, ha calcat l’interrogatori d’Oriol Junqueras. Com ell, només ha contestat al seu advocat –que és el mateix, Andreu van den Eynde- i, com ell, s’ha declarat “pres polític” i s’ha presentat com un home de pau que no ha comès cap delicte i que mai ha promogut la violència.

Sí que ha sigut una mica més explícit que el vicepresident quan també ha admès que la declaració d’independència va ser “política” i que buscava “iniciar un procés de negociació” amb l’Estat. Tindran ocasió de confrontar aquesta versió, entre d’altres, Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría, Artur Mas o Íñigo Urkullu, que han sigut citats per a la setmana que ve per a comparèixer com a testimonis.