Anar al contingut

EL JUDICI DEL PROCÉS

El fiscal: "Això és un judici en defensa de la democràcia"

"L'activitat política no justifica expulsar la Constitució de Catalunya i canviar-la per una realitat paral·lela", afirma

Considera que els drets vulnerats són els dels que no es van prestar a participar en el referèndum il·legal

Ángeles Vázquez / J. G. Albalat

El fiscal de Sala del Suprem Javier Zaragoza ha arribat a l’alt tribunal amb els deures ben apresos. Com si tingués al cap els mitjans de comunicació, ha anat desgranant un a un els titulars amb els quals aquest dimecres ha impugnat les vulneracions de drets al·legades en la primera sessió del judici del procés per les defenses. [Seguiu el judici del procés en directe]

A la suposada criminalització de la dissidència política, ell ha respost: "Res més lluny de la realitat. Això és un judici en defensa de la democràcia, en defensa de la Constitució". "El judici d’igualtat davant de la llei", va afegir en el seu torn el seu company Fidel Cadena. Zaragoza fins i tot es va pronunciar sobre la reclamació de diàleg: "No sembla just culpar l’Estat d’una suposada falta de voluntat de diàleg com a factor desencadenant o que aboca a aquest factor de fallida de l’ordre constitucional i a aquesta secessió consumada, que va ser revertida per l’Estat".

El fiscal ha recordat que la Carta Magna va ser recolzada pel 62% dels catalans, el mateix percentatge que va rebutjar participar en un referèndum declarat il·legal pel Tribunal Constitucional i els drets dels quals van ser els que sí que es van veure vulnerats, però pels acusats, a l’entossudir-se a dur-lo a terme, malgrat la seva absència de validesa. 

Segons la seva opinió, "es pretén articular com a víctimes d’una persecució política qui ha pretès vulnerar l’ordre constitucional" i "l’aplicació de la llei és l’únic instrument de la societat democràtica". Per això el que va ser fiscal en cap de l’Audiència Nacional va assegurar que "el dret penal compleix la seva funció d’última ràtio, si tenim en compte l’afectació de l’ordre constitucional" que es va viure a Catalunya i, a diferència del que ahir van manifestar les defenses, va considerar una "greu irresponsabilitat que la justícia penal no hagués reaccionat".

En aquesta línia, va assegurar malgrat el manifestat per pràcticament tots els responsables polítics catalans que en la primera sessió del judici va sortir a la palestra mediàtica: "Ningú ha perseguit ningú per les seves idees, sinó per les seves actuacions". I va qualificar el contrari de "fal·làcia de colossals dimensions".

“Fa anys que els acusats proclamen i defensen el projecte independentista; s’han manifestat i, que jo sàpiga, no se’ls ha perseguit, ni enjudiciat. Només s’ha posat en marxa la justícia quan han realitzat accions que han trencat la nostra Constitució", va assenyalar.

Això sí, va aclarir que tampoc l’"exercici de l’activitat política pot ser una patent de cors, perquè el polític està subjecte al Codi Penal", per la qual cosa de cap manera es pot encardinar en les tasques pròpies del Parlament "expulsar la Constitució i l’Estatut de Catalunya i substituir-lo per una realitat paral·lela". "L’activitat política no justifica utilitzar milers de ciutadans per impedir el compliment de la llei i tampoc intentar posar els Mossos d’Esquadra al marge de la llei", va insistir.

Puigdemont, rebel

El fiscal va ratificar les proves rebutjades pel tribunal, com la d’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, "processat rebel" per haver fugit, fet que el fa incompatible per poder declarar com a testimoni en la causa en què hauria sigut jutjat si hagués estat a disposició de la justícia espanyola. La resposta fiscal a la negativa alemanya d’entregar Puigdemont va consistir a considerar-la una "indeguda intromissió en la funció dels tribunals espanyols" 

El representant del ministeri públic també es va mostrar molt crític amb la referència a la tortura que va fer aquest dimarts l’advocat de Jordi Cuixart, Benet Salellas. "Comparar una actuació policial amb les tortures és un disbarat jurídic de dimensions importants", va assegurar, i va afirmar que dels 1.066 ferits de la Generalitat només dos ho van ser greus, "un per un infart, que va ser atès pel cap del dispositiu policial, i un altre que va rebre un cop de pilota de goma a l’ull després de llançar una tanca als agents". A més, ha afegit que jutjats catalans ja investiguen els excessos que podrien haver comès els agents l’1-O, per la qual cosa no es tracta de fets que hauria d’investigar el Suprem.

"Uns quants sobre el que és de tots"

Per la seva banda, el fiscal Fidel Cadena, més tècnic que el seu company, es va centrar a explicar que "la sobirania radica en el poble espanyol i que no es pot substituir per qualsevol dels pobles que l’integren". La sobirania del poble català no és possible, perquè "uns quants no poden decidir sobre el que és de tots".

El fiscal de Sala va enumerar "unes veritats que no es poden furtar", com que existeixi el dret d’autodeterminació o que hi hagi un dret democràtic fora de la Constitució. "La Constitució no estableix límits als plantejaments polítics, no es jutja una ideologia independentista. S’està enjudiciant un pla concertat, organitzat, minuciós que pretén dur a terme [...] la subversió i ruptura de l’ordre constitucional.

Quant a la violència i la intimidació que contempla el Codi Penal, va citar “les muralles humanes que s’abraonen contra els agents” i el “flagrant incompliment de la Constitució” dels Mossos, que “es van posar del costat de la rebel·lió”.

Només un judici penal

Per la seva banda, la responsable de Penal de l’Advocacia de l’Estat, Rosa María Seoane, que va substituir Edmundo Bal quan aquest va ser apartat per ser partidari d’acusar per la rebel·lió, ha criticat que les defenses volguessin traslladar "que s’havien criminalitzat actuacions que encaixaven en drets fonamentals, com els de llibertat ideològica, de reunió, una manifestació particular".

Ha sigut categòrica a l’assegurar que "aquí se celebra un judici penal, que no mereix cap altra qualificació" i ha negat la principal acusació de la defensa a l’assegurar que es tracta d’"un exercici del dret penal democràtic davant el dret penal de l’enemic, ahir tan invocat". A més, ha demanat al tribunal que s’oposi a la pretensió de la defensa del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que sigui apartada per acusar-lo per sedició en comptes de malversació, que, afirma, és el delicte pel qual es va personar.

I quant a la reclamació de la utilització del català, l’advocada de l’Estat, sense acabar d’explicar-se gaire bé, s’ha remès a les crítiques efectuades per les defenses a la secretària d’Estat, Irene Lozano, per haver donat per autors de rebel·lió els acusats i les ha justificat dient que l’anglès "no és la seva llengua materna".