Manuel Marchena delimita els marges del judici del procés

Perquè el judici del procés, amb 12 acusats, nou d’ells empresonats, i més de mig miler de testimonis, compleixi el calendari previst pel Tribunal Suprem i no envaeixi les campanyes electorals de l’abril i el maig, el magistrat que el presideix, Manuel Marchena, ha de saber controlar les sessions amb prou mà dura per evitar repeticions innecessàries i qualsevol altra pèrdua de temps. I això sense prescindir de ser prou atent com perquè ningú dubti del tracte rebut pels reus d’un procediment sobre el que estan posats els ulls de tot el món.

Durant les tres primeres sessions del judici, el president de la Sala Segona ha conjugat les dues qualitats per deixar clars els marges pels quals discorrerà una vista oral que es retransmet en ‘streaming’ a través de la pàgina web del Poder Judicial i que s’acabarà estudiant a la carrera de Dret.

Durant la primera setmana de judici s’han pogut veure dos tipus de públic clarament diferenciats als passadissos del Tribunal Suprem: familiars o companys dels independentistes acusats i fans de Vox. Tot i aquests últims, en general les intervencions de qui va estar a punt de presidir el Suprem i va renunciar després del vergonyós whatsap del portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, han sigut valorades positivament, sobretot les que han tallat de soca-rel els únics intents de l’acusació popular que exerceix Vox per tenir un minut de glòria gràcies al judici.

Ni preguntes a Junqueras ni veto als llaços

Un d’aquests va consistir a provar de donar lectura a les preguntes que havia preparat per al principal acusat de rebel·lió, el líderd’ERC, Oriol Junqueras, que es va negar a respondre a cap de les acusacions, i un altre quan va voler impedir que l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sànchez lluís un llaç groc.

Marchena, que prèviament va rebutjar expulsar el partit del judici, no va deixar el seu secretari general, Javier Ortega Smith, ni acabar la petició que quedés constància de les seves preguntes i va recórrer a la jurisprudència europea per permetre els símbols religiosos i ideològics als acusats. Com que cap d’ells té la intenció de respondre a les preguntes d’aquesta acusació, l’altaveu que podria suposar per a Vox el judici s’ha hagut de traslladar a les declaracions al carrer. Almenys fins que no arribin els testimonis, que sí que estan obligats a respondre a totes les parts.

Ni dilacions ni reiteracions

El to de Marchena ja s’havia deixat sentir a la sala, a l’hora de rectificar i admetre proves que fins ara havia rebutjat o de ratificar-se en la inadmissió, com va passar amb el testimoni de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. “Siguem seriosos”, va dir als advocats. En el procediment espanyol, va assenyalar, “no es pot ser testimoni al matí i acusat a la tarda”.

No els va convèncer, tot i que havia apel·lat fins i tot a la seva professionalitat. Va haver de posar-se dur per anunciar que no permetrà “estratègies dilatòries” i recordar-los que els seus clients són els primers interessats que hi hagi una sentència com més aviat millor perquè són en presó preventiva.

Fins que va frenar de soca-rel les protestes de les defenses amb un “això s’ha acabat”, havia tingut temps de disculpar-se amb l’exconsellera Dolors Bassa per haver-li dit Dolores. Més tard es va preocupar per l’esquena de l’exconseller Joaquim Forn per posar-se de “costat” per mirar l’advocada de l’Estat. Un tracte tan cridaner que fins i tot hi va haver qui ho va comentar amb els acusats, tot i que aquests no estaven tan impressionats. “També era molt educat Pablo Llarena i mira on som”, van dir.

Conjurar l’obcecació

Les defenses no van ser les úniques a les que el magistrat va donar un toc d’atenció en algun moment. Aquest dijous quan, una vegada resoltes les qüestions prèvies, va començar el judici pròpiament dit amb les declaracions dels acusats hi va haver dos moments en què Marchena es va veure obligat a intervenir tant davant del fiscal Fidel Cadena com davant de l’advocada de l’Estat Rosa María Seoane. 

Notícies relacionades

Les defenses acusen el Suprem de "criminalitzar la dissidència"

El fiscal: "Això és un judici en defensa de la democràcia"

Cap va tenir el seu millor dia i les dues situacions van ser similars. A totes dues el representant de l’acusació pública es va obcecar tractant que l’acusat contestés el que volia sentir i, oblidant que encara queda molt judici per davant, es va engelosir amb una qüestió concreta: el fiscal, amb una mala traducció del català i Seoane, amb el ‘passadís’ perquè passés la comissió judicial durant els registres de la Conselleria d’Economia el 20 de setembre del 2017. I més quan la valoració de la càrrega probatòria o no de la seva declaració depèn en última instància del tribunal.

Declaracions limitades 

Sense voler treure mèrit a l’actuació de Marchena la primera setmana de judici, fonts jurídiques adverteixen que la part en què declaren els acusats és més senzilla de gestionar que d’altres ja no tan llunyanes, com la testifical. Amb els primers els tribunals solen ser molt generosos, com es va comprovar amb Junqueras, però amb els testimonis serà diferent, perquè el seu testimoni es limitarà exclusivament al motiu pel qual se’ls ha convocat. Evitar que les parts s’excedeixin tornarà a posar a prova el president de la sala.