Les defenses acusen el Suprem de "criminalitzar la dissidència"

L’encarregat d’inaugurar el judici del procés va ser l’advocat del principal acusat, l’exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras. Andreu van den Eynde va denunciar la "criminalització" dels drets que considera vulnerats amb aquest procediment: el de "dissidència política", el d’autodeterminació, el de reunió, el de manifestació, el de representació política... En les seves pròpies paraules, "tots, menys el de petició, perquè fins al de culte se li va restringir a Junqueras a la presó" a l’impedir-se-li assistir a missa.

Al seu informe, tan ben filat que semblava més propi del que realitzarà quan conclogui el judici que del tràmit de qüestions prèvies, s’hi van anar sumant un a un la resta de lletrats amb més o menys eloqüència. Tret de Xavier Melero, advocat de l’exconseller Joaquin Forn, que va sortir del guió i va comparar el judici que va començar aquest dimarts amb el d’"una estafa o una alcoholèmia", després de la qual cosa va demanar les mateixes garanties dels acusats per aquests delictes que per als que s’enfronten a rebel·lió, sedició, malversació o desobediència, en concret, el seu client, del qual va assenyalar que se l’acusa exclusivament per la "capacitat del domini de la força" que se li atribueix pel seu ascendent sobre els Mossos.

Van den Eynde, que semblava parlar més per a Europa que per al Suprem, va definir en el seu torn el marc del debat: "Existeix unaqüestió catalana que s’ha de deixar expressar. El que fan els catalans és protestar, perquè estem exclosos de determinades decisions. I si n’estem exclosos hem de tenir dret a protestar", a asseverar. [Seguiu el judici del procés en directe en ‘streaming’ des del Suprem.]

Va sostenir que la concentració davant la Conselleria d’Economia del 20 de setembre del 2017, pels arrestos de l’operació Anubis, va ser una protesta, fins que es va decidir considerar-ho una rebel·lió o sedició, una cosa que va assegurar que era impossible que preveiés un ciutadà corrent o, fins i tot, un advocat penalista com ell mateix fa dos anys.

Entre el públic, a més dels familiars dels acusats, també hi va haver el president de la Generalitat, Quim Torra, i un grup de sis advocats, procedents de França, Bèlgica i els Estats Units, que van haver de treure’s les seves respectives togues, per poder entrar a la sala. El lletrat va tornar a defensar la presència d’observadors internacionals i la declaració de la testifical rebutjada, com la de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont o del portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó. 

Causa general prospectiva

L’advocat va sostenir que el procediment del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, que va ordenar els registres del 20 de setembre, són en realitat "una causa general, prospectiva, contra l’independentisme," circumstàncies vetades per l’ordenament jurídic.

En aquesta línia va continuar també Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, que es va remetre a la carta que el president del Suprem, Carlos Lesmes, va escriure amb motiu de la mort del que havia sigut titular d’aquest jutjat, José Antonio Ramírez Sunyer, per a tot seguit demanar al tribunal que "siguin jutges i no herois nacionals, salvadors de la pàtria," perquè aquesta no hauria de ser la seva funció.

També va recordar les paraules del fiscal de l’Audiència Pedro Rubira amb les quals va defensar la competència de l’Audiència Nacional per jutjar l’excúpula dels Mossos i el major Josep Lluís Trapero amb la falta d’"imparcialitat" i "serenitat" que, segons la seva opinió, es produïa a Catalunya, la qual cosa considera que ha fet que el Suprem forci la seva jurisdicció.

"Ens ha de ser igual si el 26 de maig hi ha unes eleccions o la final de la Champions, el que ens ha d’importar és respectar el dret d’aquestes persones", va lamentar Pina per argumentar que el judici comenci sense disposar de tota la prova documental admesa a la defensa i sense que s’interrogui el Rei, pel discurs que va fet el 3 d’octubre, o el cap de la Casa Reial, Jaime Alfonsín.

La lletrada Ana Bernaola va aprofundir en nom de Turull en aquest camí per demanar la suspensió del judici fins que el Constitucional es pronunciï sobre els recursos pendents i la Sala de 61 del mateix Suprem rebutgi definitivament el dia 19 la recusació dels magistrats que componen el tribunal.

Només malversació

Notícies relacionades

La primera setmana del judici als líders independentistes

Comença el judici del procés

Benet Salellas, en nom del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, va ser el que va defensar les vulneracions de drets comesos en un to més similar al de Van den Eynde, tot i que es va centrar en el dret de mobilització a través, per exemple, de la defensa del lema "¡No passaran!" com a "paradigma dels drets democràtics". També va afirmar que el tribunal no hauria de deixar que l’Advocacia de l’Estat acusés el líder de l’entitat sobiranista de sedició, perquè es va personar per malversació i la seva actuació s’hauria de restringir al delicte pel qual va ser perjudicada.

El judici seguirà aquest dimecres. Fiscalia, Advocacia de l’Estat i Vox s’oposaran a les qüestions plantejades per la defensa.